Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

martes, 27 de enero de 2009

EL DIA MES FELIÇ DE LA MEVA VIDA


BAIXAN LES ESCALES DEL ALTAR. JA ENS HAVIEM CASAT.
UNA DE LAS DOS ENTRADAS DEL CINE

L´ANUNCI DE LA PELICULA LAS LEANDRAS, QUE VAREM ANAR A VEURE


Bones tardes:



Sembla ahir. I demà si Dèu vol, ja farà 39 anys que el Gabriel i jo ens unirem en Matrimoni.



Escric aquesta memòria tan dolça ara.Perque demà segurament estaré molt enfeinada.



Era el día 28 de Gener de l´any 1970, justament tambè era dimecres, quan el Gabriel i jo ens diguerem el SI VULL (SI QUIERO), a la Parróquia de Sant Joan de Gràcia.



Eran les 5, 30 de la tarda.I acaban la Ceremonia varen anar al Restaurante Caribe, de la Plaça de Lesseps de Barcelona, a fer un lunch a base de pan tomàquet amb pernil(pan tomate con jamón ),canapés,entremesos, picoteo, i la tarta nupcial, mes café i licors.



Comque en altres entradas ja vareig posar fotos del nostres casament, avui només en poso una.



I en acaban, el nostre amic Jordi Leonart, ens va acompanyar casa nostre.



I desprès ens anarem cap EL NUEVO CINERAMA, a veure LAS LEANDRAS, que acavaben d´estrenar.



Jo era una fan de la ROCIO DURCAL, que per cert, feia uns 15 díes que s´havia casat, amb en JUNIOR.



I quan varen acavar ens anarem a casa i el demés ja no ho explico es personal e intransferible, ja,ja..



La veritat aquell día per mi va ser com un conte de fadas(hadas), enamorada i plena d´inocencia. Encare tenia 20 anys, amb faltava un més per cumplir els 21 anys.



De coneixens a casanse només varem tardar 16 mesos.



Desseguida encarregarem el Pere.Ens feia il-lusiò se pares joves. I va neixa als 9 mesos i un día, d´habernos casat.



I juntets, fins ara, hem anat creixent junts, conexense, apoianse i de vegades tambè hem discutit però sempre amb un gran carinyo.Cadasq´u amb la seva personalitat.



Fruit del nostra amor, en nescut els nostres tres fills(Pere,Jordi i l´Albert.)I tambè en companyia de les nostres mascotas.Primer el gat Tom, fins l´any 1990, despres els gats bessons zipi i zape, fins l´any passat i ara amb el petit Pipo.



I el més bonic de tot es la nostra neta Lucia de tres anys.



Demà si tinc temps.Escriuré una mica més.



PAU, AMOR, ARMONIA.



Com sempre desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Viláró












3 comentarios:

  1. Moltissimes felicitats, ja 39 any, a mi encara em queden uns quants, pero espero que puga arrivar també com vosaltre.
    Un grandisim petó per tu i pel Pare.
    Y que passeu un bon día.

    ResponderEliminar
  2. Desear felicidades ante tantos años de amor, parece una palabra tan pobre, es para ponerse de pie y sacarse el sombrero. Hoy, no hay amores tan duraderos.
    Felicitaciones por tanta dicha.Besos

    ResponderEliminar