Desembre

Desembre

ME ACOMPAÑAN

miércoles, 6 de abril de 2022

TOTS TENIM ALGUNA COSA BONA EN EL NOSTRE INTERIOR-TODOS TENEMOS ALGO BUENO EN NUESTRO INTERIOR


Bona tarda desde Valencia:
Després de molt fred, ha sortit el solet i m´he sentat devant de l´ordinador,  mirant aquesta postal que he escanejat.L´he llegida varies vegades i m´ha transmés posivitat, doncs penso que tothom te coses bones en el seu interior, es questió de respirar profundament varies vegades  i buscarles relaxadament

PAU I BE.
Amb carinyo,  Montserrat Llagostera Vilaró.

Buenas tardes desde Valencia:
Después de mucho frio, ha salido el sol y me he sentado delante del ordenador, mirando esta postal que he escaneado .La he leido varias veces y me ha trasmitido positividad, pues pienso que todo el mundo tiene cosas buenas en su interior, es cuestión de respirar profundamente varias veces y buscarlas relajadamente.

PAZ Y BIEN

Con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

lunes, 28 de marzo de 2022

ENDAVANT MONTSERRAT


 Estic lluitan en contra de la tristesa que amb provoca la mort del meu marit,  ja fa 6 mesos,  la seva ausencia. Hi han días que no tinc ganes de fe res, pero jo mateixa amb dono una espenta i  amb dic amunt Montserrat que ell voldria que tiresis endavant.

Avui he anat a la perruquería, me posat color a la cara i amb dic:  "Amunt el cor "i aci estic a la fotografía feta fa una hora.El  meu gat sempre li agrada posar els bigotis..

Desde Valencia amb carinyo, desitjo que estigueu be.

Estoy luchando contra la tristeza que me provoca la muerte de mi marido, ya hace 6 meses su ausencia. Hay días que no tengo ganas de hacer nada, pero yo misma me doy un empujón y me digo arriba Montserrat que el querria que siguieras adelante.

Hoy he ido a la peluquería, me he puesto color en la cara y me digo: "Arriba el corazón" y aquí estoy en la fotografía hecha hace una hora. A mi  gato le gusta meter los bigotes.

Desde Valencia con cariño deseo que estéis bien, Montserrat Llagostera Vilaró

martes, 8 de febrero de 2022

EL COLOR BLANCH - EL COLOR BLANCO

 Jo. Fotografía  acabada de fer per un dels meus fills

Yo .Fotografía terminada de hacer por uno de mis hijos.

Hola a tots i a totes.

Feia díes que no escribía, sembla que amb robin les hores a pesar dels moments tristos degut a la mort de meu marit aviat fará 6 mesos.

El temps amb passa volant e intento animarme tot el que puc.

M´encanten els colors suaus i un dels meus preferits es el blanch. Significa puresa, la bandera  de la Pau es de color  blanch i el simbol de l´Esperit Sant es un colom blanch.

Amb despedeixo desde Valencia mab carinyo, mica en mica aniré fent mes posts.


Hola a todos y a todas.Hacia días que no escribía parece que me roben las horas a pesar de los momentos tristes debido a la muerte de mi marido pronto hará 6 meses.

El tiempo me pasa volando e intento animarme todo lo que puedo.

Me encantan los colores suaves y uno de mis preferidos es el blanco. Significa pureza, la bandera de la Paz es de color blanco y el Símbolo del Espiritu Santo es una paloma blanca.

Me despido desde Valencia con cariño, poco a poco iré haciendo más posts.




 

viernes, 31 de diciembre de 2021

PRIMER CAP D´ANY SENSE EL MEU AMOR - PRIMERA NOCHEVIEJA SIN MI AMOR


 Estimat Gabriel desde l´Any 1968 que es el primer cap d´any que passo sense tu, encare que espiritualment la teva presencia continua en el meu cor.Aquesta es una de les ultimas fotografies i el nostre fill Pere et va fer aquest muntatje.

El teu record amb dona forces per tirar endavant no vull abandonarme.Procuro cuidarme perque tu volies que m´arreglés.

Deu ens va donar tres fills i una neta.Aquesta fotografia familiar es del día de Nadal que ens varem juntar a casa el Jordi, tots et varem recordar amb carinyo.Sempre estarás en el nostre cor


Amado Gabriel: Desde el año 1968 que es la primera Nochevieja que paso sin ti, aunque espiritualmente mi corazón está contigo .Esta es una de tus ultimas fotografía y nuestro hijo Pere nos ha hecho este montaje.

Tu recuerdo me da fuerzas para tirar adelante no quiero abandonarme.Procuro cuidarme porque tu querias que me arreglara.

Dios nos dió tres hijos y una nieta.La fotografía familiar es del día de Navidad que nos juntamos en casa de Jordi, tod@s te recordamos con cariño.

Siempre estarás en nuestro corazón, Montserrat Llagostera Vilaró

miércoles, 13 de octubre de 2021

DOLÇOS RECORDS - DULCES RECUERDOS


Hola aquests dolços records son com un balsam per el dolor de la mort del meu marit.
Aquesta fotografía está feta el 12 d´Octubre del any 1968, en el Circ America.  Mireu estic entre dos lleons, el cadellet de lleó i el meu marit que era del signa Leo.
Sempre m´agradat, guardar les entrades d´alguns lloch que anarem junts,. I ara n´estic prou satisfeta.
Desde Valencia amb carinyo comparteixo aquest Post.

Hola estos dulces recuerdos son como un bálsamo para el dolor de la muerte de mi marido.
Esta fotografía esta hecha el 12 de Octubre del año 1968, en Circo Americano.Mirad estoy entre dos leones, el cachorrito de león y mi marido que era del signo Leo.
Siempre me gustó guardar las entradas de algún sitio que fuimos juntos. Y ahora estoy muy satisfecha.
desde Valencia con cariño, comparto este Post.


 

sábado, 9 de octubre de 2021

LLUM I ALEGRIA -LUZ Y ALEGRIA



Bones tardes la Falla del Barri de la Llum a portat llum i alegria aquest  día.
DesdeValencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.

Bones tardes la Falla del Barrio de la Luz a aportado Luz y alegría este día.
Desde Valencia con cariño.

jueves, 30 de septiembre de 2021

MIRANT CAP AMUNT-MIRANDO HACIA EL CIELO

La meva mirada puja cap amunt, perque en Gabriel  Esteller Lores el 25-8-2021  la seva ánima s´en pujar el Cel.
Aquesta es la meva Fe, perque era la bondat en persona, savia perdonar, doncs no era gens rencuniós.L´any passat celebrarem les Bodes d´Or, concretament el 28-1-2020, quand ens varem casar jo tenia 20 anys i ell 26 i ens coneguerem el 15-9-1968 en el Club Helena del barri de  Gracia (Barcelona).Es pot dir que  quasi tota una vida junts.

Desde Valencia amb carinyo.

En Gabriel 4 mesos avans de morir

Mi mirada sube hacia arriba porque Gabriel el 25-8-2021 su alma subió al Cielo.
Esta  es mii Fe, porque era la bondad en persona, sabía perdonar, pues no era nada rencoroso.
El año pasado celebramos las Bodas de Oro, concretamente el 28-1-2020 , cuando nos casamos yo tenia 20 años y el 26 y nos conocimos el 15-9-1968 en el Club Helena del barrio de Gracia (Barcelona).Se puede decir que casi toda una vida juntos.

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró







jueves, 9 de septiembre de 2021

LA ROSA D´ABRIL ESTÁ PENSIDA - LA ROSA DE ABRIL ESTÁ MUSTIA

 

La rosa d´abril está pensida perque l´amor de la seva vida el día 25-8-2021  va pujar cap el Cel .L´any passat celebrarem les bodas d´or.Aquesta fotografía  d´en Gabriel es del mes d´abril d´aquest any.

A ell li dedico aquesta entrada i jo avui m´he fet tallar el cabell

Desde Valencia amb carinyo


La rosa de abril hoy está marchita porque el amor de su vida el día 25-8-2021 subió al Cielo.El año pasado celebramos las bodas de oro.La fotografía de Gabriel  es del mes de Abril de este año.

