MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 20 de agosto de 2008

L´UNIC AVI QU´ HE CONEGUT

EL MEU AVI DANIEL VILARO I LEOCADIA, AMB LA SEVA ESPOSA LA TIA GENARA MAINAR, GUAPA I ARAGONESA.


Bon día: Son les 7,30 del matí , DIJOUS 21 AGOST 2008.


Avui m´enrecordo del meu avi Daniel.L´unic qu´he conegut.


El recordo alt i prim.Amb olleres. I amb la seva gorreta, tipo "La Verbena de La Paloma".



De vegades ens portava a la cosineta Rosa i a mi a pasetjar per les Rambles,algún diumenge mentres la tia Genara, feia el dinar. Viivien al c/Wifredo, un carrer del casco antic, prop de les Rambles de Barcelona.Inclús a casa dels meus pares i havia una foto que estavem tots tres,pero no la tinc.



Era cosi germà del meu pare.Per això els meus dos comnoms"apellidos"coincideixen amb els del meu progenitor.Però aixis i tot, la meva mare era un any més gran qu ´el papa.


L´avi, va neixa a Cambrils (Tarragona), l´any 1889, i va mori als 67 anys, al 30 de maig del 1956, a Barcelona.



Era molt bona persona, amb un geni molt fort.I al contrari del meu pare, no era creient, ni gens religiós. Jo sé que si ara visqués s ´enriurie de mi.



Però respecto a les personas que tenen unes altres ideas que no son les meves. I de vegades reso per ell.



Cada un tenim unes einas per viure.I una de les meves es La Fe Cristiana.



La meva Primera Comunió que va coincidí, el dia que feia uny que s´havia mort li vaig dedicar amb ell.



El recordo molt carinyós amb mi. Quand amb veia es treia el turronet de sucre de la butxaca i m´el donave rient.



I aquellas tardes que pasavem assentats a les cadires de las Rambles , i feia veure se li enganxava la ma a la cadira i jo estiraba, estiraba. I feia petar la xerrada, junt amb la tia Genara, la meva mare i també de vegades amb la cusineta Rosa i els tiets Daniel i Lola.



En un altre apartat ja vaig explicar que la tia Genara, va ser la seva segona esposa, però comque era molt jove i es portava pocs anys amb la meva mare, sempre li vem dir tia, amb tots els respetes.



Ara aquesta paraula l´en fet mal sonant.I jo sempre dic que per mi va ser com una iaia.



També tinc a la memória. Quand l´anavem a visitar, perque l´havien operat, la Rosa i jo, amb la tieta Lola i la meva mare. I ens quedavem jugant pel pati de la Clínica mentres esperavan que s´acabés la visita i desprès entravem un moment a veurel.



Quand venia a casa, jo li deia a unes amiguetas que vivien al meu carrer.A vingut el papa de la meva mama.



Un día que estavam de visita a casa el tiet Daniel i Lola, la tia Filomena, que era una velleta que vivia amb ells, li va posar un gotet de mistela, i com que estava casi a front meu, jo el vaig agafar i quin tip de riure que es va fer.



També recordo que amb ell, anava a l´autobús 60, que era de dos pisos i jo sempre volia anar a dalt. Amb feia broma.-Ara es posará en marxa.I feia força endevant.I quand l´autobús ja corria. Reia:Veus, veus, quina força que tinc¡¡¡



El día que es va morir, va coincidir, amb un Homenatje, que el Grup Escénic de Lourdes, li feian al meu pare, que era el Director. I avans d´acabar-se la Festa al varen anar a buscar perque l´avi estava molt greu, A mi s´hen va emportar la tia Pepeta a casa seva. I vaig estar uns días allà, jogant i dormint amb la meva cosineta Maria dels Angels Llagostera,que vivia el c/ Rogent de la que he perdut el contacte i no se on viu, ni quin nº de teléfono te.



Punt i final d´aquest record i ara li resaré un Pare Nostre.



Desde Valencia amb carinyo.Que passeu molt bon día.Montserrat Llagostera Vilaró






No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada