MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 29 de abril de 2009

PAPALLONA, PAPALLONA, AMB CRiDAVEN LA CANDIDETA I EL JOAN


AQUEST ANUNCI L´HE TRET D´UNA PAGINA DEL DIARI DE BARCELONA DEL 25 DE DECEMBRE DE L´ANY 1960.GUARDADA ENTRE LES FULLES D´UN LLIBRE.

Bones tardes:

Ara, mentres recollía la cuina, m´ha vingut un record de quan tenia uns set anys.

En el col-legi de Sta.Rosa. la senyoreta Mercedes amb va escollir, per fer de papellona, en una obra de teatre que es deia L ´ESCARBAT I LA PAPALLONA.

El paper de l´escarbat el feia un nen de la meva classe.Es deia i diu Eusebi Fernández.I jo era la Papellona. I comque vàrem interpretar en un Festival en el Orfeò Gracienc, en van poguer veure molts veins de Gràcia.

Entre ells estaven, la Candideta i en Joan Escoda, dos germanets més petits que jo, per cert la seva mare es deia Amparo i era Valenciana.
Ells amb podian veure jogar en el meu pati desde dos finestras de casa seva.
I l´endemà, mentres jugava en el pati de casa meva, vaig sentir una veueta que amb cridava -PAPALLONA, PAPALLONA. I jo vareig mirà cap amunt i alli estava la Candideta, el seu germà era molt petitò.Pero quina cosa, per ells sempre vaig ser la PAPALLONA.


Ara que visc a Valencia, de vegades m´enrecordo que la Cándida, cada any per Fallas, es vestía de fallera, ella perteneixia a la Casa de Valencia, ubicada a Barcelona, i s´en anava cap a Valencia.


Recordo una vegada, que vareig anar amb la senyora Amparo i els nens, als ALMACENES JORBA, (CAN JORBA), en un Festival, aquell día el seu pare va tocar en una Orquesta, era músic.I els nens i jo vàrem jugar molt.
A CAN JORBA, quand la mare anava a comprar amb portava un globo, amb la propaganda impresa dels magatzems.


I aquest record d´avui va dedicat, a aquells germans, veinets meus, que amb cridaven :-PAPALLONA, PAPALLONA...


Desde Valencia, amb carinyo, PAU, AMOR I ARMONIA. Montserrat Llagostera Vilaró


3 comentarios:

  1. Querida MOntse, también yo tuve una señorita que se llamaba Mercedes, era muy alta y más bien un poco gorda, recuerdo que era muy buena pero yo, que era más bien un poco traviesa la tenía "fritita" y es que no paraba de hablar y sobre todo de reirme cogía las trenzas y me las ataba detrás en la nuca.
    ¿Como me recuerdo de Can Jorba? A las madres les gustaba ir a mirar y gastar unas pocas "pelas" ¡Aquellos tiempos! ni mejor, ni peor, otros distintos. Un beso muy fuerte. Higorca

    ResponderEliminar
  2. Papallona, mariposa de alas multicolor.
    Flor volando entre los árboles de mi jardín.
    Eres la más bella estampa de la primavera.
    Volar quisiera y parecerme a tí
    Un beso muy fuerte
    Higorca

    ResponderEliminar
  3. Muchas gracias Higorca por tus dos comentarios.
    Una abraçada.Montserrat

    ResponderEliminar