ESTA ROSA ME LA REGALÓ MI MARIDO HACE UN MES EN ESTA CAJA Y SE CONSERVA COMO EL PRIMER DIA.
-SI CLICÁIS AGRANDARÉIS LA IMAGEN.
BON DIA: Avui m´he recordat s´una cançó que canataba la REMEI MARGARIT, componenht dels SETZE JUTGES, a mitjans dels anys 60 es diu CLASSE MITJA, no he trovat cap video pero aci poso la lletra.
Vaig fixarme per les Ramblas
un divendres de Passió,
que amb les mans a la butxaca,
baixaba un noi molt bufó
Que hi devia fer per la Rambla?
diu que comprava un palmó...
Vaig trovarlo per Sant Jordi
fent cua a la Diputació
i que comprava unes roses
amb gran afició
Per qui comprava unes roses?
Noia també quines coses!.
El vint i tres de desembre
devant de la Catedral
vaig trovar-lo compran herbes
per a guarnir el Nadal
Com es que comprava branques?
no ho ser noia tant se val!
I després d´aquell día
Vaig trovar-mel al tranvia
I al metro i al autobús,
amb una cara d´il-lús
Verge Santa quina cara!
Si encare ho recordo ara!
I els concertes de Primavera
a l´Orfeó Catalá
I els diumenges a sardanes
a la Plaça de Sarriá
Caria noi fins a la sopa,
m´el hauria de trobar!
I tanta vaig ensopegarm´el
I tant per d´aqui en enllà
Que per estar més tranquil-la
un día m´hi vaig casar
I ara segur que no el trobo
més que a dinar i a sopar.
tra-la-la-la-la
Desde Valencia amb carinyo.
BUENOS DIAS: Hoy me acordado de una canción que cantaba Remei Margarit, componente dels SETZE JUTGES, a mediados de los años 60, se llama CLASE MEDIANA, y la he traducido al castellano.
Me encontré por las Ramblas
un viernes de Pasión
que con la manos en el bolsillo,
bajaba un chico muy mono.
¿Qué haría en las Ramblas?
Dice que compraba un palmón...
Me lo encontré por San Jorge
haciendo cola en la Diputación
y que compraba unas rosas
con una gran afición.
¿Para quién compraba las rosas?
¡Chica también que cosas!
El veintitrés de diciembre
delante de la Catedral
lo vi comprando hierbas
para adornar la Navidad
¿Cómo es que compraba ramas?
¡No lo sé chica que más dá!
Y después de aquel día,
Me lo encontré en el tranvía
Y en el metro y el autobús,
con una cara de iluso.
¡Virgen Santa con que cara,
me lo debía de encontrar
Y tanto y tanto me lo había de tropezar,
Y tanto por aquí y allá,
Que para estar más tranquila,
un día me decidí casar
Y ahora seguro que no me lo encuentro,
más que a comer y a cenar.
Tra -la-la-la-la.
---------------
Desde Valencia coin cariño, Montserrat Llagostera Vilaró