16 DE JULIOL 2013
BON DIA:
Es tan aviat qu encare no s´actualitzat la data del blog.
FELICITATS A TOTES LES CARMENS!
La meva mare s´en deia.
De vegades li deian Carmeta.
Ai com s´enfadava!, quan li deian aixi.
A ella li agrava Carme o Carmen.
Avui m´ha vingut a la memòria una tarda del mes d´Agost del any 1961, a la platja de Badalona, jo tenía 12 anys i la mare 50. Ai a lo millor amb renya desde el Cel, per dir els anys que tenía!.No li agrava que li preguntessin els anys i al revés de la gent si li preguntavan s´en posava de més.
En cambi a mi m´agrada dir els meus i sempre dic la veritat, tinc els que tinc 64 i ja está.
-"Nena sempre estás amb els anys", ara la mare amb renyaría.
ESTA POSTAL ES PARA LAS CARMENES
Amb aquest record i bon humor, vos desitjo un bon día desde Valencia.
16 de JULIODE 2013
BUENOS DÍAS:
Es tan pronto que aún no han actualizado la fecha del blog
¡FELICIDADES A TODAS LAS CARMENES!
Mi madre así se llamaba, a veces le decían Carmeta.
¡Ay cómo se enfadaba cuando la llamaban así !
A ella le gustaba Carme o Carmen.
Hoy me ha venido a la memória una tarde del mes de Agosto del año 1961, en la playa de Badalona, yo tenía 12 años y mi madre 50.¡Ay, a lo mejor me riñe desde el Cielo por decir los años que tenía! No le gustaba que le preguntaran los años y al revés que la gente si se lo preguntaban se ponía de más.
En cambio, a mi me gusta decir los míos y siempre digo la verdad, tengo los que tengo 64 y ya está.
"Nena siempre estás con los años", así me reñiría mi madre.
Con este recuerdo y buen humor os deseo un buen día desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró
Si queréis ver mi otro blog de fotografías clicad http://lamiradadeunarosadeabril.blogspot.com
Siempre tus comentarios destilan ternura, Montse. No sé por qué, pero cuando te leo me vienen a la cabeza secuencias de mi vida parecidas a las que cuentas y las encuentro intimistas, como para que sólo se entere la familia más cercana. Hasta me dan ganas de felicitarte por la honomástica de tu madre Carmen, yo, al que le importan tan poco estas cosas. Perto para tí, desde mis 66 años, te mando un fuerte abrazo hasta Valencia y hasta la memoria de la playa de Badalona. Un beso
ResponderEliminarHola Antonio:
EliminarMuchísimas gracias.
Bueno yo tambien me llamo Carmen de segundo nombre.
antes ponían tres y a mi me pusieron Montserrat y Carmen y Victoria por parte de mis abuelas.
Bueno total eres dos añitos mayor que yo, por esto tenemos vivencias parecidas.
Un abrazo, Montserrat
Hola Montserrat, muy guapas las dos en la playa, y bellas flores regalas en este día del Carmen.
ResponderEliminarAcabo de poner algo también para ellas y para todos.
Te deseo una buena semana y un abrazo.
Ambar
Muchas gracias Ambar.
ResponderEliminarSon unas macetitas que compré ayer.
Un abrazo, Montserrat
Quin record més bonic amiga, ets una meravella de persona!
ResponderEliminarAbraçades!
Moltes gràcies Remei.
ResponderEliminarEl meu pare, ens va fer aquesta fotografía
Mira que primeta qu´estava i ara sempre estic de "bon any" i anant en compte en el menjás per no engraixar-me.
Un petó, Montserrat
Preciosa y entrañable Fotografía en la Playa de Badalona.
ResponderEliminarCreo que la Edad no es importante, sino como hemos vivido esos años y la Fortuna que hemos tenido de hacerlo.
Abraços i Petonets.
Gracias Pdro Luis L.
EliminarSi para mui fueron felices.
una abraçada, Mopntserrat
Que foto más preciosa Montserrat, tu estas de pilícula alli sentada me ha encantado
ResponderEliminarUna abraçada
Pluvisca:
EliminarHola Teresa.
Muchas gracias.
Besos, Montserrat
Mi abuela llevaba el nombre de Carmen, yo también siempre he tenido devoción a la Virgen del Carmen.
ResponderEliminarUn buen recuerdo con tu madre.
Un abrazo
Gracias Mari-Pi-R
EliminarTe mando un beso, Montserrat
Montserrat, mi abuela se llamava; tengo primas y una hermna que se llaman Camen.mi abuela era muy devota.Que passis aquestes calorades lo mes fresca possible
ResponderEliminarSi Julio, procuro ir a la piscina de frente de mi casa todos los días.
EliminarGracias.
Una abraçada, Montserr5at
Un bonic record ,totes dues molt macas.
ResponderEliminarPetonets
Quina mare i quina filla tan marineres...Sembleu un parell de models. Saps , la meva mare també es deia Carme i per la gent de la seva terra, era la Carmeta i a ella li agradava...
ResponderEliminarPetonets mariners, Montserrat.
Gracies M.Roser.
EliminarA la mare li deiam per ferla enfadar "Carmeta que el cor amb peta, tant si amb peta como si no amb peta sempre serás la Carmeta".
Una abraçada, Montserrat
Hola.Montserrat.Un bonito recuerdo y homenaje al nombre de tu Madre el dia de hoy.
ResponderEliminarEs un dia muy bonito el de la Virgen marinera.
Me sumo a tu felicitación para las carmenes.
Bona nit..
Hola Juolina:
EliminarGracias
Nunca olvidaré a mi madre, por lo menos esta viva en mi mente.
Besos, Montserrat
Montserrat, que bonita essa foto. São lembrança e recordações viva na alma.
ResponderEliminarAdorei a postagem minha amiga!
Ja tem atualização, passa lá pra da uma olhadinha.
Abraços!
ótima semana!
Smaeis:
EliminarObrigada pelo seu comentario.
Beijos, Montserrat
Excelente recuerdo y bellas las dos. Besos.
ResponderEliminarHola Norma:
EliminarGracias.
Un beso de Valencia a Argentinba, Montserrat
Ahir va anar una parella amiga a veure la Verge marinera d'ací de València, i m'han contat coses molt boniques, és una gran data que no s'ha de perdre, els pescadors i la gent dels poblats marítims li tenen molt de fervor.
ResponderEliminarUna abraçada des de la Malva-rosa.
Vicent
Hola Vicent es que la Mare de Deu del Carme es la Patrona dels pescadors i mariners.
EliminarSalve Virgen marinera..., es un cançò que li solen cantar.
Una abraçada, Montserrat
La foto és molt maca, Montserrat. I no crec que et renyaria! Si es deia Carme que vol dir cançó, poema!
ResponderEliminarUna abraçada
Hola Manel gracies. De vegades amb dic a mi mateixa "Montserrat qui t´ha vist i qui et veu", pero saps una cosa sapiguer fersse gran amb dignitat també es molt bonic i jo amb 64 anys no amb puc queixar.
EliminarLa mare es que no li agradava dir els anys que tenía, en cambi a mi si i els de veritat.
Una abraçáda, Montserrat