Desembre
ME ACOMPAÑAN
sábado, 29 de septiembre de 2012
ENTRE FILS I AGULLES - ENTRE HILOS Y ALFILERES
HACE UN RATO, HE HECHO ESTA FOTOGRAFIA
EN EL MONASTERIO DE MONTSERRAT, YO DE CHIQUITINA, RODEADA POR TRES MODISTILLAS LA SRAS MARIA, QUIMETA Y MI MAMÁ QUE ME SOSTIENE.
BONES TARDES.
Ara no plou, pero ahir nit va caura una tempestad a Valencia.
Bueno, doncs ara vos explico que de petiteta moltes tardes i fins que vareig ser bastan grandeta, a les vacances de l´escola, les vareig pasar amb la meva mare a casa d´una amiga seva qu ´era modista.´
La meva mare que també tenía aquest ofici la anava a ajudar a cosir.
I jo m´ho pasaba "pipa", recollin les agullles que queian a terra amb un imán.
I comque anaven moltes noies a aprendre a cosir, jo posaba unes orelles de pam escoltan les converses..
També m´agradava a sortir al balcó a tafanejar, quan els novios de algunes d´ellas, les esperavan el carrer que sortissin.. Si sapiguessiu l´il-lusionadas qu´ estaven, era tot molt romántic i jo tenia ganes de ser gran per tenir un novio que m´acompanyés i m´esperés.
La Sra. Maria, la velleta, era la mare de la modista i ella amb més 80 anys encare cosia.
Per Sta. Llucia patrona de les modistes, feian un berenar i s´explicavan xistes i jo enfilada amb una cadira recitava.
Quan vareig ser més grandeta de vegades les ajudava a sobrefilar, pero el meu ofici va ser d´administrativa.
El traje de Primera Comunió m´el varen confeccionar ellas i la meva mare.
I quan amb vareig casar el traje de nuvia també.
Doncs aci teniu un retallet de la meva vida.
Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.
BUENAS TARDES
Ahora no llueve, pero ayer cayó una tempestad en Valencia.
Bueno, pues ahora os explico que de pequeñita y hasta que fui mayorcita, en las vacaciones de la escuela, las pasé viendo coser a mi madre en casa de una amiga suya que era modista.
Mi madre que tenía este oficio la iba a ayudar a coser.
Y yo me lo pasaba "pipa", recogiendo con un imán, los alfileres que caían en el suelo .
Y como iban muchas chicas a aprender a coser, yo ponía unas orejas de palmo escuchando las conversaciones.
También me gustaba salir al balcón a chafardear, cuando los novios de algunas de ellas, las esperaban en la calle a que saliesen. Si supieráis lo ilusionadas que estaban, era muy romántico y yo tenía ganas de ser mayor para tener un novio que me acompañase. y me esperase..
La Sra. Maria, la viejecita, era la madre de la modista y con más de 80 años aún cosía.
Por Sta. Lucía patrona de las modistas, hacían una merienda y se contaban chistes y yo subida a una silla recitaba..
Cuando fui más mayorcita a veces ayudaba a sobrehilar, pero mi oficio es administrativa.
El traje de Primera Comunión me lo confeccionaron ellas y mi madre.
Y cuando me casé el de novia también..
Aquí teneis un retalito de mi vida.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Amiga Montserrat, aquí si llueve.
ResponderEliminarEs bueno tener entretenimientos.
Buwn fin de semana.
un abrazo
Hola José Maria.
EliminarYa vuelve a llover, esperemos que no caiga una tempestad como ayer, que nos inundó el garage.
Gracias por comentar.
Un beso, Montserrat
Por un instante al leerte, pasaron por mi mente mis imágenes de aquella época. Yo sentada junto a mi mamá, escuchando la radionovela , ella tejiendo y yo tratando de imitarla.
ResponderEliminarMis cariños para ti.
Norma2.
EliminarSi vivimos una época tranquila, que nos confomábamos con las cosas más sencillas.
A mi también me gustaba escuchar la radio que ponían mis padres.
Besos, Montserrat
Por aquí sigue lloviendo. No tan fuerte como por allá.
ResponderEliminarBonito recuerdo.
Besote
Buenas tardes Doc. Manuel.
EliminarYa vuelve a llover en Valencia.
Si me gusta recordar y también vivo en el presente.
Besos, Montserrat
Linda anécdota. Siempre tienes una en el cajón de los recuerdos. Gracias por compartirla. Seguro de miraar, has aprendido a coser, eso, nos pasó a todas. ja ja
ResponderEliminarHola Norma:
EliminarNo te creas después de nacer mis hijos, fui una temporada a corte y confección en casa de una señora de mi barrio.
Sabes que pasa, que cuando vivía en Barcelona todo lo cosía mi mamá y en casa del herrero cuchara de palo.
Te mando un beso, Montserrat
Cuantos recuerdos...a mi no me gustaba coser y eso que mi madre sabia un montón...ahora siento no haber aprendido
ResponderEliminarBonitas fotos Montserrat
Un abraçada
Hola Pluvisca.
ResponderEliminarBueno yo me defiendo, en cosas sencillas, como hacer orillas, acoratr un poantalón o una falda.
algunas vez tambien me he confeccionado faldas y me he hecho los patrones, pero ahora con el ordenador, ja, ja...ya casi que no coso.
Besos, Montserrat
QUERIDA AMIGA MONTSE, ME HA GUSTADO MUCHO TU NUEVO POST,
EliminarCUANDO SE ME ANTOJE, ESCRIBIRÉ ALGO SOBRE MI TRAYECTORIA
DE LA AGUJA Y EL DEDAL...
BUENAS MADRUGADAS, CONCHITA
Hola Conchita son las 23,11 h. y ya estoy muerta de sueño.
EliminarGracias por tu comentario.
Un beso, Montserrat
Me has emocionado hasta el punto de hacerme llorar. Leía y queria ser la niña cargada de recuerdos que tu eres corazón. Yo no los tengo, mi madre cruzó las fronteras de esta vida demasiado pronto....y aqui me dejó. Por eso y muchas cosas mas siempre escribo desde el fondo del alma y sintiendo en colores. Un beso dulce y tierno compañera.
ResponderEliminarHola Maria Angeles Ibernon.
EliminarNuestras madres nos cuidan desde el Cielo, así lo pienso en mi Fe.
Muchas gracias por tu comentario.
Todos los días hemos de intentar pintarlos un poco de colores, como dice la canción que canta Nana Moskouri. De colores se llenan las flores en la primavera... y aunque ahora ya estamos en otoño los colores que nos trae esta estación también son preciosos.
Ahora me paso por tu blog.
Besos, Montserrat
Que tengas una agradable jornada de domingo. saludos.
ResponderEliminarHola Pasto.
EliminarMuchas gracias yo también te deseo un feliz domingo.
Saludos, Montserrat
Hola Montser, derat,un gran detallet, de la teva vida.Disculpeu el meu silenci, dons estic sense l`ordenador, i de moment sense diners per comprarne un altre:ve de moment? aquestes lletres te les escric del de la meva neta montserrat, de Tarragona una abraçada
ResponderEliminarHola Julio.
ResponderEliminarM´en al-legro de sapiguer de tu.
Bueno ja t´en comprarás un altre ordenador, pot-ser avans del que et penses.
Si h lesa hi ha biblioteca, segurament fente soci podrás fer servir algún d´allá.
Jo quan veranejaba el poble fa tres anys, anava al de la biblioteca.
Si entras el teu blog, desde el de la teva neta, veurás comentaris que et vareig fer. i en un altte blog teu que portes una disfresse al cap, com si fos de trobador.
Desitjo qu´ estigueu bé tan tú com la teva familia.
Una abraçada, Montserrat
Ja ja ja, me encantó tu relatito, siempre tienes presente a tus recuerdos. Gracias.
ResponderEliminarHola Norma.
EliminarGracias por comentar.
Hay ratos para todo.
Te mando un beso, Montserrat
Cosiendo y descosiendo, va la niña aprendiendo.
ResponderEliminarHola Luis.
EliminarMuchas gracias.
Un abrazo, Montserrat
Sap Montserrat jo havia anat a apendra a cosi i m'agrada molt sempre estic arreglan alguna cosa sino meva de la meva filla i alguna peça m'he fet,però no ha sigut el meu ofici.
ResponderEliminarLa meva mare era modista i en sabia molt de fer vestits,camisas etc. tenia molta traça.
Desitjo que estigeu bé i que el aiguat no així arribat a feros mal.
Una abraáda.
Hola Pakiba.
EliminarLa mare també amb feia els meus vestits.
Era molt perfaccionista.
En cambi jo soc barrip, barrap, ja, ja...
Bueno es va inundar el garaig de la finca, pero varem trurer el cotxe a temps.
Gracies per comentar.
Feliç setmana
Petons, Montserrat
En aquells temps de la Maria Castanya, donava temps per tot. Estudiar, cosir, pintar, festejar, i sobre tot viure mes ilusionades..!!!
ResponderEliminarperò les époques i les històries van passant...
Una abraçada ben forta, tocaia
Hola Montserrat:
ResponderEliminarTens raó, la vida es com una roda.
A mi amb sembla com si fós ara.
M´en passat els anys volant.
Petons i bona setmana, Montserrat Ll.
Montse, un cop més gràcies per ser-hi i per compartir aquestes vivències plenes de felicitats. Sí, avui m'ha fet falta venir aquí a llegir aquests records de felicitat. Darrerament tinc tot una mica abandonat i això no pot ser. Veus, avui he tingut un ensurt i un disgust. Afortunadament no és res de salut. He perdut el telèfon de la feina. Per sort, només val molts diners, segurament l'ànima que l'hagi trobat es considerarà afortunat de "la troballa".
ResponderEliminarJo, el jefe, tots tornem allò que ens trobem: càmeres de fotos, telèfons. Cadascú, la seva conciència.
Una abraçada i gràcies per estar ahí.
Doncs penso que por-ser encare el tornaran.
EliminarSuposo que ja haurás provat de telefonar en el número del teu telefon, a veurer qui l´ha trobat.
Mira siguem positius, si no te l´hen robat es possible que el recuperis.
Änims t´envio una abraçada, Montserrat
En las cosas más sencillas está la verdad. Franziska
ResponderEliminarHola Franciska.
ResponderEliminarGracias por comentar.
Un beso, Montserrat
Vuelvo a agradecete que compartas con nosotros cosas tan cotidianas y entrañables con las que podemos identificarnos totalmente.
ResponderEliminarBesos. María
Hola Maria:
EliminarMuchas gracias.
Yo te agradezco tu visita.
Besos, Montserrat
Mol bona nit amigueta ,jo també estic mol contenta de parlar amb tu ,amb aquesta foto , que tu tan petiteta i ja et vam portar a veuré la teva verga moreneta, quans anys ja an passat .
ResponderEliminarUna forta abrassada
Si Joana molts, molts anys, jo tindria uns dos o tres anyets.
EliminarPetoins, Montserrat
Mol bona nit amigueta ,jo també estic mol contenta de parlar amb tu ,amb aquesta foto , que tu tan petiteta i ja et vam portar a veuré la teva verga moreneta, quans anys ja an passat .
ResponderEliminarUna forta abrassada
Veus Joana, ja has pogut entrar en el blog.
EliminarGracies per comentar.
Petons, Montserrat
MIRA SEMBLA QUE NO TINGUI IMPORTANCIA I EN TE MOLTA,,SENSE VOLGUER AS FET UN CUADRO QUE MOLS AL VOLDRIEM PINTAR
ResponderEliminarUNA ABRAÇADA JOANA
Gracies amiga.
EliminarUna de les coses més boniques d Internet es que ha fet que ens coneixessim.
Petons, Montserrat
Yo también pasé por un taller de costura de jovencita y recuerdo que me hice un bañador ya que tengo una fotografía con el, pero no recuerdo otra prenda más.
ResponderEliminarEs cierto que eran encuentros de los que se han perdido y que ahora tan solo es la confección y poco más nadie tiene tiempo de aprender hacer nada.
Un abrazo
Hola Mari-Pi-Re:
EliminarBueno quizás ahora que hay poco trabajo por culpa de la crisis,la gente pueda volver a aprender hacer cosas con más calma.
Gracias por comentar.
Besos, Montserrat