Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 13 de enero de 2013

UN FAMILIA MOLT SIMPÀTICA-UNA FAMILIA MUY SIMPÁTICA SIMPÀTICA


HISTORIETA ESCANEADA DE UNA COLECCIÓN DE T.B.OS ENCUADERNADOS QUE TENGO EN CASA



D. MARINO BENEJAM, AUTOR DE ESTAS HISTORIETAS Y DE OTROS PERSONAJES  DEL T.B.O.
Nació en Ciudadela (Menorca 26-1-1890 y falleció en  Barcelona el año 1975)
-IMAGEN SACADA DE INTERNET-

BONA NIT:
Acabo d´escanejar aquesta Historieta de la Familia Ulises que fa molts anys tinc encuadernada.
¡Quins tips de riurer ens varem fer els infants de la meva generació , amb aquestes historietas!, protagonitzades per D. Ulises tot un senyor molt educat, pare de la familia, que volia ajudar a tothom i sempre li pasaven coses per massa bonifás; Doña Sinforosa, la mare grasona i molt tranquila; la iaia Doña Filomena, que portava perruca i de vedades se li queia, i parlava menjanse algunes lletres; Lolita, la germana gran, tota una senyoreta i que els seus pares sempre volian casarla;  els germans més petits Merceditas i Policarpito, i no podía faltar el gosset Treski.
Tota la familia anaven a pasejar sempre junts, incluit el gos. D´ací el dit quan una familia surten sempre junts "Semblen la Familia Ulises".
Desde Valencia sonriures amb carinyo,

BUENAS NOCHES:
Termino de escanear esta Historieta de la Familia Ulises que hace muchos años tengo encuadernada.
¡Cómo nos reíamos l@s niñ@s de mi generación, con estas historietas!, protagonizadas por D. Ulises, todo un señor muy educado, padre de familia, que quería ayudar a todo el mundo y siempre le pasaban cosas por ser tan bonifacio; Doña Sinforosa, la madre gordita y muy tranquila; la abuela Doña Filomena, que llevaba peluca y a veces se le caía, y hablaba comiéndose algunas letras; Lolita la hermana mayor, toda una señorita y que sus padres siempre querían casarla; los hermanos pequeños Merceditas y Policarpito, y no podía faltar el perrito Treski.
Toda la familia íbamos a pasear siempre juntos, incluido el perro. De aquí el dicho cuando una familia siempre salen todos juntos "Parecen la familia Ulises".
Desde Valencia, sonrisas con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

Si queréis ver mi otro blog de fotografías clicad  http://lamiradadeunarosadeabril.blogspot.com



28 comentarios:

  1. Jo també llegia la família Ulises de xicotet, i Mortadelo i Filemón, i Carpanta, i Zipi y Zape, i molts més que em donaven les ganes de conéixer el món, que ben cert és que ens el donaven en les seues pàgines i alhora ens divertien, jo també recorde quan li demanava a ma mare que em comprara el T.B.O. de la setmana, i quan me'l duia el rebia amb tota la joia del món, que encara no he arribat a tornar a tastar.
    Quins temps aquells, i també recorde que ma mare guardava tebeos de ades madrines i de Roberto Alcázar y Pedrín i en els dinars me'ls llegia mentre dinava, mare meua! Quins moments tan bonics!

    Vicent

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Vicent:
      Ja veus de tant en tant m´agrada truera la nena que porto a dins, que no per aixó deixo de viurer el present. Nosaltres a casa tenim molts T.B.O.S encuadernats, revistes PATUFET dels any 1969 i 70.
      I aquest diumenge per la vesprada, comque no h surtit de casa m´he entretingut a llegir algunes historietes.
      Després de casats per els anys 70, encarem compravem el T.B.O.
      Una abraçada, Montserrat

      Eliminar
  2. Recuerdo que mi madre era la que más disfrutaba con la familia Ulises. Sobre todo con la abuela y sus palabras deformadas. Un abrazo: Joan Josep

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Joan Josep:
      Es que la abuela Doña Filomena, es una pasada de graciosa.
      Gracias por comentar.
      Una abraçada, Montserrat

      Eliminar
  3. Aún hoy seguimos disfrutando de la flia Ulises. Gracias por el recuerdo. BEsos.

    ResponderEliminar
  4. Amiga Montserrat, no la conicía pero efectivamente parece divertida.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  5. Como sabes encontrar cosas que nos traen tantos recuerdoss ..ufff la familia Ulises jejeje ¡ que buenos ratos! yo por aquella epoca devoraba los tebeos.
    Monserrat,nunca he visto las fallas in situ pero cuando veo en la tele esas obras de arte ...son geniales y toda una fuente de ideas . Un abrazo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Buenos días Ana Maria:
      Pues estoy segura que te encantarían las Fallas.
      Y tu con la gracia que tienes para las manualidades, en el cole seguro que harías una, pero ay ¡cuando se queman dan ganas de llorar!.
      Un beso, Montserrat

      Eliminar
  6. Pues date una vuelta cuando puedas por mi blog que acabo de colgar las 3 carrozas que me quedaban .Tenemos 5 carrozas metidas en el colegio jajaja...bueno enteras no , claro está .Un abrazo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ayer pasé por tu blog y comenté las carrozas de Reyes, pero luego me vuelvo a verlo.
      Besos, Montserrat

      Eliminar
  7. Recuerdos de infancia...Me gusta mucho cuando los traes.

    Besote

    ResponderEliminar
  8. Bufff cuantos recuerdos...de pequeña lo comprábamos cada semana era todo un ritual y no veas lo que disfrutábamos. Gracias guapa por recordarlo y compartirlo

    Petons

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Pluvisca:
      Gracias por tu comentario.
      Es que eran supergraciosos
      Un abrazo, Montserrat

      Eliminar
  9. Gracias Montserrat por traernos estos bonitos recuerdos de la niñez. En casa siempre habia el TBO y eran peleas para leerlo al ser 4 hermanas,pero que bien lo pasábamos.

    Abrazos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias a ti Pakiba.
      En casa conservamos bastantes encuadernados.
      Un petó, Montserrat

      Eliminar
  10. Montserrat, te felicito porque tienes una bibliotecamuy interesante en tu casa,y por ests piezas de museo,que se encuentran a faltar:pues hoy en dia no tienen nada de eso: y mas ha mas sin payasos.Una abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Julio.
      Aún podría tener más pero al venir a Valencia me desprendí de muchos libros.
      Una abraçada, Montserrat

      Eliminar
  11. Hola Montserrat,
    Aquesta setmana va de burrets, aquesta historia hem recorda que la meva avia de viatge de nuvis va anar amb l'avi a Núria.
    En aquells anys,encara no hi havia el cremallera i s'havia de pujar a peu o en burro.
    La meva avia encara que era pagesa, aixo de muntar animals, no era el seu i t'han aviat va muntar el burro com va anar per terra.
    total els avis van haver de fer el camí a peu. sort que erren joves...
    Una abraçada des de Sant Andreu
    rails i ferradures

    ResponderEliminar
  12. Hola Rails i Ferradures.
    Doncs Ferrán si que va ser tota una aventura la dels teus avis.
    Ja saps que a mi m´agraden molt els burrets, els trovo graciosos i malgarta la mala fama que tenen son molt sensats.Moltes gràcies per el vostre comentari.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar
  13. El T.B.O. fue de mi época y me encantaba, pasé muchas tardes leyendo estas historias.
    Gracias por recordarlo.
    Un abrazo fuerte amiga.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Buenas noches Rosario.
      Gracias por tu comentario.
      De cuando en cuando repaso los que tengo guasrdados y encuadernados.
      Un beso, Montserrat

      Eliminar
  14. Jo també sóc de les que s'ho passaven pipa amb les històries de la família Ulises i tots els altres personatges del TBO...I també el compràvem cada setmana! Però no en vam guardar cap, ja que he fet molts trasllats i sempre es perden coses...
    Petonets.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bona nit Roser.
      Doncs ara amb fa gracia tenirlos.
      Un petó, Montserrat

      Eliminar
  15. Gracias, Monserrat, por regalarnos tan bellos y entrañables recuerdos. Yo era una fan absoluta de LA FAMILIA ULISES. Cuánto me he reído disfrutando de sus divertidas historietas.

    Besos. María

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Maria.
      Yo encuentro a esta familia del T.B.O, suoerdivertida, a veces aún repaso los T.B.O.S., que tengo en casa.
      Gracias por comentar.
      Un abrazo, Montserrat

      Eliminar