EL DIBUIX DE LA PORTADA ES D´EN JOAN JUNCEDA
GRACIES ELS MEUS PARES, PER HABERME EDUCAT AIXI.Bon dia: Ara he tingut a les mans un amb varies Historietes Exemplars de J.M. FOLCH I TORRES
Un gran escriptor catalá de novel-les i contes.
Es va mori l´any 195o, quand jo nomès tenia un any.
Desde que vareig tenir ús de raò que el meu pare no parave de parlar-me d´ell.
El meu pediatra, el Dr. ENRIC RENAU HORNOS, el que a més a més el pare li havie fet alguns mobles, era gendre de aquest gran escriptor.
Quand l´editorial Balmes, va reeditar les HISTORIETES EXEMPLARS.El meu pare mes les comprava.Aleshores jo ja tenia uns 9 anys.I puc dir amb tot el meu agraiment, que varen ser un puntal en la meva educaciò.
Aleshores, a principis dels anys 60, a l´escola no ensenyavem el català.Però a casa el parlavem i el pare m´ensenyava.(ara sóc una deixadota, perque faig faltes d´ortografia).Pero amb vaig carretgin a mica en mica, gràcies el Google.
Les HISTORIETES EXEMPLARS, no eren precisament contes de fades, no. Eran Histories molt crues que feian veure la més miserable pobresa, barrejada amb l´alta burgesia.
El que era positiu, es que els finals eran feliços.El dolent es convertia en bò.
I quantas llágrimes, van passar per les meves galtes, llegin aquestas Historietes, qu´ estavan animades per el tambè gran dibuixant JOAN JUNCEDA.
Doncs repasant aquestes HISTORIETES EXEMPLARS, ens pòdem donar compte que vàren haberi èpocas anteriors que la gent s´ho passava molt malament i havia hagut molta pobresa.
Ara aci a Espanya qui mès, qui menys, no li falta de menjar.Jo estic a Càritas i vos ho puc dir.
Ara el que ho fa malbè tot a las persones son la MERDA DE LES DROGUES.Perdoneu-me¡¡¡
Potser ara en JOSEP MARIA FLOCH I TORRES, incluiria aquest tema en les seves HISTORIETES, com fan a VENTDELPLA. Jo segueixo aquesta serie desde València.
En une altre fulle d´aquest blog ja en vareig parlar de les HISTORIETES EXEMPLARS.Però es que van influenciar en mi tan positivament, que no puc estar-me de tornar a escriure aquest tema.
I sobretot recordo la que es titulaba LES DUES AMIGUES.
Une que de petites, li regala el seu diploma a l áltre, perque a casa no la castiguin. I quan són grans es retrovan.I una es molt rica i l´atre molt pobre.I quan es reconeixen.La rica li torna el favor a la pobra, que mai més va haber de patir miseria.
Aquesta página d´avui la dedico en els meus pares que gràcies amb ells, tan el meu germà com jo, hem sapigut caminar per aquesta vida i ser persones de bè.
Desde Valencia amb tot el meu carinyo, desitjo que passeu un bon dia. Montserrat Llagostera Vilaró.
No hay comentarios:
Publicar un comentario