MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

martes, 2 de septiembre de 2008

ACEPTAR QUE VESTEIXIN COM VULGUIN

L´ESMERALDA COMPANYA D´EL PERE, I ELS MEUS FILLS, ALBERT I PERE.



Bon día: Qui m´havia de dir, quan era joveneta., que m´agradava que els nois anessin amb traje i corbata,.Que els meus fills vestirian aixi¡¡¡

El Pere, el meu fill gran, els 18 anys va començar a deixarse el cabell llarg i a vestir de negre, amb cartuxeras, a lo heavy metal, arrecada Anys més tard, l Álbert el petit, va fer el mateix.


I nosaltres comque son bons nois vem claudicar. El Jordi, el mitjá i pare de la Lucia, vesteix modern, però lo que diem normal.


I per postres jo que tota la vida havia odiat els tatuatjes. El Pere en porta al braç, un de molt gran, un cap de drac, tipo oriental.I l´Albert un águila tautada, també el braç molt gran. També porten arrecadaPerò son els meus fills, i el més importan bones persones.
Hi ha una frase de La Biblia que diu ·"No juzgues y no serás juzgado". I cuánta raó que hi ha en aquesta frase tan savia. Jo que de vegades havia criticat les vestimentas d´alguna joventud¡
Amb el cabell llarg.Vaig conformar-me pensant Jesús també li portava.
Ara fa un temps que l´Albert es va rapar el cap i sempre el porta aixi.El Pere continua amb el cabell llarg.De vegades s´el reculll amb una cua.
Però m´estimo els tres fills per igual el Pere, el Jordi, l´Albert. De vegades faig broma i dic -"Jo, sóc Doña Flor y sus capullos". I es que no se per qué, Tan en en el trevall, com amb la familia sempre hi tingut al costat més homes que dones. I quand encara vivia el meu pare, i els nois eren jovenets i l´Albert petit,, aleshores els pares venian a pasar anb nosaltres a Valencia alguna temporada. S´hem juntavan 5 homes a casa. I jo sempre amb els meus discursos feministas I lluitan per l´igualdad. Els nois els hi vareig ensenyar a posar la rentadora i a arreglar-se el seu cuarto i ajudar-me, inclús amb fregavan els plats alguna vegada. I quand venia a casa la tieta del Gabriel, que després ja va viure amb nosaltres, amb posava verda. Pero jo sempre dic que el futur benestar de la dona, depén de les mares dels homes. Al llarg de l´historia la mateixa dona es la que ha ajudat a fomentar el masclisme
.
Sort que també hi hagut molltes dones lluitadores pels seus drets.
Jo no sóc feminista radical.Però m´agrada la justicia i ja es hora que es tractin a les persones amb igualtat de drets i siguem més humans caramba¡.JA NI HA PROU DE DONES MALTRATADES I TAMBE D´HOMES MALTRATATS¡¡¡, encare que d´ aquets no hen parli la T.V. Siguem mes
humanitaris. I eduquem persones en el amor i el companyerisme, no en la rivalitat.
Desde Valencia,amb carinyo desitjo de tot cor a tots i a totes, o viceversa.Que tingueu un dia estupendo.Montserrat Llagosatera Vilaró

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada