Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 23 de junio de 2013

SARDANES ESTIMADES, SARDANES ANYORADES-SARDANAS AMADAS, SARDANAS AÑORADAS





VIDEO DE YOUTUBE-SARDANA EL SALTIRÓ DE LA CARDINA


MI AMIGA Mª LUISA, SENTADA ENCIMA DE LA BOLA, OTRAS DOS AMIGAS, Y YO DE PIE, ME HE SEÑALADO CON UNA CRUZ, EN EL AÑO 1965, EN UN APLEC DE SARDANAS EN EL PARQUE GÜELL DE BARCELONA

Sardanes anyorades, 
Sardanes estimades
Si sabessiu com disfrutava,
Quan plena de joia les ballava  

Ai mare meva, si no en sé d´escriurer poesías, pero m´ha sortit així.
Doncs si, per mi les sardanes son marevelloses, uneixen en un cercle  a homes i dones, nens i nenas, de diferentes cultures, races, edats i com si d´una dolça energía es tractés, omplen d´al-legria a qui les balla.
Recordo les ballades a la Plaça de Sant Jaume, en la Plaça de la Catedral, els Aplecs al Parc Güell de Barcelona.
La temporada que vareig participar a la Colla Vallvidrera, ¡d´aixó fa tans anys!
Llástima que ací Valencia no en facin de ballades.
He posat  un video del youtube, amb una de les meves  sardanes preferides "EL SALTIRÓ DE LA CARDINA".
Desde Valencia amb carinyo.



Sardanas añoradas,
Sardanas amadas.
Si supieráis como disfrutaba,
cuando llena de ilusión las bailaba,

Ay madre mía, si no sé escribir poesías, pero me ha salido así.
Pues si, para mi las sardanas son maravillosas, unen en un círculo a hombres y mujeres, niños y niñas diferentes culturas, razas, edades y como si de una dulce energía se tratara, llenan de alegría a quien las baila 
Recuerdo los bailes de sardanas en la plaza de Sant Jaime, la Plaza de la Catedral, Los Aplecs en el Parque Güell  de Barcelona.
La temporada que participé en la Colla Vallvidrera,¡ de esto has tantos años!. 
Lástima que aquí en Valencia no hagan bailes de sardanas.
He puesto un video del youtube, con una de mis sardanas preferidas "EL SALTIRÓ DE LA CARDINA"
("EL SALTO DEL JILGUERO").
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

Sui queréis ver mi otro blog de fotografías clicad http://lamiradadeunarosadeabril.blogspot.com
 

28 comentarios:

  1. Pues no sabras escribir poesía, pero te salió una estrofa bien bonita, amiga.

    También a mí, la sardana me parece un baile precioso y unificador. Es como un símbolo de lo positivo que puede llegar a ser, la unión de todos sin distinción de edad, raza, color, religión, e ideas.

    Buen domingo y besos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Maria.
      Muchas gracias. Dice una estrofa de un poema de Joan Maragall "La sardana es la dança més bella de totes les dances que es fan i es desfan".
      Yo cuando oigo una sardana, me lleno de emoción.
      Besos, Montserrat.

      Eliminar
  2. La sardana me recuerda mucho un baile típico venezolano de los indios piaroas.

    Besote

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Manuel y tambien recuerda las danzas griegas.
      Te mando un abrazo, Montserrat

      Eliminar
  3. Monserrat.¡Que bonita la música y el baile de la sardana,a mi también me encantan y me gustaría saber vailarlas.
    ¡Precioso!..
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Juolina.
      Yo aprendí a baliarlas cuando tenía 12 años, en la Agrupación Cultural Folklórica de Barcelona.
      Besos, Montserrat

      Eliminar
  4. Montserrat, avui AUlesa la fan el pople esta ple de musiques, i de xirinoles: i les sardanes, no falten; ancara que jo m`estomo mes escoltar-les.Una abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Julio.
      Quina enveja mes sana.
      Jo no pararía de ballarne.
      Una abraçada, Montserrat

      Eliminar
  5. Que lindos recuerdos, la adolescencia con sus bailes y amistades nos hicieron felices. Gracias a Dios que los has vivido y hoy te alegran los años.

    mariarosa

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Marirosa:
      Bueno de tareas no me faltan, entre mi voluntariado y otras actividades, pero me encanta recordarlas.
      Un bheso, Montserrat

      Eliminar
  6. Montserrat Interesante Post que bellos recuerdos la adolescencia Feliz domingo Saludos


    Mi nuevo blog:
    http://comprenderysaber.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar
  7. Caram noia, jo també he estat una gran balladora de sardanes, quan tenia set o vuit anys, ja em ficava a les rotllanes dels grans...Després , de jovenetes, amb la meva germana, seguíem tots els aplecs que podíem, ens fèiem un tip de ballar i ens ho passàvem molt bé... De gran n'he ensenyat a ballar a la mainada!
    Bona nit Montserrat i bona revetlla!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bona nit M. Roser, i qui et diu que potser ens varem veurer en elgún Aplec, i compartir alguna rotllana.
      Si aquesta nit es una nit mágica.
      Un petó, Montserrat.

      Eliminar
  8. Yo siento mucho la sardana, me gusta su baile y su música, cuando vivía en Barcelona iba a la Plaza San Jaime a bailarla, hace poco estuve en la Plaza de la Catedral y pude disfrutar de ella.
    Besos y gracias por ese buen rato

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Mari-Pi-R
      No sé si somos de la misma "quinta", si fuera así,. quien te dice ue no nos hubiéramos encontrado y compartido alguna sardana.
      Te mando un beso desde Valencia, Montserrat

      Eliminar
  9. Yo de joven era patoso, casi tanto como ahora pero en Girona bailé sardanas.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Luis.
      Es igual la cuestión es participar en ella, aunque no se baile a la perfección.
      Yo participé una temporada en la Colla Vallvidrera, e íbamos de Concurso
      Un abrazo, Montserrat

      Eliminar
  10. Es bonito recordar tiempos pasados, me ha gustado verte en la imagen cuando eras más joven.

    Qué bonito es el baile de la sardana, y mucho más entre tus letras.

    Gracias, amiga mía, por haber colocado en el lateral de tu blog, el premio que te concedí por tu participación en mi blog respecto a los micro-relatos, la verdad es que fue una experiencia muy bonita, hilvanando la imaginación con otros participantes.

    Espero que puedas ver el comentario que te dejé el otro día en tu otro blog.

    Un beso enorme.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Maria.
      Ves en este si que lo hepodiudio ver y publicar.
      Lo que me ha pasado en el de Premios y Regalos, es que no puedo entrar en el eswcritorio y lois tenía tambiuén moderados y por estos no lo puedo publicar..
      Te felicito por este muicrorelatos de hilvanar, las frases de todos los participantes.
      Una vez participé en un un juego en el que hacíamos cada una una frase se doblaba el papel para que la siguiente persona no viera la frase, así ponía lo que quería, al final cuando se habría el papel salía un relato Este juego se llama "Un cada´ver exquisito".
      Muchos besos, Montserrat

      Eliminar
  11. Montserrat, sempre s'enyora no sols la ciutat o el país del que venim, sinó també el mateix barri, jo me'n recorde que vaig viure al barri de Sant Marcel·li i enyorava els carrers de Russafa, aquells que em van veure córrer i jugar quan mon pare i la meua família encara hi era sencera, a l'igual que em vaig trobar estrany al barri de Quatre Carreres els deu anys que hi vaig viure, hui afortunadament he tornat al meu barri i passetge pels seus carrers que són malgrat la crisi plens de joia o és així com els veig, això és amor, a l'igual que tu si anares una altra vegada i ballares una sardana a la teua Catalunya natal, a Barcelona, et trobaries joiosa i feliç, ja només així recordant-les t'hi poses, ja em diràs si estigueres dins.

    Una abraçada

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si Vicent, tens raó.
      Quan vaig a Barcelona, de" uves a peres", si pasejo pe el meu barri de Gràcia, m´emociono, sento una sensació d´alegria.
      Alguna vegada a casa amb poso alguna sardana i la ballo, sense saltar es clar, si no els veins...
      Gràcies per el comentari.
      Una abraçada, Montserrat

      Eliminar
  12. Montse.Gracias por felicitarme.
    Mi santo fue el dia dieciseis de Junio..
    ¡Muy agradecida!.
    Bona nit.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  13. Hola Juolina:
    Gracias a ti.
    Te mando un besom, Montserrat

    ResponderEliminar
  14. Montserrat, los recuerdos permanecen para siempre en la memoria y nunca los olvidarás.
    La infancia y juventud, es lo más lindo que tenemos.
    Un abrazo fuerte amiga.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Rosario. Estos recuerdos son tesoros de mi juventud.
      No los quisiera olvidar nunca.
      Te mando un beso, Montserrat

      Eliminar
  15. En el verano de 1968, que fui emigrante en Barcelona, tuve ocasión de visitar todas esas plazas que dices y bailé sardanas allí y me emocioné con los argumentos que indicas. Tuve un amigo, Carlos Torruella Araguas que me llevaba de un sitio a otro y con el que compartía larguísimos ratos de conversación. desde entonces amo Barcelona. Nunca me ha sentido extraño allí. Un beso

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Antonio.
      Gracias por tu comentario.
      Sabes yo también amo Barcelona y la añoro, pero me vine a vivir a Valencia el año 1975, con 26 años, por el trabajo de mi marido.
      Besos, Montserrat

      Eliminar