Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 5 de junio de 2010

EL SILENCI - EL SILENCIO



UNA POSTAL DE MI COLECCIÓN


HOLA:


De vegades voldria quedarme en silenci.


Ai!!!. Que puc fer si toc tant xarriare?.


I pensar que el marit m´ho agrairia.


Pot-ser ja sigui l´hora d´escoltar més i parlar menys.


Avui m´he fet aquest proposit.


Ui quin sacrifici més grand.!!!!


Poso aquest video del youtube. es diu SILENCIO.


PAU I BE.


Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat llagostera Vilaró



HOLA:


A veces me gustaria quedarme en silencio.


¡¡¡Ay!!!, ¿Qué puedo hacer si soy tan parlanchina?.


Y pensar que mi marido lo agradecería.


Quizás ya me ha llegado la hora de escuchar más y hablar menos.


Hoy me he hecho este propósito.


¡¡¡¡Uy que sacrificio tan grande!!!!.


Pongo este video del youtube que se llama SILENCIO.


PAZ Y BIEN.


Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


24 comentarios:

  1. Bon disapte. Montserrat en fas grasia per que ets tan espresiva,mira ja amb aquesta edad que tenim ja no canviaren,per lo mens es que li dic aljoan ¡¡¡ja no amb caviaras ¡¡¡ per mes que mi asforsi no puc,però be intantaru tot pot ser.
    una abrasada joana

    ResponderEliminar
  2. JOANA

    I de vegadas pensem que caviin ells, si volen,oi?

    Vinga amunt l l´autoestima.

    Una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Los sonidos del silencio son mágicos, indescifrables, no tienen fronteras. Pero la voz también tiene su carisma, su mérito. Así que, amiga Montserrat, me gusta escuchar buenas palabras, que nacen siempre de aquel o aquella que tiene la virtud de enseñar siempre algo.

    Feliz fin de semana, amiga.

    Un abrazo.
    Luis.

    ResponderEliminar
  4. LUIS G.

    Pero yo se tengo que aprender a escuchar más y hablar menos.

    Mira ahora por ejemplo, ya no escribo tanto en el blog.

    Prefiero dedicar mi tiempo a leer lo que escriben las otras personas.

    Pues en el hablar es lo mismo.

    Gracias Luis, un abrazo, Montserrat

    ResponderEliminar
  5. Bona tarda Montserrat, torno a estar aqui, estic visitant a alguns bloguers. Una bona casualitat que estem el cap de setmana amb tot el silenci. Que vagis fenomenal amb la teva familia amb tot el carinyo. Ja et visitaré més sovint.

    Petons,
    Noemí.

    ResponderEliminar
  6. NOEMI:

    Saps segueixo el blog d´en Giuzderme.

    I fa un videos fabulozos.

    De vegades m´agraderia sapiguer el llenguatge dels signes.

    Vols creurer que quan he escric aquesta entrada me oblidat de les persones que son sordes de neixemant.

    La tieta del meu marit portava aparell, vivia amb noaltrs. Ella es va quedar sorda del sarrampió quan tenia uns 5 o sis anys, per
    això sabia parlar.

    De vegades s´enfadava amb nosaltres,perque era una mica malpensada i deia només desitjaria que estiguesiu un mes sense sentiri.

    De vegades li xiulava l´aparell, Aleshores deia que cridacen massa.

    Noemi, t´estimo molt i m´en he alegrat del teu comentari.

    Petons per tu i la Ainhoa. Montserrat

    ResponderEliminar
  7. ¡Mujer! no te apures por ser una parlanchina, eres de las BUENAS, de categoría, y da mucho gusto oír tu dulce voz. ¡jiji!
    Gracias por tu melodía , tus caricias parlanchinas.
    Un petó
    Sor.Cecilia

    ResponderEliminar
  8. Cada ú és com és. Uns més xarraires que altres...El que és important és dir alguna cosa quan es parla. Hi ha gent que parla molt i no diu res. No crec que tú siguis d'aquestes...¡Ah! Tu volia dir l'altre dia. ¿Saps que la meva mare va neixer al Torrent de l'Olla, la casa que hi ha abans d'arribar a la clínica dels toreros? El meu pare al carre Santa Perpetua, però desprès se'n van anar al carrer Sant Lluís. Sempre me he considerat gracienc...Una abraçada: Joan Josep

    ResponderEliminar
  9. El silencio si lo sabemos escuchar es un gran maestro. Lo que te pasa, creo que nos pasa a todos, especialmente en lo que respecta a lo del marido, ji ji ji.
    Muy buena tu entrada, gracias por recordárnoslo.
    Besossssssssssssssssssssssssssssss a todossssssssssssssssssssssssss.

    ResponderEliminar
  10. JOAN JOSEP:

    A veurer, la Clínica del toreros, es la de Clínica de Lourdes?

    Jo vareig neixar a Menendez y Pelayo, 184, bjs(Torrent de l´olla). i vaig sortir d´alla vestida de nuvia, per continuar vivint a Gracia al carrer Encina, tocan als Lluisos de Gracia.

    La meva Parroquia era la de Sant Joan Baptiste de Gracia, alla amb van bateijar i quan tenia 20 anys, casar.
    La Comunió la vareig fer als Josepets.

    A Gracia i vareig viurer fins él Decembre de 1975, que varie venir a Valencia, junt amb el meu marit i els dos fills grans

    I el meu director espiritual era el Pare Joan Vidal de Sant Felip Neri, també de Gracia.

    Reb una abraçada, desde Valencia, Montserrat

    ResponderEliminar
  11. NORMA.

    Si alguna vez me habian castigado en el cole era por hablar demasiado en clase.Ja, ja....

    Besossssssssssss, Montserrat

    ResponderEliminar
  12. Querida Rosa de Abril, seguro que tienes momentos de silencio, porque por mucho que hables no lo estarás haciendo siempre. Creo que tu marido te ama así, ¿a qué darle más vueltas?

    Un abraz♥

    ResponderEliminar
  13. Decía mi padre que Díos nos ha dado dos oídos y una sola boca por algo. Siempre escuchar el doble de lo que se habla.

    Lo cierto, Montserrat, es que yo también me enrollo como las persianas.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  14. Y decimos nosotros...si te gusta hablar y eres feliz hablando...¿Por qué callar?

    Un abrazo de buenas noches, Montserrat.

    ResponderEliminar
  15. SOR CECILIA:

    Gracias. Eres muy cariñosa y atenta en tu comentario.

    Bona nit i una abraçada, Montserrat

    ResponderEliminar
  16. MELBA:

    Gracias.

    Mi marido y yo ya llevamos 40 años casados.

    El es más caalado que yo.

    Recibe un abrazo, Montserrat

    ResponderEliminar
  17. JOTA ELE:

    Dicen que las mujeres somos más habladoras.

    Si tu padre te enseñó un refrán muy sabio.

    Escuchando se aprende más.

    Un abrazo, Montserrat

    ResponderEliminar
  18. MARPIN Y LA RANA:

    Buenas noches.

    Seguro que a la ranita, le gustará mucho croar.

    Un abrazo, para los dos, Montserrat

    ResponderEliminar
  19. Reconozco que me gusta y disfruto el silencio, pero siempre que haya alguien como tú a mi lado, que me interrumpa y alegre.
    Bicos.

    ResponderEliminar
  20. FONSILLEDA:

    Gracias mi amiga galleguiña.

    Te mando un fuerte abrazo y bicos, montserrat

    ResponderEliminar
  21. Ciao Montse, ho visto solo ora questo bellissimo video. Mi hai fatto tornare a quando ero ragazzo, questa musica (Il silenzio) era suonata in Italia molti anni fa, da un bravissimo trombettista che si chiamava Nini Rosso. Le stupende fotografie del video sono tutte di località italiane. Grazie!! Un abbraccio! Tito.

    ResponderEliminar
  22. TITO:

    Mil gracias por tu comentario.

    Ciao, un abbraccio, Montserrat

    ResponderEliminar
  23. MONSE, ESE SI QUE ES VERDADERO SACRIFICIO PARA NOSOTRAS LAS MUJERES, JAJAJA
    SOLO LA SUBLIME BELLEZA PUEDE DEJARNOS MUDAS....UN INSTANTE.
    TE ABRAZO MI QUERIDA AMIGA

    ResponderEliminar
  24. LA ABUELA FRESCOTONA

    Pues si que es dificil si callarse.

    Gracias por comentar y te mando un abrazo, Montserrat

    ResponderEliminar