Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

sábado, 14 de marzo de 2009

MI AMIGO GOKU

ESTE ES GOKU, PARA MI EL MAS CARIÑOSO Y GUAPO PERRO DEL BARRIO

Bon día, buenos días:
Hoy escribo en castellano porque, así hablan los dueños de mi amigo GOKU.

GOKU, es un amigo especial.

Yo lo encuentro precioso.Aunque digan que es feo.Pero así son los de su pura raza GOCU, es el perro de la Peluqueria, que está instalada en los Jardines donde yo vivo.

Y cada vez que me ve me da unos cariños y arrumacos.

Y me llena el corazón de ternura.

Cada uno interpreta la belleza a su manera.

Para mi GOKU, es el perro más guapo del Barrio.

Su piel es suave y tiene un blanco, un poco rosado.

Y sus dueños están encantados con el.

Estos días aquí en Valencia, los perros andan asustados con las tracas y los petardos.

Ayer le pregunté a su dueña, si podia hacerle una foto y dedicarle una página de mi blog. Y me dijo que si.

Pues hoy está entrada va dedicada para ti GOKU.
Termino deseando PAZ, AMOR ,ARMONIA, para todos los habitantes de la Tierra.
Desde Valencia, con cariño.Montserrat Llagostera Vilaró


7 comentarios:

  1. Francament Montserrat, el quisso ÉS LLEIG LLEIG LLEIG amb ganes. Vols dir que no hauries d'anar a l'oculista???????
    Una cosa és que sigui afectuós i l'altre...
    Què hi farem! ja saps allò que diuen? HI ha gustos que mereixen garrotades (virtuals, és clar!)
    P.D. Ja sé que encara n'hi ha més lletjos i últimament per ací estan de moda. Déu hi faci més que nosaltres, amén.

    ResponderEliminar
  2. http://traductor.gencat.cat/text.do
    Pàgina per a traduir textos automàticament. Hi surten errors si no se separen bé les paraules, o es posen majúscules on no toquen o no es deixa un espai després de les comes o punts. Però ajuda una mica.

    ResponderEliminar
  3. La belleza no esta en el exterior, la belleza no se ve, hay que descubrirla poco a poco, aquel que nos parece bello, puede guardar en su interior las espinas más horribles, y aquél que nos parece fea al primer golpe nos llena de placer estar a su lado, es tal la belleza que desprende que sin querer l@ vemos extraordinario, un placer conocer a tu amigo Gocu y un beso por tener un alma tan grande. Higorca

    ResponderEliminar
  4. Ja veus Irene, quins gusto que tinc.Els gossos boxers i bulldocs, tambè m´encantan. Saps que diria el Sr.Joan, el meu pare: Nena, has perdut la chaveta amb els animals.
    Gràcies per l´informaciò.Poc a poc vaig corretgin les faltes.Tinc el Google en català que tan en tan, miminitzo el blog i busco paraules.
    El que passa qu´ escribint en el blog, no sé si sabrè fer servir el traductor.
    Quina sort tinc amb el blog, poguer comunicar-me amb amigues mestres.
    Una forta abraçada.Montserrat

    ResponderEliminar
  5. Hola Higorca:
    Me halagan tus amables palabras.
    Com le he dicho a mi amiga de la infancia heroneta.Que suerte que con el blog puedo comunicarme con amigas maestras, pintoras y personas que me ayudan a crecer culturalmente.
    De verdad que estoy contenta.Un abrazo.Montserrat

    ResponderEliminar
  6. Mira, fa uns anys uns veïns nostres en van comprar un com aquest. Feia poc se'ls hi havia mort un altre gos d'aquells enormes i peluts, tant que no se sap com hi veuen. Desgraciadament, un dia el nen va tocar el menjar del gos i aquest el va atacar. Sort que hi havia el pare que es va posar al mig. resultat l'hi va mossegar la cama i de quina manera. Jo no recordo res més però el meu marit diu que el va haver d'escanyar ja que no deixen anar la presa de cap manera.
    VIGILA.
    Més encara sobre gossos. Recordes el meu cosí Jaume? Un dels seus néts cap als 8 anys va trepitjar sense voler la cueta del gos de la iaia. Feia poc hi jugava però ai! el gos es va girar i li va arrencar l'orella. Suposo que al cap dels anys l'hi deuen haver operat. Però l'ensurt i el disgust va ser gran.
    VIGILA.
    I els gats també, que si et mosseguen tenen moltes bactèries a la boca... CORRENTS cap a cal metge.

    ResponderEliminar
  7. Com en les persones hi a casos de tot.Desde dos anys després de casada.Sempre hi tingut gats i a temporadas el gos llop de la tieta.Fins ara no m´ha passat mai rés.
    ¿Saps que vaig está treballan 4 anys amb veterinaris, en el Laboratorio Pecuario Regional Catalán?
    En Gocu te un educador.Els rodbaillers, son més agresius.Pero ell es una altre raça, es dels que semblen tocinets, ja l´has vist a la foto.

    ¡Qui ho havia de dir tu hi jo dialogan d´animals!.Una forta abraçada.Montserrat

    ResponderEliminar