EN L´ESTIU DEL ANY 1962, JO TENIA 13 ANYS.
ESTIC EN UN RECÓ DEL PATI DE CASA MEVA
EN EL VERANO DEL AÑO 1962, YO TENIA 13 AÑOS.
ESTOY EN UN RINCONCITO DEL PATIO DE MI CASA .
BON DIA.
Acabo de remanar una de las caixas de fotografías i he triat aquesta.
Recordo aquell estiu de l´any 1962.
Jo tenía 13 anys, aleshores m´ havien fet la permanent, perque amb feia uns pentinats crepats, estil senyora Simpson dels dibuixos animats.
Sempre he sigut somniadora i m´agradat la poesía, la música i les belles arts.
Mireu, si amb crepaba el cabell, es perque volia semblar gran i ara amb donaria a mi mateixa cuatre "bolets" i amb dic "tonta, tonta, tonta", era edat per anar amb trenetes i mitjons.
Pero sabeu que pasaba que veia la vida de color de rosa i somniava amb "el princep blau".
Be, aixó també pasaba a moltes amigues meves que veien els nois d´una manera romántica, idealitzats i molt diferent de la realitat.
Com patia el meu pare, per por que amb pugueren fer mal!
Avui dia, que ja no el tinc, li agraeixo els seus devels.
Doncs, en el pati de casa meva de vegades amb sentaba a llegir contes de la col-lecció Azucena, Historietes Exemplars, de Josep Maria Folch i Torres, llibres de poemes que agafaba del despaxt del meu pare i també molts altres llibres d´aventures.Ah i també T.B.O.S i PULGARCITOS.
JO SONMIABA DESPERTA,
EN AQUELL PATI DE CASA,
ERA PETIT I SENCILL
D´ESPAI, NO NI HAVIA MASSA
Perdoneu, no se escriurer versos.
I ara torno del passat al present, m´en vaig a preparar el dinar.
PAU I BE.
Desde Valencia amb carinyo.
BUENOS DIAS.
Termino de revolver una caja de fotografías y he escogido esta.
Yo tenía 13 años, entonces me habían hecho la permanente, porque me hacía unos peinados
cardados, estilo Sra. Simpson de los dibujos animados.
Siempre he sido soñadora y me ha gustado la poesía, la música y las bellas artes.
Mirad, si que cardaba el pelo, es porque quería parecer mayor y ahora me daría a mi misma cuatro"collejas" y me digo "tonta, tonta, tonta", porque era una edad para llevar trencitas y calcetines.
Bien, esto también pasaba a amigas mías que veían a los chicos de una manera romántica, idealizados y muy distintos de la realidad.
¡Cómo sufría mi padre por si me hacían daño!.
Hoy día, que ya no lo tengo, agradezco sus desvelos.
Pues, en el patio de mi casa a veces me sentaba a leer cuentos de la colección Azucena, Historietes Exemplars de Josep Maria Folch i Torres, y otros libros de aventuras.Ah y también T.B.O.S Y PULGARCITOS.
YO SOÑABA DESPIERTA,
EN AQUEL PATIO DE CASA,
ERA PEQUEÑO Y SENCILLO.
TAN BREVE, COMO EL TIEMPO QUE PASA
Perdonad, pero no se escribir Poemas.
Y ahora vuelvo del pasado al presente, me voy a preparar la comida.
PAZ Y BIEN.
Desde Valencia con cariño, Montserrat llagostera Vilaró
Pues estabas estupenda con trece años, se nota que eras una niñita superquerida.
ResponderEliminarMe alegro de que conserves esas fotografías tan bonitas.
Un abrazo fuerte amiga, desde mi Librillo.
Hola Roisario.
ResponderEliminarSabes a veces me agobiaba, porque me sentía superprotegida.
Pero si que me quisieron mucho.
Besos, Montserrat
M'encanta aquest reconet de la teva vida, tan inocents i tan vitals.
ResponderEliminarun petó Montserrat
Bones tardes Antoni.
EliminarSi que erem ingenues si.
Gracies per el teu comentari.
Una abraçada, Montserrat
Siempre queremos ser mayores antes de ello, tienes razón en lo que dices, pero también disfrutaste del patio de tu casa con las buenas lecturas, buenos recuerdos Montserrat.
ResponderEliminarUn abrazo
Hola Mari-Pi-R.
EliminarEs que entonces nos confomábamos con las pequeñas y sencillas cosas.
Se leía mucho.
Un abrazo, Montserrat
Monserrat.Bonitos recuerdos.¡Estabas muy guapa!. Se llevaba el crepado.Y las señoras llevaban unos moños muy elebados.
ResponderEliminaren aquel tiempo.
Bona tarda.
Hola Juolina.
ResponderEliminarSi y me acuerdo de la cantante Gelu, que llevaba el pelo muy cardado.
Gracias poir tu comentario.
Besos, Montserrat
Se't veu molt guapa Montserrat!
ResponderEliminarGracies Rosana.
EliminarAra pasaré per el teu blog, a veurer si es publicat un d´aquests cntes breus, que amb fan som niar desperta.
Petons, Montserrat
Doncs sí, podies passar per una noia molt més gran. Això ho fan tots els "nens" algun cop en la vida. Em recordes quan tenia catorze i volia aparentar divuit!
ResponderEliminarDesprés el que fem és no voler semblar tan grans...
una abraçada!
manel
Si tens raó Manel.
EliminarSi amb veiessis ara amb texans i deportives.
Una abraçada, Montserrat
Jo crec que sí, que saps escriurte. Tot es questió de posar-s'hi...
ResponderEliminarA més, si a tu t'agrada i està qui és el "guapo" que et diu que no?
Jo sonmiava desperta
en aquell pati de casa
era petit i sencill
d'espai, no hi havia massa
Per a mí, encertes, si era petit segurament és perquè el veus ara amb els ulls de gran. Em passa amb la casa dels pares. Trobo tan estreta l'escala i quan tenia 12 era tan ampla...
Una abraçada
Manel
Hola Manel.
EliminarAleshores en els anys 60, feian anar molt l´imaginació, perque encare no hi havia tantes TV, ni video jocs.
Saps que amb passa que desde els 21 que vareig ser mare per primera vegada m´he dedicat els anys de la meva juventud a educar els tres fills, a la casa...
Es ara quan començo a tindre temps per dedicar-me els meus jovis.
Si no fos per que s´ hem canssa la vista, llegiría molt més.
Una abraçada, Montserrat
Jo tinc un mún de fotos semblantes a la teva,de la mateixa época i que guapa estavas amb aquet pentinat i el vestic de l'época.
ResponderEliminarNo diguis que no saps escriure, que ets tota una experta.
Petonets.
EliminarHola Pakiba.
Saps que amb passa, es qu´escric directamen del pensamen al teclat.
Si pot-ser m´ho preparés. pero es que no tinc temps i sempre vaig correns.
Una abraçada amiga, Montserrat
Estas muy guapa, y si, parece que tienes 14 o 15
ResponderEliminarQue tiemps!!!
Petons
Hola Pluvisca.
EliminarSi i quan m´enrecordo com ai fos ara.
Gracies, Teresa, per el teu comentari.
Besets, Montserrat
QUERIDA MONTSE ¡¡¡ESTAS PRECIOSA CON TUS 13 AÑITOS!!! CUANDO SOMOS CRIAS, NO
ResponderEliminarQUEREMOS NADA MAS QUE SER MAYORES ¡ QUE IGNORANCIA ¿ VERDAD ?
A TODAS NOS HA PASADO...
LOS CUENTOS AZUCENA SON LOS QUE MAS ME GUSTABAN ...LO UNICO QUE A MI ME LOS DEJABAN POR QUE NO TENIA DINERO PARA COMPRARMELOS ...NO OPTANTE , ERA FELIZ, POR SUERTE DE TENER BUENAS AMIGAS PARA DEJARMELOS...
BUENAS MADRUGADAS CON UN BESO , CONCHITA,
Hola Conchita.
EliminarBuenos días
Gracias.
Yo alguna vez me los compraba, también intercnabiábamos entre las amigas.
Tenía una prima que a veces me daba un montón de los que ha había leído.
Gracias y besos, Montserrat