MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 6 de mayo de 2009

UN INSTANT, UN RECORD

JO L ´ANY 1965.TENIA 16 ANYS, EN UN RECO DEL PATI DE CASA ELS MEUS PARES

AQUEST DIBUIX L´HE TRET DEL LLIBRE USOS Y COSTUMBRES DE BARCELONA.

DE VEGADES M´HAURIA AGRADAT SER UNA SENYORA AIXI

Bones tardes.


Son les 19 h. de la tarde.


I avui no havia pensat escriure.


A mi amb descansa molt mirar fotografies.


Amb relaxa.


Les tinc totes barrejadas, menys les que tinc enganxadas en els albums.


I aquesta que estic jo, miran una flor en el pati de casa meva, m´ha recordat un diumenge al mati, tenia 16 anys.M´havia recollit un monyo.La mania de semblar gran.


Però aleshores era molt romántica.


Portava un devantal.


Un devantal tot florejat que m´havia portat la tía Genara de França. Es veu qu´estava ajudant a la mama a fer le feinas de casa, quan el pare amb va dir.-Surt al pati que et faré una foto.


I jo no amb vareig treure ni el devantal


Amb vareig posar mirant un roser qu´estava plantat en un test.


Sempre m´hen agradat les plantes.


Mai he sigut deportista.


L´unic que he sigut es balladora de sardanes i més tard en el balls del Club Helena.


M´agrada més el Cine, Teatre, la lectura, en fi les Belles Arts.


De joveneta i ara també m´agrada molt la contemplaciò.Mira un cuadro en deteniment i quan pasejava, disfrutar dels passeijos en calma.


De vegadas m´hauria agradat viure el 1800, ser una Dama d ´aquestes que passejavan en un landó de caballs i que sortien a la finestra i els galans les contemplavan desde el carrer.


Però quan toco de peus en terra. I veig el masclisme aleshores amb dic a mi mateixa-Montserrat es millor ara, cómoda amb els teus texans i poguen dir el que penses.


Perque realment el 1.800, només estaven bè les senyores ricas.


I ara acabo d´escanejar del llibre USOS Y COSTUMBRES DE BARCELONA, que vareig heredar del meu pare,el dibuix d´ una senyora rica del 1.800.


Acabo desitjant PAU I BE.


Desde Valencia amb carinyo,Montserrat llagostera Vilaró






8 comentarios:

  1. Tenías 16 años, te gustaban las plantas , las flores, eras romántica. Lo importante es que no cambiaste, sigues siendo hoy, igual que a esa edad. Es parte de la pureza del alma. Un abrazo de Norma.

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. La verdad, es que el ser tan romántica.Hace que sea un poco despistada.No se puede virvir en las nubes.
    Un abrazo.Montserrat

    ResponderEliminar
  4. Totalment d´acord amb tu, estimada Montserrat.Les senyores d´aquella època o eran molt ricas i no els hi deixavan fer rés o eran unes pobres criades sense cap dret i no sols entre elles sino, per descomptat, per els seus "senyors". Peró amb tot i eixó, a mi m´encanta veure "pelis" victorianes, de la Mis Marple, del Sherlock Holmes, llegir a la Jane Austen, perque ensenyan un món que no tenía pressa...i es tan romàntic que afalaga l´ànima. Molts petons Rosa María

    ResponderEliminar
  5. Gracies per el comentari Rosa Maria
    Una abraçada.Montserrat

    ResponderEliminar
  6. Hola Irene:
    Arregladea les faltes d´ortografia,




























    Hola Irene.
    Arreglades les faltes d´ortografia.
    Una abraçada.Montserrat.

    ResponderEliminar
  7. Ser romántica no es nada malo, por el contrario, debería de haber más gente romántica, creo que pensarían de distinta forma y quizás hubiese menos maldad en el mundo ¿No crees? Durante el día hay tiempo para todo y es bonito ese rato que parece que se está en las "nubes". Maravilloso Montse. Un beso Higorca

    ResponderEliminar
  8. A veces romántica y a veces romancera, me decia mi madre.
    Petons.Montserrat

    ResponderEliminar