Bones tardes:
Un llauradó, tenia un burro coix i vell.
Un día, va caure en un pou i el seu amo, no es va preucopà de rescatarlo.
-Total es vell i coix, no val la pena fer cap esforç per treurel.
I la gent del poble, va començar a tirar terra al pou.
I mentres el pou s´anava omplin, el burret anava pujan, cap amunt.
Fins que un día amb la sorpresa de tohom., un nen va cridar- Mireu el cap que surt del forat del pou es el del burret coix i vell.
Desde aleshores va ser un burro respetat i admirad per el seu amo i tot el poble.
Un llauradó, tenia un burro coix i vell.
Un día, va caure en un pou i el seu amo, no es va preucopà de rescatarlo.
-Total es vell i coix, no val la pena fer cap esforç per treurel.
I la gent del poble, va començar a tirar terra al pou.
I mentres el pou s´anava omplin, el burret anava pujan, cap amunt.
Fins que un día amb la sorpresa de tohom., un nen va cridar- Mireu el cap que surt del forat del pou es el del burret coix i vell.
I el burret va sorti cansat però satisfet, perque no s´havia deixat vence per les dificultats gràcies a la seva tossuderia i tenacitat, va lograr el seu objetiu, salvar la seva vida.
Desde aleshores va ser un burro respetat i admirad per el seu amo i tot el poble.
Aquesta historia me la van explicar en una reunió amb les Parróquias de Cáritas, com exemple de que encare que devagades la gent i la vida ens tirin sorre, com el burret hem de pujar cap amunt.No ensorrarnos mai.
Pau,Amor i Armonia, per tothom.Desde Valencia,Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario