MES DE DICIEMBRE

MES DE DICIEMBRE

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 6 de agosto de 2008

AQUELL PETIT PATI DE CASA

Amb nou anys, aprenent a fer bolillos.
Jo, amb 13 anys, m´havien fet fer la permanent per treurem els crepats exagerats que hem feia

I a baix la mare i jo.




Bon día : Avui , DIJOUS(JUEVES), 7 D´AGOST 2008, recordo, aquell petit pati de casa.
Ja vaig explicar que vivia en una planta baixa.Vivenda i local de negoci.el meu pare i tenia el seu taller d´ebanisteria.Doncs al fons hi havia un pati o jardinet. am un vell llimoner i alunes plantes i una enredadera que cubria la mitja pared que el separaba del jardi dels veins.
Quantas hores ens hi havian passat el meu germà i jo.
Quand era molt petita també hi havia un galliner grand que havia construit el meu pare. i jo hi cavia dreta.El pare tenia molta traça, era molt perfeccionista i tot ho feia molt bé.I la mare recollia els ous frescos.

A l´estiu de vegadas i sopavem o dinavan.I per Sant Joan, alguns anys hi havien celebrat ,el Sant del pare i germà.

Jo m´ entretenia, agafant els els cucs que de closca dura, que es feian una boleta. I amb la meva cosina arraplegavan les llimonetas que queian petitones, que semblana olives, i jugavan amb ellas.

Al costat del pati hi havia un tròs cobert, que era com una eixida, i el meu pare es va fer un estudi, per estar tranquil a estones.Llegi, pensar, dibuixar...Jo a l ´estiu, de vegades també m assentava en el seu balancí i m´hi passaba hores i hores llegin.Era bastan quieta e imaginativa.

De vegades dic, que sóc una mica hipie, però sense pendre cap sustancia, perque sóc capaç de ser feliç, miran un núvol´, i amb el més sencill.No cal ser millonari, per disfrutar de lo més gran LA NATURALESA. Al contrari que no hi envejat mai , el tenir un gran xalet, perque tindria massa feina i no amb quedaria temps per fer les coses que m´agradan.Per això, am aquell atic petitet de Siete Aguas, encare que fos vell,jo hi era tan feliç.Però la Societat de Conssum, es aixi i van tirar, aquella casa de poble. de tres pisos., per construiri edifici gran.I ara aquell carrer ja no sembla un carrer de poble.No m´agrada¡¡¡.

Bè, doncs tornant a l pati de Gràcia, i el seu llimoner, que era molt vell i molt alt i feia unes llimones que semblavan melons petitets.Sembla que vegi al pare enfialt, podant-lo i també recollint els seus fruits.

I per avui acabo amb aquest record,.Amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró












No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada