
Hola: Són la 1,45 del migidia.Avui estic sola a casa.
Fa un día preciós, i el sol il-lumina els carrers.
Jo he estat tot el matí fora de casa De tan en tan, m´agrada pasejar tota sola., perque vaig al meu pas , reflexiono i disfruto de puguer anar a la meva "bola". Sóc bastan independen.
I pasejar per Valencia, sense presas es gratifican.
La veritat es que cada día l´estan posan més guapa.
I es que no li falta de rés.
La seva horta, les seves platjas. I ara tan moderna, amb el oceanogràfic i el Parc Biològic.
I tan acollidora com és aquesta terra.
Jo sóc catalana, no he deixat mai de ser-ho. Però a Valencia tambè la considero la meva terra.
Qui li havia de dir en el meu pare quand ell hi va pasar la Guerra., que la seva filla hi anaria a viure.
I un dels seus nets i bisneta serian valencians.
Les persones que creuen en les energies, potser amb dirien que va ser aquella bosseta amb terra valenciana, que s´en va emportar a Barcelona i el vers que va escriure ell:
TERRES DE VALENCIA,
TERRES DE BONDAD,
TERRES DE CLEMENCIA,
FETES CARITAT.
Aquest vers ja l´he posat en una altre página del meu blog, pero m´agrada tan que no hem fa res repetirlo.
Doncs beneida siguis dolça Terra Valenciana i la Mare de Dèu dels Desamparats.
Desde aquesta preciosa terra.Vos desitjo amb carinyo.PAU, AMOR I ARMONIA.Montserrat Llagostera Vilaró
Te has ido de una tierra preciosa a otra que es la de las flores, bueno y otras cosas, me gusta Valencia, pero añoro un poco a mi Barcelona ¿Tú no?
ResponderEliminarQuiero añadir tu blog a mi lista y me es imposible, lo intento de nuevo. Un abrazo.
Higorca