
DIMARTS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2008
Bon día: Encare no són les 8 del matí.
Començo el día parlan d´uns dels meus animals preferits, els ases o burros.
Moltes persones ignoren les qualitats dels burros.
Són sensats.Ells quan veuen un precipici no tiran endavan.
Els nois quand era molt joveneta amb deian que jo era molt sensata. I es que quan veia un perill, amb tirava enredera.I sé d´aquesta manera amb va protegir molt.
M´agradan els burros i quan dic burros, amb refereixo als animalets.
Estic orgullosa de que la mascota de la meva terra, jo sóc nascuda a Barcelona, sigui un burro.
Pobres animalets¡ Duran molts anys han sigut maltractats.
També quan es vol insultar a una persona.Diuen ets un burro o una burra.
Antigament a les escoles per castigar els nens, si no es sabien la lliçò, els hi posaban unes orelles de burro.
I tan útils com sòn.
Fins i tot Jesús va triar un d´aquets animals. L´Evangeli del diumenge de Rams ens en parla.
Un dels llibres que vaig disfrutar llegin, i que a l´escola ens el dictavan a capítuls, va ser PLATERO Y YO, del gran escriptor JUAN RAMON JIMENEZ.
En aquest llibre es relata el companyerisme que hi ha entra el burret, pelut i suau com una bola de cotò i el seu amo que se l´estima tant.
Quan vaig a algún Mercat Medieval, que devagades fan a algún Poble d´aci Valencia, no m´en puc estar d´acaricià el cap d´algùn burret.
Els caballs m´agradan molt. Però es que els ases amb fan sentir una tendresa molt gran.
Els burros i jo tenim una altre cose en comú.Jo com ells sóc molt tossuda.
I ara tinc que acabar l ´escrit, perque vaig a preparar els esmorçars.
Vos desitjo com cada día.Pau,Amor i Armonia.Desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario