MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

sábado, 6 de septiembre de 2008

CANT ESPIRITUAL

QUERALT, L´ANY 1966.LA MARE TENIA 55 ANYS I JO 17. FOTO D´UNA EXCURSSIÒ QUE VAREM FER AMB ELS AMICS DE MOSSEN CINTO VERDAGUER
SI HEU FET LES COSES A MOS ULLS TAN BELLES.-SI HEU FET MOS ULLS I SENTITS PER ELLES, PERQUÈ ACLUCÀ'LS CERCANT UN ALTRE COM?.

Bon día: Avui es DIUMENGE 7 DE SETEMBRE DE 2008, i demà farà 7 anys, que es va morir la meva estimada mare. I li dedico la meva fulla del blog d´avui, perque demá no sé si ho podré fer. L´admirad i gran poeta catalá JOAN MARAGALL va escriure aquest vers, que jo li vareig llegir a la mare, el dia del seu funeral.

CANT ESPIRITUAL


Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira


amb la pau vostre a dintre de l´ull nostre,


qué més ens podeu dà en un altra vida?


Per'xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,


i el com que m´heu donar, Snyor, i el cor


que s'hi mou sempre...i temo tant la mort¡


Amb quins altres sentits me'l fareu veure


aquest cel blau damunt de les montanyes,


i el mar inmens, i el sol que pertot brilla?


Deu-me en aquets sentits l'eterna pau


i no voldré més cel que aquest cel blau.


Aquell que a cap moment, li digué "-Aturat"


sino al mateix que li diguè la mort,


jo no l'entenc Senyor i jo que voldria


aturar tents moments de cada día


per fè'ls eterns a dintre del meu cor¡...


O és que aquest "fè etern és ja la mort?


Mès llavors, la vida, què seria?


Fora l´ombra només del temps que passa,


la il-lusió del lluny i de l'a prop,


i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,


enganyador, perquè ja tot ho és tot?


Tant se val¡ Aquest món, sia com sia,


tan divers, tan extens, tan temporal;


aquesta terra, amb tot el que s´hi cria,


és ma pàtria , Senyor; i no podria


ésser també una patria celestial?


Home só i es humana ma mesura


per tot quand puga creure i esperar:


si ma fe i ma esperança aquí s´atura


me´n fareu una culpa més enllà?


Més enllà veig el cel i les estrelles,


i encare allí voldria ésser-hi hom:


si heu fet les coses a mos ulls tan belles,


si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,


per què aclucâ'ls cercant un altre com?


Si per mi com aquest no n´hi haurà cap¡


Ja ho sé que sou,Senyor; pro on sou, qui jho sap


Tot lo que veig se vos assembla en mi...


Deixeu-me creure,doncs, que sou aquí.


I quand vinga aquella hora de temença


en que s'acluquin aquets ulls humans,


obriu-me'n,Senyò, uns altres de més grans


per contemplar la vostra faç inmensa.


Sia'm la mort una major naixença¡


JOAN MARAGALL
I jo que sóc una persona de molta Fe i Esperança , estic segura que l´ánima de la meva mare està al Cel.Desde Valencia,vos desitjo que tingueu molt bon diumenge. Montserrat Llagostera Vilaró.


'








No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada