AMOR, ARMONIA I DE VEGADES PATIMENT...

Bon día:

Ara són les 12 del migidia.

Aquesta tarda tinc atenciò primaria a les Cáritas de la meva Parróquia.

I ara estava resan i meditan.

Senyor doneume forces.Perque de vegades les coses superan a la voluIntad d´ajudar.

Jo voldria arribar a tot.

Voldría, no tenir que donar mai un no.

Hi han casos que s´escapan de les mans.Que són m,és de treballadora Social, encare que en molts casos ho resolvem nosaltres.

Quina al-legria que tenim, quan veiem a les persones tirar endavan.

A families que poc a poc van sortin i van progresan i treballan.

Però ara, està tot tan difícil.

I la nostra feina a Cáritas, no consisteix només en donar roba, i bosses de menjar.

Si més, en ajudar a la persona a no ferse dependent.Més a donar la canya de pescar i ells ja atraparán el peix.

I tambè escoltar.

Ara estic aprenent molt.

I abans de entrar a casa buidar-me la motxila.

I jo que desseguida agafo carinyo a les persones, i que si estigués tot a le meves mans mai diria que no.

Ai Senyor això si que es dificil per mi, més ben dit per nosaltres dir no.!

I es que de vegades tambè ens poden pendre el pel.

I ha tantes i tantes familias necesitades.I tot s´ha d´estirar tant¡

Jo vos puc dir, que procuro omplirme de Pau i Armonia, però com que sóc una persona de carn i ossos i amb molts sentiments, de vegades també tinc patiment.

I la Fe amb Dèu, psicológicament m´ajuda a tirar envandavan.Quina major relaxaciò per mi que resar el Pare Nostre

I mai millor dit: EL NOSTRE PA DE CADA DIA...

Senyor doneume forces, per ajudar.

PAU I BE.

Desde de Valencia amb carinyo.Montserrat llagostera Vilaró