LA TIETA LOLA

HE ESCANEJAT AQUEST TROS DE FOTOGRAFIA. DEL TIET DANIEL NO EN TINC CAP I ELL NO HI SORTIA. SI QUE HI ERA PERÒ ESTAVA TAPAT A LA FILA DE DERRERA. AQUESTA FOTO ES DEL 16 DE SETEMBRE DE 1967. EL DIA DEL CASAMENT DEL MEU GERMA

Bon día: La tietaLola. estaba casada amb el germà de la meva mare, el tiet Daniel.


Ella va ser per mi una de les persones mes entranyables, que hen passat per la meva vida.

Era la mare de la cosineta Rosa. I quand anave a passar dies a casa seva.Jo, m´ho passaba molt bèA falta de gemanas amb la Rosa, jugavan molt i la tieta Lola ens mimava força.

Quand jo era petita, molts diumenges a la tarda ens reuniam a casa la tía Genara que era la viuda del meu avi, i allà ens ho pasaben força bè.

Cada any per any Nou anavem a dinar a casa d´ella i del tiet Daniel, el que tambè amb vaig estimar molt.

Tambè m´enrecordo del meu cosi Daniel, el germà de la Rosa, que el seu bon humor.Sempre amb feia riura molt.Ell era molt més gran.

Vivien al c/. Marina, prop de la Sagrada Familia. I comque jo vivia a Gràcia, i aleshores no hi havia bona combinaciò, hi anaven caminant i era una bona passejada.

La meva mare i ella s´avenien molt.

Varem tenir molta relaciò fins el any 1975, que vareig vindre a viure a Valencia.

Però quan jo anave a Barcelona, l´anave a visitar. Es va quedar vidùa, justament quan estavam fen el traslado, per viure a Valencia.

Jo, el tiet Daniel tambè m´el vareig estimar molt.

I el día 19 de febrer de l ´any 1981, la tieta Lola estimada, s´en va pujar al Cel.

Jo amb vaig trasladà a Barcelona i vareig anar al seu enterro. Els nens es quedaren a Valencia, amb el Gabriel.Aleshores nomès teniam el Pere i el Jordi.

M´agrada recordar-me de les persones que he estimat i el passat. Es com tornar a viure aquells bons moments. I diguin el que diguin alguns picólegs, que pensent que pensar en el passat es una perdùa de temps.Per mi es al contrari.Amb serveix de relaxaciò.

I també toco molt de peus a terra. Doncs, en el present de cada dia.Cuido de la familia.

I tinc altres activitats.

Ahir ja varem començar a obrir el despaitx de la Parróquia de Cáritas i vàrem atendre 20 personas., entre inmigrants i espanyols.

Doncs, tornan a parlar de la tieta Lola, mentres conservi la memòria.La recordarè com una de les persones més importans que hen passat per la meva vida.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró