BONES TARDES:
Avui en vingut a dinar els meus fills.En Pere, que es el més gran, es professor d´Arts Marcials : Kung-Fu y Tai-Chi,
Avui hem estat parlant de les activitats, de quan donava classes, de aquestes dues modalitats a persones de diferentes edats.
Havía tingut alumnes jubilats, els hi donava classes de Tai-Chi, i s´el estimavan molt.
Hem començat, a recordar quan va començar la seves afició per les Arts Marcials.
Les Arts Marcials ajudan molt a la Salut Física i Mental.
Si voleu passar per el seu blog cliquéu http://actividadesvalencia.blogspot.com/
PAU I BÉ
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
BUENAS TARDES:
Hoy han venido a comer mis hijos.
Pere, que es el mayor es profesor de Artes Marciales: Kung-Fu y Tai-Chi.
Hoy hemos estado hablando de las actividades de cuando daba clases de estas dos modalidades a personas de distintas edades.
Había tenido alumnos jubilados, les daba clases de Tai-Chi y lo querían mucho.
En la sobremesa hemos estando recordando, cuando empezó su afición de por las Artes Marciales.
Las Artes Marciales, ayudan mucho a la Salud Física y Mental.
Si quereis pasar por su blog http://actividadesvalencia.blogspot.com/
PAZ Y BIEN.
Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró
Montse, eres una caja de sorpresas. Amo el Tai Chi, no lo practico, a veces en casa como relax hago algunos movimientos. Suerte que tienes hijos, todos maravillosos. Besos a todos, espero lo hayan pasado bien.
ResponderEliminarHola Norma:
ResponderEliminarYa ves tres hijos y cada uno con facetas distintas.
Un abrazo del oso.Montserrat
Me alegro que tus hijos te acompañen, las comidas familiares son magníficas me alegro mucho.
ResponderEliminarUn abrazo fuertte desde mi librillo.
ROSARIO:
ResponderEliminarMuchas gracias.
Disfruto mucho, leyendo tu librllo.
Un abrazo.Montserrat
ADOLFO PAYÉS:
ResponderEliminarEncantada de tu visita.
Un abrazo fraterno, Montserrat
Ya de vuelta, veo la fotografía y no me cabe la menor duda que la práctica de estas disciplinas será muy buena para la salud mental y física.
ResponderEliminarEn cualquier caso, no seré yo quien se meta con tu hijo Pere.
No vaya a ser que se enfade y...
Besos.
Hola Montserrat me alegro mucho de que tengas unos hijos tan maravillosos, ahora voy a pasar por su blog
ResponderEliminarHe comenzado a hacer taichi y me sienta muy bien. EStoy contenta, así que me imagino que tu hijo muchísimo más.
ResponderEliminarFelicidades y petons
JOTA ELE:
ResponderEliminarMe alegro que hayas vuelto con alegría y energias renovadas.
Gracias por tu visita.
Un abrazo, Montserrat
CORAZON VERDE:
ResponderEliminarGracias, siempre me algra tu visita.
Un abrazo, Montserrat
FONSILLEDA:
ResponderEliminarMe alegro mucho por ti, ya verás que bien te sienta.
Bicos. Montserrat
Hola Montse: Veig que aqests dies també has pogout gaudir de la familia. Ho celebro, i t'envío una forta abraçada. desde la tornada a casa.
ResponderEliminarMONTSERRAT SALA
ResponderEliminarHola tocaia
Si aquets días, he fet una mica de tot.
Estic contenta de que ens tornem a comunicar.
Reb una abraçada.Montserrat
AY, MONSE ANDO ATRASADA CON LOS ESCRITOS POR MIS NIETOS, NO TE ENOJES SI LLEGO TARDE, AQUI EN MI BARRIO LA GENTE MAYOR PRACTICA EN LA PLAZA TAI- CHI, YA ME CRUZO AL BLOG DEL BB
ResponderEliminarABRAZOS AMIGA MIA
AY, MONSE ANDO ATRASADA CON LOS ESCRITOS POR MIS NIETOS, NO TE ENOJES SI LLEGO TARDE, AQUI EN MI BARRIO LA GENTE MAYOR PRACTICA EN LA PLAZA TAI- CHI, YA ME CRUZO AL BLOG DEL BB
ResponderEliminarABRAZOS AMIGA MIA
LA ABUELA FRESCOTONA
ResponderEliminarBuenas noches y gracias por entar en mi blog.
No te preocupes. Yo ahora tampoco tengo mucho tiempo.
Un abrazo, Montserrat
Hola montserrat, gràcies en primer lloc per la teva visita al meu blog i sobre tot per la petita història del llimoner del teu pare, ja que m'ha fet recordar el que nosaltres tambè teniem al pati de casa. Tens raó amb el tema d'intentar reprantar algun esqueix. Sembla que amb el roure ferit, estant intentant a veure si floreix alguna branca aquesta primavera i salvar el que sigui possible, però 500 anys i un pes excessiu, ha pogut amb la seva resistència. M'agrada el teu blog i vindrè a visitar-te mes sovint.Només veure la majestuosa foto de Montserrat jua val la pena. Una abraçada.
ResponderEliminarMe ha gustado saber que tu hijo da clases de Artes marciales. En mis juventudes hice Karate, en una escuela de Barcelona muy exigente, me dejaron molida, agujetas hasta la nariz, para que me entiendas, no se podía estornudar, tenías que ir corriendo a estornudar a una pequeña vetanilla que daba a la calle, y caro...nunca llegaba a tiempo, de amonestaciones las que quieras y ya en aquellos tiempos nos hacían duchar chicos y chicas juntos ¡Dios mío, cuantos apuros pasé en esa escuela!. Espero que tu hijo de libertad al estornudo ¡jeje!
ResponderEliminarBuenas noches amiga del alma
Sor.Cecilia
MARIA ROSA:
ResponderEliminarGracies, per la teva visita.
La fotografía que encapçala l meu blog, es una posta que tinc fa molts anys, la vareig escanejar i s´hem va ocorrer porsar-le.
Lo de Rosa d´Abril, es per el Virolai i en homenatje a la Mare de Dèu de Montserrat.
Un abraçada, desde Valencia,
Montserrat
Hola Sor Cecilia.
ResponderEliminarYa ves, que variedad, en casa nadie somos igual.
A mi me gusta bailar y si quiero, lo tengo que hacer con la escoba, ja, ja...
Gracias por tu comentario,
Un abrazo, Montserrat
Es un buen ejercicio, metal y fisico, indudablemente, llevo retraso, espero que sepas perdonar, ya que estoy terminando de preparar unas cosas de nuestro trabajo y no llego a todo, enhorabuena por esas reuniones familiares tan bellas y gratificantes. Besos a toda tu familia y para ti un fuerte abrazo.
ResponderEliminarHIGORCA:
ResponderEliminarNo hay nada que perdonar, al contrario, estoy muy agradecida porque dedicas tu precioso tiempo en pasar por mi humilde blog.
Petons, Montserrat
Tents tota la rao, les arts marcials en general, no tenen res a veure a qualsevol altra lluita que tinguem aquí en occident, per exemple la boxa. Les arts marcials són una via, un camí (el do en japonès), i són defensives, com el judo o el aikido, que posen d'exemple, com una debil branqueta s'en desfà de la pesada neu i una branca més forta, es trenca pel seu pes.
ResponderEliminarSón també un estil de vida: aikido vol dir camí d'armonia o via unió del cos i l'esperit. Fomenten la relaxació i el bé.
Una abraçada
MANEL ALJAMA:
ResponderEliminarD´això el meu fill Pere en sap molt.
Jo vareig fer un día una classe de Tai-Chi amb ell.
La veritat es que amb vaig quedar marevallada, quan el vareig veurer com donava les clases.
Una abraçada. Montserrat