Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 24 de diciembre de 2008

AVUI, 25 DE DESEMBRE, PARLO DEL PERDO, DE PERDONAR.


Bon día: Ara son les 8,30 del matí.

Encare tinc una mica de són.Ahir vareig anar a la Missa del Gall.I m´en vareig anar a dormir una mica tard.

I ara estic escribin i meditan sobre el perdò.

Penso que perdonar, es lliberarse.

Quan es guaden resentiments.No hi gaire Pau Interior.

I sobretot el que amb costa més es oblidar.

Diuen que les dones són més rencuniosas.

Jo penso que no te rés que veure.Que això va amb la persona.

Ara sembla que tothom tinguem que anar de superiors.I l´humiltat no está gens de moda.

Jo mateixa reconec que devagades tambè amb reboto, vull dir que amb poso contestona, que amb costa molt callar.I més val respirar fondo.I quan les personas s´en calmat, aleshores parlar les coses.

De petita el ser contestona, amb el meu pare.Amb va costar més d´un cástic.

Però es tan dificil callar a temps.

I es que jo sóc, molt sentida. Ara ja m´estic fen més forta.

Però de vegades mes val contindre i respirar fons.

O pensar, en la frase NADA DE TURBE, NADA TE ESPANTE, de Sta.Teresa, o cualsevol MANTRA.Més val això que sulfurarse.Perque sino es crea una cadena de mals humors.

I aixì va el mòn.

L´Oraciò que jo trovo mès bonica, i que parla del PERDO, es el PARE NOSTRE.

PERDONEU COM NOSALTRES PERDONEM ELS QUE ENS OFENEN.

I es tan dificil Senyor.

I ara m´en vaig a preparà el Dinar de Nadal.Áquets migidia, venen els fills, amb les nores i la neta.

I acabo aquest escrit demana perdò a les persones, que al llarg de la meva vida, concient o inconcienment hagi pogut ofendre.Vos de sitjo PAU I BE

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró



No hay comentarios:

Publicar un comentario