Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

viernes, 22 de enero de 2010

UN ENAMORAT DEL SEU OFICI D´EBANISTA - UN ENAMORADO DE SU OFICIO DE EBANISTA




ESTE COSTURERO LO HIZO MI PADRE CUANDO ERA MUY JOVEN Y YO NI SIQUIERA HABIA NACIDO


AÑO 1978 - MI PADRE LEYENDO UN POEMA, DELANTE DE LA TUMBA DE MOSSEN CINTO VERDAGUER, A SU LADO EL ESCRITOR EL SR. JOSEP MIRACLE.










BON DIA:



Avui 23-1-2010, m´he despertat bastant dematí i he agafat el meu costurero per cosir uns pantalons. Es aleshores que amb el tacte de la fusta m´ha vingut al pensament l´imatge del meu pare, doncs aquest costurero va ser fet amb les seves mans d´artesá, quan encare jo no havia nescut. Ha sigut com sentir les seves energies que m´hen omplert de Pau





En Joan Llagostera,mi padre, era un ebanista que sempre deïa que era un romántic enamorat del seu ofici .








Había estudiat dibuix a Llotja de Barcelona i ell mateix disenyaba els mobles i els construia en el taller d´ebanisateria de la planta baixa que teniam a casa.






També era un home amb molta cultura i educat. Li agradava la Poesia, la Lectura, les Belles Arts.





Era del Grup dels Amics de Mossén Cinto Verdaguer i Joan Maragall.






A dalt he posat una fotografia d´ell recitant devant la tomba de Mossen Cinto Verdaguer, al seu costat hi ha l´escriptor Josep Miracle, del qué ell era amic.






Que tingueu un Bon Fi de Setmana.







Desde Valencia, amb carinyo.














BUENOS DIAS:


Hoy 23-1-2010. me he despertado muy pronto y he cogido mi costurero para coser unos pantalones y es entonces cuando con el tacto de la madera, me ha venido al pensamiento la imagen de mi padre, pues este costurero fue hecho por sus manos de artesano, cuando yo aún no había nacido. Ha sido como percibir sus energías que me han llenado de Paz.







Juan Llagostera, mi padre, era un ebanista que siempre decía que era un romántico enamorado de su oficio.







Estudió dibujo en la Lonja de Barcelona y el mismo diseñaba los muebles y los construía en la Planta Baja del Taller de Ebanistería que teníamos en casa.








También er un hombre muy culto que le gustaba, la Poesía, la Lúsica y las Bellas Artes.







Era del Grupo de los amigos de Mosen Jacinto Verdaguer y Juan Maragall.







Arriba he puesto una fotografía de mi padre recitando una Poesia delante de la Tumba de Mossen Jacinto Verdaguer a su lado el escritor Sr. Josep Miracle, del cual el era amigo.






Que tengáis un buen Fin de Semana.






Desde Valencia, con cariño. Montserrat llagostera Vilaró.





















22 comentarios:

  1. Hermoso tu recuerdo, supongo que emocionado y el homenaje a tu padre. Pero eso por tu parte, por la mía tengo que señalar que el costurero ¡es precioso!.
    No me parece nada raro que estés orgullosa, se nota, trasciende de tus letras.
    Bicos

    ResponderEliminar
  2. GRACIAS FONSILLEDA.

    A VECES ME DICEN QUE SOY UNA TRAPERA, PORQUE NO QUIERO DESPRENDERME, DE MUCHAS COSAS QUE PARA OTROS NO TIENEN VALOR, PARA MI SI.

    UN ABRAZO Y BICOS. Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Que lindo es disfrutar de tus post..
    gracias por compartirlo..

    Saludos fraternos..
    Un abrazo
    Que tengas un buen fin de semana...

    ResponderEliminar
  4. GRACIAS ADOLFO PAYÉS, POR ENTRAR EN MI BLOG Y COMENTAR.

    SALUDOS FRATERNOS. Montserrat

    ResponderEliminar
  5. A veces las fotografías hablan por sí solas, y lo uqe hacés posteriormente es, ni más ni menos, que la traducción para quienes no llegaron a leer las imágenes. (excepto por la del costurero, que si no me la explicabas no entendía).
    Muchos cariños linda, gracias, como siempre, por compartir!

    ResponderEliminar
  6. HOLA SOL:

    HACIA DIAS QUE NO SABIA NADA DE TI.

    LUEGO PASARÉ POR TU BLOG.

    MUCHAS GRACIAS POR TU COMENTARIO.

    BESOS. Montserrat

    ResponderEliminar
  7. Precioso costurero pero aún lo es más el bello recuerdo y homenaje que haces a tu padre.
    Siempre permaneceran vivos mientras estén presentes en nuestros recuerdos

    Besos

    ResponderEliminar
  8. SI BEGOÑA. TANTO TU PADRE,COMO EL MIO PARA NOSOTRAS FUERON MUY BUENOS PADRES, Y SE MERECEN NUESTROS RECUERDOS LLENOS DE CARIÑO.

    UN ABRAZO. Montserrat

    ResponderEliminar
  9. Precioso homenaje Montse.

    El viaje a tu city fue genial, incluso con el viento, que si nos hizo por la mañana, pero es igual, fue genial.


    Abrazos desde Amberes.


    A salto de mata

    ResponderEliminar
  10. Realmente es una artesanía, me encantó mirarlo. Disfrútalo y nunca dejes de quererlo. Besos.

    ResponderEliminar
  11. HOLA MIGUEL NONAY.
    NO SABES CUANTO ME ALEGRO QUE LOS PASARAS FENOMENAL EN VALENCIA.

    GRACIAS POR TU COMENTARIO.

    UN ABRAZO DEL OSO. Montserrat

    ResponderEliminar
  12. GRACIAS NORMA: AYER VI A MI HIJO PERE (LUCKY), Y ESTABA LA MAR DE CONTENTO, CON TU ATENCIÓN DE MOSTRAR SU BLOG FIRE AND ICE.

    A MI ME GUSTA MÁS SU FACETA DE PROFESOR DE TAI-XI Y ARTES MARCIALES, QUE EL HEAVY METAL.

    UN ABRAZO MUY GRANDE. Montserrat

    ResponderEliminar
  13. No dejas de sorprenderme Montserrat, menudo recuerdo y relato histórico que tenias guardado, lindo y lleno de cariño.
    te felicito y te mando un beso, José luis.

    ResponderEliminar
  14. GACIAS JOSÉ LUIS:

    ESTE COSTURERO PARA MI ES UN PRIMOR.

    ME DICEN QUE SOY UNA TRAPERA, QUE TENDRIA QUE TIRAR MEDIA CASA.

    PERO PARA MI, TIENEN MÁS VALOR A LO MEJOR UNA FIGURITA DE UN TORELL DE REYES. QUE UNA DE PORCELANA QUE ME COMPRE NUEVA.

    YA VES NO ES MÁS RICO EL QUE MÁS TIENE, SINO EL QUE MENOS NECESITA.

    UN ABRAZO. Montserrat

    ResponderEliminar
  15. Precioso TESORO, la magnífica caja que realizó tu padre. Yo considero que estas "cosas" ÚNICAS se tienen que conservar no solo por lo que son, si no por lo que representan para cada uno y los recuerdos que encierran.
    Un saludo grande.

    ResponderEliminar
  16. GRACIAS JUAN ANTONIO TORRÓN:

    COMO TU DICES ES UN TESORO PAR MI ESTA CAJITA.

    SALUDOS CORDIALES. Montserrat

    ResponderEliminar
  17. Quin record més especial tens del teu pare. Es note que l'idolatraves.
    Un home per el que vaig veient, preocupat per la cultura, savi i amb bones mans. No es pot demanar més. Un peto, tocaia.

    ResponderEliminar
  18. HOLA MONTSERRAT SALA:

    SI JO ADMIRAVA MOLT EL MEU PARE.

    MOLTES GRACIES PER EL TEU COMENTARI. ET DESITJO QUE VAGIS MILLORANT.

    UN PETÒ. Montserrat

    ResponderEliminar
  19. El tiet del teu pare, el meu avi, també era un "manetes". Tot ho feien amb les seves mans, plenas d´amor.
    Dèu els té amb Ell.

    ResponderEliminar
  20. HOLA ROSA MARIA: EL TIET DEL MEU PARE, EL TEU AVI; QUE ERA EL MEU TIET-AVI, DONCS ERA GERMÁ DEL MEU AVI I TAMBÉ A MÉS A MÉS PADRÍ DEL MEU GERMÁ I TAMÉ ES DEIA JOAN.
    ERA UN HOME POLIFACETIC, QUE FEIA TEATRE I COM TU DIUS TENIA MOLT BONES MANS.

    ES VIST QUIN GALIMATIES HE FORMAT AMB UN MOMENT?

    UNA ABRAÇADA COSINETA, PER TU I ELS TEUS. Montserrat

    ResponderEliminar
  21. Entonces tu padre, era un creador y un artista de tomo y lomo.
    Creativo con las manos y con el alma.
    Un orgullo de padre.
    Yo, también tenía un oficio en el que trabajaba con las manos, y a veces las horas no las sentía pasar mientras trabajaba -afortunadamente-.
    Después, cansada, tarde tardísimo cuando llegaba a casa por la noche, la poesía que nunca me dejaba, ni aún trabajando, venía a rescatar su espacio entre mis folios, ¿qué era eso de escribir en pequeños papeles, servilletas y demás mandangas? Se merecía su sitio, y me lo gritaba. Vaya que si me lo gritaba!
    Encantada de conocer a tu padre.
    Besazos

    ResponderEliminar
  22. SI LUNSKA. MI PADRE ERA UN HOMBRE POLIFACÉTICO.

    YO LO QUERIA MUCHO CASI LO ADORABA. ERA UNA BUENA Y GRAN PERSONA.

    UN ABRAZO. Montserrat

    ResponderEliminar