Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

lunes, 15 de febrero de 2010

LA MAGIA DE LES SARDANES - LA MAGIA DE LAS SARDANAS


YO A LOS 14 AÑOS EN UN APLEC DE SARDANAS EN VALLVIDERA

Hola



Oh!, ¿Qué tindrán les sardanes,

que quan les escolto m´omplo d´alegría?

Son mágiques, son formosas

Elles amb treuen la melangía.


Si aixís es.

Avui aci a Valencia, fe un fred que pela, es un día trist i fosc.

I mireu m ´he posat a escoltar la Santa Espina i de nou l ´alegria a rebotat dins del meu cor.

I he començat a recordar aquella plaça de Sant Jaume del anys 60.

Aquelles amigues i amics, alguns excursionistes, algún seminarista.

Algunes companyes d ´Oficinistas.

Aquells diumenges a la tarda que uniem les nostres mans plens d´inocencia i d´alegria.

Encare que en alguna altre entrada hagi parlat d´això. Avui hem ve de gust tornaro a recordar, els meus pensaments van brotan i els meus dits van clican el teclat de l´ordenador.

Amigues i amics d ´ aquells anys. Vos dexitjo el millor. Que sigueu molt feliças i feliços.

He posat del youtube la música de la sardana la Santa Espina.

Desde Valencia, amb carinyo.
Hola:


¡Oh! ¿Qué tendran las sardanas,

que cuando las escucho me llenan de alegría?

Son mágicas, son hermosas

Ellas me quitan la melancolía


Así es, hoy aqui en Valencia, hace un frío que pela, es un día triste y oscuro.

Y mirad me he puesto a escuchar la Santa Espina y de nuevo la alegría a rebotado en mi corazón.

Y he empezado a recordar aquella Plaza de San Jaime de los años 60.

Aquellas amigas y amigos, algunos excursionistas, alguno seminarista.

Aquellas compañeras de Oficinistas.

Aquellos domingos por la tarde que uníamos nuestras manos llenos de inocencia y alegría.

Aunque en alguna otra entrada ya he hablado de esto, hoy me apetece volver a recordarlo, mientras mis pensamientos van brotando y mis dedos ticleando el teclado del ordenador.

Amigas y amigos de aquellos años. Os deseo lo mejor. Que seais todas y todos muy felices.


Desde Valencia, con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró.

18 comentarios:

  1. Mi comentario del otro día ¿tendrá algo que ver con esta entrada tuya?.
    No importa, de cualquier forma, es emocionante.
    Bicos.

    ResponderEliminar
  2. Hola Fonsilleda.

    Pues fíjate no, porque ha sido cuando he buscado una sardana en el youtube y mi mente se ha puesto a recordar.

    Un bico. Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Muy bueno eso que cuando andas triste, melancólica, busqsues adentro tuyo motivos para estar alegre. Te felicito, pondré en práctica esa técnica de autosuperación. Besosssssssssssss

    ResponderEliminar
  4. Gracias por compartirlo.
    Siempre es un gusto visitarte..

    Un abrazo
    Con mis
    Saludos fraternos de siempre..

    Que tengas una semana maravillosa..

    ResponderEliminar
  5. Hola tocaia: Com etas? si que en tenen de magia les sardanes, es veritat.
    però t'has fixat que només les ballen gent gran?. Els joves no en volen saaber rès. Quina llàstima!

    ResponderEliminar
  6. Hola Norma:

    Suerte que soy una persona positiva.

    Y busco en mi interior cosas que me han hecho feliz.

    Las negativas las barro, ja, ja...

    Esto se llama memória selectiva.

    Besos, con cariño. Montserrat

    ResponderEliminar
  7. Hola Montserrat Sala:

    Estic bé.

    Es que aci Valencia, no en tocan de sardanes i no les ballan ni grans ni joves.

    Suposo que a Barcelona, deu haberi de tot i que les Colles sardanistes de Concurs, serán de gent jove.

    Gracies per el teu comentari. Una abraçada.Montserrat

    ResponderEliminar
  8. Hola Adolfo Payés.

    Gracias por tu visita.

    Saludos fraternos. Montserrat

    ResponderEliminar
  9. Excelente el post que nos acercas, es un placer acercarse a tu espacio.

    Gracias por compartir.

    Cálido abrazo.

    ResponderEliminar
  10. Que tendrán las sardanas que unimos nuestras manos para bailarlas, la danza más vieja de todas las danzas, unimos las manos y los corazones, nuestras almas para ensalzar esa sardana.
    Petons, molts petons.

    ResponderEliminar
  11. Paco Alonso.

    Gracias por visitar mi blog.

    Saludos cordiales.Montserrat

    ResponderEliminar
  12. Si Higorca y la Santa Espina, para mi es una de las más entrañables.

    Molts petons. Montserrat

    ResponderEliminar
  13. Monse, tu juventud se parece a la mia, reuniones con seminaristas y novicias mas los compañeros de clase, como tu dices, que tiempos ¡¡¡
    te abrazo amiga.

    ResponderEliminar
  14. La Abuela Frescotona:
    Si ahora ya no hay casi seminaristas, la nueva era es de psicólogos.

    Cada tiempo tiene sus costumbres.

    Gracias por tu comentario y un gran abrazo.Besos. Montserrat

    ResponderEliminar
  15. Hola Montse,

    Me n´alegro moltíssim que te´n recordis del teu passat i es molt bonic de la teva vida de l´infancia.

    Molts petonets amb tot el carinyo.

    ResponderEliminar
  16. NUNCA HE BAILADO LAS SARDANAS, PERO ME PARECEN MUY EMOCIONANTES.
    TÚ ESTÁS MUY GUAPA Y LLENA DE JUVENTUD.

    Un abrazo fuerte desde mi librillo.

    ResponderEliminar
  17. Hola Noemi:
    En aquesta foto només tenia 14 anys.

    Gracies per el teu comentari.
    Petons. Montserrat

    ResponderEliminar
  18. Hola Rosario. Solo tenía 14 años.

    Gracias.

    Un abrazo. Montserrat

    ResponderEliminar