Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

martes, 7 de octubre de 2014

LA VAQUERÍA DE GRACIA

IMAGEN SACADA DE INTERNET

 MI MADRE Y YO QUE AQUÍ TENDRÍA UNOS 9 O 10 AÑOS

HOLA, BON DÍA
Encare que fa bastant temps, ja vareig dedicarli un Post diferent, avui el meu record  va dirigit a una vaquería-lleteria que hi havía al  front de casa meva, situada al carrer Menéndez y Pelayo (Torrent de l´Olla), en el barri de Gracia de Barcelona.
Tinc molta memòria fotogràfica i m´ imagino tal com eren les persones que portaven el negoci.
Recordo amb carinyo a la Sra. y el seu marit que era el que cuidava de les vaques, i també a  la seva filla i els nets, inclús a una noia que els ajudava, sé els noms encare que no els escric.
Ara també amb recordo a mi mateixa de molt petiteta que anava amb la mare a buscat la llet amb una lletera.
Demanaven per petricons i jo tenia un recipient petitet que mi posaven llet i amb feia molta il-lusió, son aquellas petites coses que encare que no tinguessin gran valor monetari amb feien feliç.
Quina sort comprar la llet recent munyida, després a casa la mare la bulllía.
A la meva ment visualitso aquella finestra situada a ma dreta de la lleteria on podía comtemplar la cuadra on eren les vaques.
M´encantava anar a comprar amb la meva mare, a la que sempre recordo amb molt de carinyo.
Quan anaven a comprar sempre ens paraven amb les veines, que s´esplicaven les seves coses cotidianes.
Jo penso en  l´importancia de la comunicació entre les personas.
Desde Valencia vos desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.
Amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

HOLA BUENOS DÍAS:
Aunque  bastante tiempo ya le dediqué un Post diferente, hoy mi recuerdo va dirigido a una vaquería, situada en la calle Menéndez y Pelayo (Torrent de l´Olla), en el barrio de Gracia de Barcelona.
Tengo mucha memória fotográfica y me imagino tal como eran las personas que llevaban el negocio.
Recuerdo con cariño a la Sra. y a su marido que era el que cuidaba las vacas, y también a su hija y a sus nietos, inluso a una chica que los ayudaba, sé los nombres aunque no los escribo.
Ahora también me recuerdo a mi misma de muy pequeñita que iba con mi madre a buscar la leche con una lechera.
Pediámos por petricones y yo enía un recipiente pequeñito en el que me ponían la leche y me hacía mucha ilusión, son aquells pequeñas cosas que aunque no tuvieran gran valor monetario me hacían feliz.
Que suerte comprar la leche recién ordeñada, después en casa la mamá la hervía.
En mi mente vidualizo aquella ventana situada a mano derecha de la lechería donde podía contemplar la cuadra donde estaban las vacas.
Me encantaba ir a comprar con mi mamá, a la que siempre recuerdo con mucho cariño.
Cuando íbamos a comprar siempre nos parábamos con las vecinas que  se contaban sus cosas cotidianas.
Yo pienso en la importancia de la comunicación entre las personas.
Desde Valencia os deseo PAZ, AMOR Y ARMONÍA
Con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró




domingo, 28 de septiembre de 2014

LA PROCESSÓ DEL SANTISSIM CRIST DE LA LLUM-LA PROCESIÓN DEL SANTÍSIMO CRISTO DE LA LUZ

EN LA PARRÓQUIA DEL SANTÍSIMO CRISTO DE LA LUZ
IMAGEN DEL SANTÍSIMO CRISTO DE LA LUZ 

BONA NIT:
Si hi ha algo que m´emociona especialment es la Processó del Santíssim Crist de La Llum.
Aci  he posat algunes fotografíes que hi fet aquesta tarda.
Jo m´estimo molt la Parróquia del meu barri, on colaboro com a voluntaria de Cáritas.
PAU I BÉ
Desde Valencia amb carinyo

BUENAS NOCHES:
Si hay algo que me emocione especialmente es la Procesión  del Santísimo Cristo de la Luz.
Aquí he puesto algunas fotografías que he hecho esta tarde.
Yo quiero mucho a la Parróquia de mi barrio, donde colaboro como voluntaria de Cáritas.
PAZ Y BIEN 
Desde Valencia con cariño. Montserrat Llagostera Vilaró
.

lunes, 22 de septiembre de 2014

ORACIÓ PER SONRIURE-ORACIÓN PARA SONREIR

BONA NIT:

De vegades per un instant val la pena sentirse com un nen o una nena.
Aci teniu una postal amb una Oració de la Mare Teresa de Calcuta i una fotografía amb dos dels meus ninos, aguantan la postal.
I es que buscar la nena o nen interior es una delicia.
DOLÇOS SONS
Desde Valencia amb carinyo

BUENAS NOCHES

A veces por un instante vale la pena sentirse como un niño o una niña.
Aquí tenéis una postal con una oración de la Madre Teresa de Calcuta y una fotografía con dos de mis muñecos, sosteniendo la postal.
Y es que buscar la niña o niño  interior es una delicia.
DULCES SUEÑOS
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró 

viernes, 19 de septiembre de 2014

AVUI TOCA SER FELIÇ-HOY TOCA SER FELIZ



BON DÍA:
Ja comença el cap de setmana.

Toca ser feliç,  i jo de tot cor vos desitjo que ho sigueu.

 PAU, AMOR I ARMONIA

 Desde Valencia amb carinyo



BUENOS DÍAS:

Ya empieza el fin de semana.

Toca ser feliz, y yo os deseo de todo corazón que lo seáis 

PAZ, AMOR Y ARMONIA

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró 

miércoles, 17 de septiembre de 2014

AMUNT ELS CORS! ¡ARRIBA LOS CORAZONES!



BON DÍA:

Ja s´acosta la tardor.
Avui m´enrecordat d´aquesta cantant tan eixerida, la Rita Pavone.
Escoltarla m´omple d´energia per començar el día.

Estic pensant que val la pena, si estic a casa es clar, parar una mica les feinas cotidianes, per fer-me aquest petit regal d´escoltar una cançó que m´ agradi, llegir un poema, o simplement mirar el cel i respirar lentament.La questió es relaxar-se.

A a mi amb dona energía i alegría escoltar i mirar aquest video de la Rita Pavone.

Amunt els cors!

Desde Valencia amb carinyo.



BUENOS DÍAS:

Ya se acerca el otoño.Hoy me he acordado de esta cantante tan alegre y divertida, Rita Pavone.
Escucharla llena de energía para empezar el día.

Estoy pensando que vale la pena, si estoy en casa claro, parar un poco los trabajos cotidianos, para hacerme este pequeño regalo de escuchar una canción que me guste, leer un poema, o simplemente mirar el cielo y respirar lentamente.

A mi me da energía y alegría escuchar y mirar este video de la Rita Pavone.

¡Arriba los corazones!

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró


martes, 9 de septiembre de 2014

DEDICAT ALS HOMES QUE PLOREN-DEDICADO A LOS HOMBRES QUE LLORAN



BON DÍA:
Avui dedico aquests Post, als homes que ploren i son valents al no amagar els seus sentiments.

Una frase molt coneguda que s´els hi diu en els nens desde petits es que els homes no ploren i jo amb pregunto i això per què?.
Penso que es criar masclistes i reprimir els sentiments.

Quantes vegades s´evitaria la violencia si es desfoguessin plorant?

Estem en un món que predomina la prepotencia.

Bueno no amb vull extendre més.

Disfruteu d´aquest preciós video.

Desde Valencia, amb carinyo



BUENOS DÍAS;
Hoy dedico este Post a los hombres que lloran y  son valientes y al  no ocultan sus sentimientos

Una frase muy conocida que se les dice a los niños desde pequeños es que los hombres no lloran y yo me pregunto ¿y esto por qué? Pienso que es criar machistas y reprinmir los sentimientos.

¿Cuántas veces se evitaría la violencia si se desahogaran llorando?

Estamos en un mundo que predomina la prepotencia.

Bueno, no me quiero extender más.

Disfrutar de este precioso video.

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

jueves, 4 de septiembre de 2014

EL ROMÀNTIC -EL ROMÁNTICO

DE ESTA REVISTA PATUFET DEL AÑO 1973, QUE TENGO ENCUADERNADA HE ESCANEADO EL SIGUIENTE RELATO QUE MÁS ABAJO TRADUZCO AL CASTELLANO.
 

JOAQUIM MUNTANYOLA-Barcelona  1914-Barcelons 2012
(Imagen sacada de Internet)
BONA NIT:
Tinc encuadernades moltes revistes Patufet dels anys 70, avui he escanejat una página escrita y dibuixada, per Joaquim Muntanyola.
Més avall la tradueixo al castellà
Esperan vos hagi agradat, vos saludo amb carinyo desde Valencia


BUENAS NOCHES:
Tengo encuadernadas muchas revistas Patufet de los años 70, hoy he escaneado una página escrita y dibujada, por Joaquin Muntañola.
 A continuación la traduzco al castellano.

EL ROMÁNTICO

Había llegado al despacho, como siempre, de los primeros.Su compañero de mesa, llegó veinticinco minutos después de la hora de entrada y, como siempre, el jefe de la oficina no se atrevió a recriminar la falta de puntualidad a su compañero  de mesa, el jefe le atizó a él un escándalo detrás del otro.
Miguel Grampere lo pasaba mal en el despacho y estaba deseando que llegara la hora de terminar para coger la americana de color de ala de mosca, que estaba colgada al lado de la espectacular americana azul de su compañero de mesa, y salir a la calle ilusionado con su cita.
Porque Miguel Grampere, tenía como cada día una cita.
Dos travesías más abajo del despacho, lo esperaba ella.
Ella era rubia, moderna distinguida, ¡preciosa y silenciosa ! ¿Puede perdirse algo más a una mujer?
Miguel Grampere la contemplaba extasiado, sin pronunciar una palabra.¡Era tan perfecta! ¡Y tenía unos labios tan bien dibujados, y tan inmóviles!
El idilio de Grampere llevaba unas cuantas semanas de duración, y podríamos asegurar que el hombre estaba cada vez más enamorado de ella.¿Puede decirse lo mismo de ella? No.Rotundamente, no.
Y con todo, ella permanecía siempre allí, con sus vestidos preciosos de última moda, dejándose admirar un día y otro día por Miguel Grampere, que la consideraba perfecta.
Si. Miguel  había encontrado la mujer  ideal, que sonreía siempre, que callaba, que no le pedía dinero, que no le hablaba de casarse.
Miguel Grampere no lo confesaba a nadie, pero era evidente que se había enamorado de aquel maniquí de pasta y cera, que permanecía inmóvil semana tras semana, en el interior de aquel escaparate, desde el cual, con la mirada perdida, pero tan dulce, exhibía unos vestidos preciosos.
Gracias a ella, Grampere disponía de una ración de diez minutos de felicidad diaria.

Esperando que os haya gustado, os saludo con cariño desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró