MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

martes, 30 de diciembre de 2008

PER MI ES MOLT IMPORTAN LA COMUNICACIO

JO DE PETITA, AMB LA MEVA MARE, ELLA ERA MOLT COMUNICATIVA

AQUESTS OCELLS SI QUE SON COMUNICATIUS.

Bon día: El silenci si que es importan i a mi de vegades, m´agrada disfrutar-lo.


De fet quan els meus fills eran petits de vegades desitjava quedarme sola i silenciosa de tan que m´atabalaven.


Però el parlar, escoltar, la bona comunicaciò entre la familia.Es molt importan.


De vegades proposo a casa.Algún día hauriem de dinar sense Tele, ni Radio i parlar, explicar coses.A mi m´agrada.Es que inclús dinar, conversan, es menge més a poc a poc.


I que m´en dieu d´una bona conversaciò entre pares i fills.


De vegades sapiguerse escoltar sense jutjarse, evitaria molts problemes, a la juventud.Perque es tanquen en ells mateixos i els consells de fora de casa sino són de bones persones o amics amb seny, els posen amb molts embolics i problemes.


I encare que vagin al psicòleg, que ho trovo bè. Si a casa hi a estimaciò, es crea un vincle d´ajudarse els uns els altres.


Moltes vegades en tenim la culpa els pares mateixos, de l´incomunicaciò amb els fills, perque de petits, ja els aparquem, devant de la T.V. o d´un videojoc, perque ens deixin tranquils.


Jo reconeixo que sóc molt xarraire, i més d´una vegada amb fan callar.


El que no m´agrada es que parlin tots a la vegada, com passa en alguns debats de la televisió i aleshores s´arma un guirigall, i un no s´entera de res.


Ara si que devagades trovo a faltar a la tieta Maria, perque encare que era sorda, però portava aparell, totes dues conversavem molta estona i m´explicava moltes coses.


I ara recordo que quan era petita, i anava amb la mama, ella es parava amb la gent que conexie i començavan a parlar i explicarse coses.Preguntaven per la seva salud, era com una especie de terapia sense sapiguero.Mireu si la meva mare, s´entretenia parlan, que jo l´estirava perque m´aborria.I el mateix pasava quen anavem al comprar a la Plaça.Conversavam amb les carniceras, les pexeteras i les veinas.


I ara sempre anem corren i amb estrés.


Acavo opinant que el silenci es molt bò, la comunicaciò tambè.El millor una mica de cada cosa.
PAU I BÈ.Amb carinyo desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada