MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

sábado, 9 de mayo de 2009

ODA A ESPANYA, DE JOAN MARAGALL

JOAN MARAGALL EN LA SEVA EPOCA D´ESTUIANT. L´HE TRETA DEL MEU LLIBRE -JOAN MARAGALL-OBRES COMPLETES
Bon día:


Avui vos poso aquest vers de tan de sentiment


ODA A ESPANYA


ESCOLTA, ESPANYA,- LA VEU D´UN FILL

QUE ET PARLA MAB LLENGUA-NO CASTELLANA;

PARLO EN LA LLENGUA- QUE M´HA DONAT

LA TERRA ASPRA:
EN´QUESTA LLENGUA-POCS T´HAN PARLAT

EN L´ALTRA, MASSA.


T´HAN PARLAT MASSA-DELS SAGUNTINS

I DELS QUE PER LA PÀTRIA MOREN:

LES TEVES GLÒRIES-I ELS TEUS RECORDS

RECORDS I GLÒRIES- NOMÉS DE MORTS:

HAS VISCUT TRISTA.


JO VUI PARLAR-TE- MOLT ALTRAMENT.
PER QUE VESSAR LA SANG INÚTIL?

DINS DE LES VENES- VIDA ÉS LA SANG,

VIDA PELS D´ARA- I PELS QUE VINDRAN

VESSADA ES MORTA.


MASSA PENSABES- EN TON HONOR

I MASSA POC EN EL TEU VIURE:

TRÀGICA DUIES- A MORTS ELS FILLS,

TE SATISFEIES- D ´HONRES MORTALS,

I EREN TES FESTES- ELS FUNERALS,

OH TRISTA ESPANYA¡


JO HE VIST ELS BARCOS-MARXAR REPLENS

DELS FILLS QUE DUIES- A QUE MORISSIN:

SOMRIENTS MARXAVEN- CAP L´ATZAR;

I TU CANTAVES- VORA DEL MAR

COM UNA FOLLA.


ON SÓN ELS BARCOS?-ON SÓN ELS FILLS?

PREGUNTA-HO AL PONENT I A L´ONA BRAVA:

TOT HO PERDERES,-NO TENS NINGÚ.

ESPANYA,ESPANYA,-RETORNA EN TU,

ARRENCA EL PLOR DE MARE!


SALVA´T, OH!, SALVAT-DE TAN DE MAL;

QUE EL PLÔ ET TORNI FECONDA, ALEGRE I VIVA;

PENSA EN LA VIDA QUE TENS ENTORN:

AIXECA EL FRONT,

SOMRIU ALS SET COLORS QUE HI HA EN ELS NÚVOLS.


ON ETS ESPANYA?- NO ET VEIG ENLLOCH.

NO SENS LA MEVA VEU ATRONADORA?

NO ENTENS AQUESTA LLENGUA-QUE ET PARLA ENTRE PERILLS?

HAS DESAPRÈS D´ENTENDRE AN ELS TEUS FILLS?

ADÈU ESPANYA
En el meu blog, poso de tan en tan, versos del gran poèta català JOAN MARAGALL.
M´encantanles seves poesias.
El pare de petita amb ve fe copiar com a càstic, perque deia paraulotes , L ´ELOGI A LA PARAULA , d´aquest autor.
Però per mi va ser un càstic gratifican.Puc dir que en contes d´un càstic va ser un premi.
Desde Valencia, PAU I BE, vos desitja aquesta Ciudadana del Mon, amb tot el meu carinyo.
Montserrat llagostera Vilaró

3 comentarios:

  1. Otro grande entre los grandes, maravillosa poesía, del gran MAESTRO MARAGALL, aprendamos todos de él, de su humildad y grandeza. Un beso amiga. Higorca

    ResponderEliminar
  2. Su esposa Clara Noble era andaluza.A mi me encantan sus poesias
    Petons Montserrat

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar