JO DE PETITA, ACARICIANT EL ARBRE
JO , DEVANT DE LA MEVA MARE AMB UNS AMIGUETS, S´APELLIDAVEN PERAIRE, I UNE NOIA AMIGA.
Bon día:
De vegades quan anem a la montanya, m´encanta acariciar o simplement reposar la palma de les meves mans en el tronc d´algun arbre.
I amb diuen.-Qui et vegi es pensarán que t´est tornat lela.
I jo dic que Pensin el que vulguin jo no faig mal a ningú.
El tocar un arbre, amb sento més en contacte amb la Mare Terra.
Es com quan vaig a banyarme a la platja i amb poso dins del mar deixan que les ones trenquin sobre les meves cames.
I amb el pensament reso donant les gràcies a Dèu per aquest mar tan noble.
Doncs, amb la montanya i els arbres, amb passa al mateix.
En el pati de casa meva, hi havia un vell llimoner molt alt, amb el tronc molt gruixut i quan no amb veien també el tocava.
Quina pena Senyor meu, sento, quan veig per la T.V., a les noticies un bosc que s´està creman.
I es que els arbres purifiquen.Són els nostres pulmons.I ara amb tant de progrès, (que a mi també m´agrada, doncs sóc molt comodona), ens estem carregant el MEDI AMBIENT.
Per mi posar les palmas de les mans sobre el tronc d´un arbre tambè amb relaxa molt.
I acabo per avui demanan que siguem respetuosos amb la NATURALESA,i amb LA NOSTRE MARE TERRA.Ella ens ho agrairà i l´aire serà mes pur.
PAU, AMOR I ARMONIA, vos desitjo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario