Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

domingo, 15 de noviembre de 2009

TUS OJOS



BON DIA:

BUENOS DIAS:



SON LES 7 DEL MATÍ

SON LAS 7 DE LA MAÑANA- 16-11-2009



Les meves memòries d´avui són molt románticas.

Mis memórias de hoy son muy románticas.



Desde que era pequeña, ya soñaba con el Príncipe Azul.

Me subía a la mesa del despacho de mi padre y cogia un libro que se llamaba LAS MIL MEJORES POESIAS DE LA LENGUA CASTELLANA



Desde qu´era petita, ja somniaba amb el Princep Blau. Amb pujaba a la taula del despatx del meu pare i agafava un llibre que es deia LAS MIL MEJORES POESIAS DE LA LENGUA CASTELLANA.



Una de les poesías que més m´agradava es deia TUS OJOS.

Un de las poesías que más me gustaba se llamaba TUS OJOS.



TUS OJOS



NUNCA ME DICEN TUS LABIOS

LO QUE ME DICEN TUS OJOS,

QUE CONFIESAN TUS ABROJOS

O DESCUBREN TUS AGRAVIOS,

QUE ME GLOSAN TU DOLOR

O ME INFUNDEN TU ALEGRIA,

QUE ME LLORAN TU AGONIA

O ME INUNDAN DE TU AMOR,

QUE ME ALUMBRAN O ME CIEGAN,

ME CURAN O ME MALTRATAN,

ME ACARICIAN O ME MATAN

ME CONCEDEN O ME NIEGAN;

PERO QUE SIENDO LOCUACES,

ME SABEN CONTAR SINCEROS

TUS EXHORTOS MÁS AUSTEROS

Y TUS SUEÑOS MÁS AUDACES.

TIENEN TUS OJOS EL DON

DE ALEGRARME, ENTRISTECERME,

CONSOLARME Y CONMOVERME,

Y ES PORQUE TUS OJOS, SON

OJOS QUE SABEN HABLAR,

OJOS QUE SABEN REIR,

OJOS QUE SABEN HERIR

Y OJOS QUE SABEN BESAR;

OJOS QUE HIEREN O ABRASAN

Y QUE, CON NIEVE O CON LUMBRE,

DAN O QUITAN PESADUMBRE

POR DONDE QUIERA QUE PASAN.

CUANDO DE SU LIMPIA HONDURA

DESCORREN AL FIN EL VELO,

REFLEJAN LA LUZ DEL CIELO

SOBRE EL MAR DE TU TERNURA,

Y ME HUNDO FELIZ EN ÉL,

Y TAN DULCE ME PARECE,

QUE MI VIDA SE ADORMECE

EN SU PIÉLAGO DE MIEL.


SIENTO UN PLACER INEFABLE,

SI EN TUS MIRADAS TRANQUILAS,

DESCUBRO, TRAS TUS PUPILAS,

UN CAMINO INTERMINABLE.

TRISTE Y MEDROSO ADIVINO,

CON LAS FLORES DE TU EDÉN,

MUCHOS ABROJOS TAMBIÉN

A LO LARGO DEL CAMINO.

PERO AUNQUE GUARDES TUS FLORES

Y ME AFREZCAS TUS ABROJOS,

QUIERO INTERNARME EN TUS OJOS,

EN BUSCA DE TUS AMORES.


-----------


Un dels cantans que hem feia palpitar el cor era Nat King Cole.

Uno de los cantantes que me hacia latir el corazón era Nat King Cole.


Romántica, somniadora e ingenua, aixis era jo.

Romántica, soñadora e ingenua, así era yo.


PAU I BE, vos desitjo amb carinyo,

PAZ Y BIEN, os deseo con cariño desde Valencia.

Montserrt Llagostera Vilaró




10 comentarios:

  1. Bella poesía
    No dejes de ser romántica ni dejes de soñar.
    Besos

    ResponderEliminar
  2. Hola Begoña:
    Así nací y así moriré, romántica y soñadora, aunque ya no esté de moda.
    Una cariñoso abrazo desde Valencia

    ResponderEliminar
  3. Ah!!, Montse has colocado una entrada maravillosamente bella. No sólo por la canción, por la poesía, por la foto. Los ojos, querida amiga, son las puertas del alma, bien lo describes en el poema. Sigue así, romántica y soñadora, tus lectores infinitamente agradecidos. Besos románticos para tí, y muchos.

    ResponderEliminar
  4. No sé el nombre del autor del Poema.
    A mi siempre me había gustado muchísimo. Por esto lo he puesto en esta entrada. Lo leía en un libro de mi padre, llamado LAS MIL MEJORES POESIAS DE LA LENGUA CASTELLANA.
    Muchos besos desde Valencia

    ResponderEliminar
  5. Molt maco el vers. Montse sí que ho erets de romàntica. els joves d'ara dirien que ests una sumia-truites. I saps en penso jo?... que ells s'ho perden siguen com sòn tan practics i pragmàtics. No es el fí de les coses boniques el que importe, sinò el camí que s'ha de fer per aconseguir-les. Ahhh! estic segura que vas trobar el teu princep blau.

    ResponderEliminar
  6. Hola Montserrat Sala.
    Amb vareig casar amb el meu Princep, quan tenia 20 anys.
    El més de gener farem 40 anys de casats.
    Si miras l´entrada del dissabte, ens veurás a tots dos en el Passeig Marítim de Valencia.
    Petons de la teva tocaia.

    ResponderEliminar
  7. Us vaig veure el diumenge a tú i el teu pricep. Esteu mol guapos. el meu princep i jó ha fet ya els 45 anys que som feliços i casats. ell tenía 23 i jo 21. Avans dels 22 vaig ser mare.
    Gracies per les teves confidencies

    ResponderEliminar
  8. Hola Montserrat Sala: Ja podem donar gràcies a Dèu, que els nostres Princeps, no ens surtissin granotes, oi?.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  9. Es muy bonita la poesía, esos ojos están hablando, miran con dulzura al mirarlos me han recordado los ojos de Audrey Hepburn, romántica como tú, desenvuelta y admirada, sus ojos fueron la llama de su corazón.

    Muchos besos

    ResponderEliminar
  10. Hola Higorca.
    Pues eran mis ojos, antes de que los encarcelaran las gafas.
    Pero, sin ellas.No veo tres en un burro.
    Y ya se sabe, que con el tiempo pierden brillo.
    Una abraçada ben forta.

    ResponderEliminar