A el le dedico esta entrada y yo hoy me he hecho cortar el pelo

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.

lunes, 12 de julio de 2021

LES HORES I EL TEMPS - LAS HORAS Y EL TIEMPO

Bona nit desde Valencia amb carinyo.
El rellotge que comparteixo es una barraca valenciana de cerámica que tinc en el menjador.
La meva mirada va dirigida amb ell moltes vegades el día i es que corra el temps tan depressa, que manquen les hores del día per poguer fer les coses que més m´agraden com pert exemple escriurer més sovint en el blog.
Ara que ja he sopat m´he posat a fer aquesta tasca., pero sense estrés no val la pena anar tan agobiats i cada día aprecio més la calma.Cuantes persones han caigut malaltes per culpa del estrés.
De vegades val la pena para i detindres a contemplar el cel i la natura o prestar atenció al cant de ocells.
El acariciar el meu gat Pipo també relaxa molt es com un pelutxe carinyós.No cal dir que també cuido de la familia que tinc a casa.
Com a creient en Deu l´Oració també amb dona molta Pau.

Buenas noches desde Valencia con cariño
El reloj que comparto es una barraca valenciana de cerámica que tengo en el comedor.
Mi mirada va dirigida a él muchas veces al día y es que corre el tiempo tan deprisa, que faltan las horas del día para poder hacer cosas que me gustan como escribir más a menudo en el blog.
Ahora que ya he cenado me he puesto a hacer esta tarea, pero sin estrés, no vale la pena ir tan agobiados y cada día pienso más en la calma. Cuántas personas han caido enfermas por culpa del estrés.
A veces vale la pena parar y detenerse a contemplar el cielo y la naturaleza o prestar atención al canto de los pájaros.
Acariciar a mi gato Pipo también relaja mucho es como un peluche cariñoso. No es necesario decir que también cuido de mi familia que está en casa.
Como creyente en Dios la Oración también me da mucha Paz.

miércoles, 30 de junio de 2021

CANVI - CAMBIO

Bona nit:

Fa tan de temps que no escric al blog

Primer desitjo que estigueu tot@s be.

Aquesta entrada encare que curta l´escric amb tot el meu carinyo..

Avui he canviat la fotografía de la portada,  Li escanejat d´una altre postal que tinc a casa..

Procuraré tornar a retornar al blog i a comentar els dels altres. Les hores amb passan volan..

Desde Valencia amb carinyo vos dic Amunt els cors !!!!


Buenas noches.

Hace tanto tiempo que no escribo en el blog.

Primero deseo que tod@s estéis bien

Esta entrada aunque corta la escribo con todo mi cariño.

Hoy he cambiado la fotografía de la portada.La he escaneado de otra postal que tengo en casa.

Procuraré volver al blog y a comentar el de los otr@s.Las horas me pasan volando.

Desde Valencia con cariño os digo ¡¡¡¡Arriba los corazones!!!!




lunes, 22 de abril de 2019

LES COSES SENCILLES -LAS COSAS SENCILLAS







BON DIA A TOTS I A TOTES:

Contemplan aquestes dos figuretes m´he decidit a dedicarlis aquest Post..

LES COSES SENCILLES

No tenen valor material
aquestes dos figuretes,
pero per nosaltres,
un gran valor sentimental.

La Betty estava en el pis on vivia de solter el meu marit , havia sigut de la seva mare, que li regalaren en un ball, fa més de 100 anys crec que el material es celuloide.Antigament hi havia el ball de rams, que es regalava una figureta a la noia..
El  peix, quan jo vareig neixer ja estava  a la vitrina de casa meva, el material crec que es de celuloite i de petiteta li demanava a la mama que m´el deixer tenir entre les mans.
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

BUENOS DÍAS A TODOS I A TODAS

Contenplando estas dos figuritas me he decidido a dedicarles un Post.

LAS COSAS SENCILLAS

No tienen valor material
estas dos figuritas,
pero para nosotros,
un gran valor sentimental

La Betty estaba en el piso donde de soltero mi marido, había sido de su madre, que le regalaron en un baile,hace más de 100 años creo que el material es celuloide.Antiguamente habia el baile de ramos, que se regalaba una figurita a la chica.
El pez, cuando yo naci  ya estaba  en la vitrina de mi casa, el material creo que es de celuloide y  de pequeña
le pedía a mi madre que me lo dejara tener entre las manos .

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

 



martes, 26 de febrero de 2019

AVUI CUMPLEIXO 70 ANYS - HOY CUMPLO 70 AÑOS

Hola: Feia días que no escribia,  mes ara m´ha fet ilusió manifestar en aquest Post el meu agraiment el Creador i als meus pares per haberme engendrat i portat a la llum.
M´acaben de fer aquesta fotografía.
Quantes coses he viscut bones,i  no tant pero he aprés molt de les expreriencies viscudes.
Per la meva ment passen els records i les imatges de les persones que he estimat i que ja no i son.
Doncs acabo escribin PAU I BE
Desde Valencia amb carinyo.

Hola: Hacia tiempo que no escribia, más ahora me ha hecho ilusión, manifestar  en  este Post mi agradecimiento al Creador y a mis padres por haberme engendrado y llevarme a la luz.
Me terminan de hacer esta fotografía.
Cuantas cosas he vivido buenas y no tanto pero he aprendido mucho de las experiencias vividas.
Por mi mente pasan los recuerdos y las imágenes de las personas que he querido y  ya no están.
Pues termino escribiendo PAZ Y BIEN
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.

lunes, 31 de diciembre de 2018

LA TENDRESA D´UN QUADRE - LA TERNURA DE UN CUADRO


SAGRADA FAMILIA DEL PAJARITO-B.E.MURILLO, HACIA 1650-OLEO SOBRE LIENZO MUSEO DEL PRADO, MADRID.

Hola amics, primer de tot vos desitjo un Feliç 2019.
Avui mirant un llibre, m´he trobat amb aqueste imatge i  el meu cor s´omplert de tendresa, mireu fins i tot el gosset inspira carinyo cap els seus amos.
La mirada del Sant Josep, la dolçor de la Verge Maria, la felicitat d´una familia en la seva sencillesa.
La veritat es que no cal buscar coses gaire sofisticades per sentir Pau Interior i això es el que amb transmet aquest quadre.
Desde Valencia amb carinyo.

Hola amigos, primero os deseo un Feliç 2019.
Hoy mirando un libro, me he encontrado con esta imagen y mi corazón se ha llenado de ternura, mirad hasta el perrito inspira cariño hacia sus dueños.
La mirada de San José, la dulzura de la Virgen Maria, la felicidad de una familia en su sencillez.
La verdad es que no es necesario buscar cosas demasiado sofisticadas para sentir Paz Interior y esto es lo que me transmite este cuadro.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró

sábado, 29 de diciembre de 2018

BENVINGUT NADAL 2018 - BIENVENIDA LA NAVIDAD 2018

DONCS SI, BENVINGUT AQUEST NADAL 2018  I ANY NOU

Ja fa uns 11 anys per aquestes dates, vareig començar a escriurer en aquest blog.

Aci  a baix de tot ,deixo el video amb la nostra neta, que ens ha gravat el nostre fill Jordi.

 Passa el temps molt depressa, les coses van cambiant i les persones i les
circunstancies, pero jo donno gràcies a Deu, perque encare que amb uns
quans anys més, continuem junts.

La nostre neta va maquillada perque aquest día actuaba en un playback de la seva Falla.

PAU I BE

Desde Valencia amb carinyo.



PUES SI, BIENVENIDA ESTA NAVIDAD Y AÑO NUEVO

Ya hace unos 11 años que por estas fechas empecé a escribir en este blog.

Aqui abajo dejo el video con nuestra nieta, que nos grabó nuestro hijo Jordi.

Pasa el tiempo muy deprisa, las cosas van cambiando y las personas y las
circunstancias, pero yo doy gracias a Dios, porque aunque con unos años
de más,  permanecemos juntos .

Nuestra nieta va maquillada porque este día actuaba en un playback de su Falla .

PAZ Y BIEN

Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró 



sábado, 1 de diciembre de 2018

LA MARE CLONICA - LA MADRE CLÓNICA

Avui primer día de Desembre, m´he decidit a tornar a escriurer.
Començo com si fos un conte d´infants
Hi havía una vegada una nena, filla d´uns pares molt bones persones, que tenia un germá uns anys més gran .
Quan s´en anava a dormir, sempre resaba a la Mare de Deu per no somniar coses lletges.
Mare meva, per ella les coses lletges, eran que somniava amb la seva mare, més ben dit amb que tenía varies mares idéntiques que li feien pessigolles a l´esquena.
De día era una mica  arisca amb la seva mare, i no explicava el que li passava per por que li fessin de veritat.
Aquesta nena s´estimava molt, moltíssim a la seva mare que es portava molt bé amb ella, pero durant el día tenía por dels somnis que tindria a la nit.
Un bon día el seu pare li va preguntar:
Per que ets tan arisca amb la mare tant que t´estima?
-Pare perque somnio coses lletges i tinc por molta por.
-No li diguis a la mare li feria molta pena.
Jo crec que el seu pare es va equivocar amb la resposta, pero la nena va deixar de tenir mal sons amb tanta frecuencia, el habero explicat la va ajudar molt.En aquella época no es parlava de psicolegs.
En fi, una explicació que va trovar de gran es que tenia urticaria i comque li picava l´esquena per aixó somniava amb les pessigolles.
Es curiós que  hi hagi gent que els hi agraden les pessigolles s l´esquens,com per exemple en el meu marit, aquesta nena que ja es  tota una senyora no.
I ara desitjaria tenir a la mare el costat i que li fes moltes, moltes pesigolles pero només la seva mare eh!
Desde Valencia amb carinyo,

Hoy primer día de Diciembre, me he decidido a escribir de nuevo.
Empiezo como si fuera un cuento de niños.
Había una vez una niña, hija de  unos padres muy buenas personas, que tenía un hermano unos años mayor que ella.
Cuando se iba a dormir siempre le rezaba a la Virgen para no soñar cosas feas.
Madre mía, las cosas feas, eran que soñaba que su madre, mejor dicho que soñaba que tenía varias madres idénticas que le hacian cosquillas en  la espalda.
De día era un poco arisca con su madre y no explicaba lo que le pasaba por miedo a que se lo hicieran de verdad.
Esta niña quería mucho, muchísimo a su madre que se portaba muy bien con ella, per durante el día le daban miedo los sueños que tendría por la noche.
Un buen día su padre le preguntó :
¿Por qué eres tan arisca con tu madre tanto que te quiere?
-Padre porque sueño cosas feas y tengo mucho miedo.
-No se lo digas a la mamá porque le daría mucha pena.
Yo creo que su padre se equivocó con la respuesta, pero la niña dejó de tener pesadillas con tanta frecuencia, el haberlo explicado la ayudó mucho.En aquella época no se hablaba de psicólogos.
En fin una explicación que encontró de mayor es que tenía urticaria  y como le picaba la espalda por esto soñaba que le hacian cosquillas.
Es curioso que haya gente que le gusten las cosquillas en la espalda, como por ejemplo a mi marido, a esta niña que ya es una señora no.
Ahora desearía tener a su madre a su lado  y que le hiciera muchas, muchas cosquillas, pero sólo su madre ¡eh!
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró



lunes, 5 de marzo de 2018

LA PERLA

HOLA
Feia temps que no escribia en el blog, pero avui m´enrecordat de la Perla, una gosseta que varem tindre quan jo era petita.
Recordo amb tendresa, quan una tarda el meu germá i jo esperavem que ens la duguesin.
La gosseta era la filla d una gossa que es deia Estrella i que estava a un lloch on trevallava el meu tiet Daniel, germà de la meva mare.
Ai quin greu amb sap que no tinc cap fotografía! pero vos la descriuré perque en la ment si que tinc memòria fotografica.
Era tota blanqueta, i tenía una taca negra en una orella, el meu germà amb deia que li havia caigut tinta d´un tinter quan el nostre tiet escribia, i jo inocenta m´ho creia.
La Perla s´anava fent gran i el meu pare li va fer una caseta molt bonica de fusta amb la seva tauladeta.
Un día ella estava dins, i es veu que tenía un os amagat i jo la vareig tocar i amb va mossegar, potser que amb tingués una mica de gelets.
Un día que el meu pare estava netejan una cosa amb un producte fort, li van caure unes gotes amb tanta mala sort que en aquell moment la gosseta va posar el cap i li van acertar un ull.
El meu pare la curava amb carinyo i li donava a llepar un cotonet amb sucre.Pobreta es va quedar cega d´un ull.
I els díes anaven passant i al cap d´un temps quan vareig tornar de l´escola la Perla ja no i era.Mai he sapigut el que va succeí.
Ella sempre viurá en el meu record, tan blanqueta, amb la seva taca a l´orella i mossegaire, bueno una miqueta.
Desde Valencia amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

HOLA:
Hace tiempo que no escribía en el blog, pero hoy me he acordado de la Perla, una perrita que tuvimos cuando yo era pequeña.
Recuerdo con ternura cuando una tarde mi hermano y yo esperábamos que nos la trajeran.
La perrita era hija de una perra que se llamaba Estrella y que estaba en un lugar donde trabajaba mi tio Daniel, hermano de mi madre.
¡Ay que mal me sabe no tener ninguna fotografía! pero os la describiré porque en la mente si que tengo memória fotografica.
Era toda blanquita y tenía una mancha negra en una oreja, mi hermano me decía que le había caido tinta de un tintero cuando nuestro tio escribía y yo inocente me lo creía.
La Perla se iba haciendo mayor y mi padre le hizo una bonita casita de madera con tejado.
Un día ella estaba dentro, y se ve que tenía un hueso escondido y yo la toqué y me mordió, quizás me tuviera un poco de celitos.
Un día  que mi padre estaba limpiando una cosa con producto fuerte, le cayeron unas gotas con tan mala suerte que en aquel momento la perrita puso la cabeza y le acertaron un ojo.
Mi padre le daba a lamer un cotoncito con azucar, mientras la curaba con cariño.Pobrecita se quedó ciega de un ojo.
Y los días iban pasando y al cabo de un tiempo cuando volví del colegio la Perla ya no estaba.Nunca supe lo que sucedió.
Ella siempre estará en mi recuerdo, tan blanquita con su mancha negra en una oreja y mordedora, bueno un poquito.
Desde Valencia con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró



domingo, 24 de diciembre de 2017

Nadal 2017- EN GABRIEL I JO US FELICITEM - GABRIEL Y YO OS FELICITAMOS


HOLA. AMB CARINYO E IL-LUSIÓ COMPARTEIXO AQUEST VIDEO, EN EL CANTA EN GABRIEL, EL MEU MARIT, I QUE ENS HA FET UN DELS NOSTRES FILLS.

DONO GRÀCIES A DEU, PERQUE ESTEM JUNTS.

PAU I BE I FELICES FESTES.

DESDE VALENCIA, Montserrat Llagostera Vilaró.



HOLA CON CARIÑO E ILUSIÓN COMPARTO ESTE VIDEO, EN EL QUE CANTA GABRIEL, MI MARIDO., Y QUE NOS HA HECHO UNO DE NUESTROS HIJOS

DOY GRACIAS A DIOS, PORQUE ESTAMOS JUNTOS.

PAZ Y BIEN Y FELICES FIESTAS..

DESDE VALENCIA, Montserrat Llagostera Vilaró 

lunes, 18 de diciembre de 2017

UN CANT A LA VIDA - UN CANTO A LA VIDA

D´AQUEST LLIBRET QUE TINC A CASA HE COPIAT EL POEMA DEL COL-LAGE QUE HE FET AMB UNA FELICITACIÓ Y UN PAPER BLAU

DE ESTE LIBRITO QUE TENGO EN CASA HE COPIADO EL POEMA DEL COL-LAGE QUE HE HECHO CON UNA FELICITACIÓN Y UN PAPEL AZUL

 BON DÍA

Fa bastans díes que no escribia  en el blog degut a la falta de temps.
M´encanta aquest Poema perque es un cant a la vida, no se qui es l´autor doncs com explico l´he copitat d´aquest llibret i no ho posa.
Desde Valencia amb carinyo vos desitjo un FELIÇ NADAL I ANY  NOU!!!!

BUENOS DÍAS
Hace bastantes dias que no escribía en el blog debido a la falta de tiempo.
Me encanta este Poema porque es un canto a la vida, no sé quien es el autor, pues com o explico lo he copiado de este librito y no lo pone.
Desde Valencia con cariño, os deseo ¡¡¡¡FELIZ NAVIDAD Y AÑO NUEVO!!!!, Montserrat Llagostera Vilaró.

 

martes, 17 de octubre de 2017

JA FA 10 ANYS- HACE YA DIEZ AÑOS


LA MARIA L´ANY 1991, EL DÍA DE LES BODES D´OR DEL SEU GERMÁ, QUE GUAPA QU´ERA!!!!
 MARIA EN EL AÑO 1991, EL DÍA DE LAS BODAS DE ORO DE SU HERMANO ¡¡¡¡QUE GUAPA QUE ERA!!!!

 EL RECORDATORIO, MURIÓ EL 17 DE OCTUBRE DEL 2007

HOLA A TOTS I A TOTES:

Feia díes que no escribía en el blog.
Més avui fa 10 anys que s´en va pujar el Cel, la tieta del meu marit, que li havia fet de mare.
Els últims anys va viurer amb nosaltres fins al ultim moment, va morir a la seva habitació, jo li vareig tancar el ulls.
Li faltaven 3 mesos per cumplir els 91 anys i la portarem a Barcelona, on reposa junt amb el seu marit Pere.
Que podría diuse de la tieta Maria, toda una persona amb una ferma  personalitat i gran cor, que va fer de mare del meu marit i trevallan molt, doncs es va quedar viuda molt jove,  en temps dificils va fer que el meu marit estudiés una carrera.
Si ara visqués segur que patiria, doncs estimava molt Catalunya.
Desde Valencia amb carinyo, vos desitjo PAU I BE., Montserrat Llagostera Vilaró

HOLA A TODOS Y A TODAS:

Hacía días que no escribía en mi blog.
Pero hoy hace 10 años que subió al Cielo la tia de mi marido, que le hizo de madre.
Los últimos años vivió con nosotros, hasta el último momento, murió en su habitación, yo le cerré los ojos.
Le faltaban 3 meses para cumplir los 91 años y la llevamos  a Barcelona, donde reposa junto a su esposo Pere.
Que podría deciros de la tieta Maria, toda una persona con una firme  personalidad  y un gran corazón que hizo de madre de mi marido y trabajando mucho, pues se quedó viuda muy joven, en tiempos dificiles, hizo que mi esposo estudiara una carrera.
Si ahora viviera seguro que  sufriría, pues amaba mucho  a Cataluña.
Desde Valencia con cariño, os deseo PAZ Y BIEN, Montserrat Llagostera Vilaró 

sábado, 22 de julio de 2017

LA DOLÇOR D´UN RECORD - LA DULZURA DE UN RECUERDO

UN TAPETE QUE LLUIA A LA TAULA DEL MENJADOR DE CASA DELS MEUS PARES, LA FIGURETA DEL MIG L´HE AFEGIT JO.

UN TAPETE QUE LUCIA EN LA MESA DEL COMEDOR DE CASA DE MIS PADRES, LA FIGURITA LA HE AÑADIDO YO.

Hola:

Feia temps que no escribía en el blog, més avui he tornat, amb aquest dolç record.
Aquest tapete lluia en el menjador de casa els meus pares, te molts anys, crec que está fet per una tía velleta que vivia amb nosaltres i va morir quan jo tenía tres anys.
Es com si la veiés fent ganxet devant d´una finestreta que teníam a la porta de planta baixa a on viviem.
De vegades contemplar i tocar les coses més sencilles, obren la porteta dels records.
Aquest tapet jo el colocava sobre la taula, quan la desparava en ben dinat i tan vellet com és me l´estimo perque revisc els moments dolços passats en la planta baixa del Barri de Gracia on vareig neixer i en vareig sortir als 20 anys, quan en vareig casar a l´any 1970, aleshores la gent es casava molt jove, pero soc feliç perque gràcies a Deu el meu marit es molt bona persona.
Doncs avui amb aquest tapete he juntat passat amb present.
Vos agradat aquest coctel o aquesta  barreja ?
 Desde Valencia amb carinyo, vos desitjo un feliç cap de setmana 

Hola:
Hacía tiempo que no escribía en el blog, más hoy he vuelto, con este dulce recuerdo.
Este tapete lucia en el comedor de casa de mis padres, tiene muchos años, creo que está hecho por un a tía viejecita que vivía con nosotros cuando yo tenía tres años.
Es como si la viera haciendo ganchillo delante de una ventanita que teníamos en la puerta de  planta baja donde vivíamos.
A veces contemplar y tocar las cosas más sencillas, abren la puertecita de los recuerdos.
Este tapete yo lo colocaba encima de la mesa, cuando quitaba el mantel despues de comer y tan viejecito como es, me lo estimo porque revivo los momentos dulces pasados en la planta baja del Barrio de Gracia donde nací y salí de ella  a los 20 años , cuando me casé en el año 1970, entonces la gente se casaba muy joven, pero soy feliz, porque gracias a Dios mi marido es muy uena persona.
Pues hoy con este tapete he juntado pasado con presente.
¿Os gusta este coctel o mezcla?
Desde Valencia con cariño, os deseo un feliz fin de semana, Montserrat Llagostera Vilaró.