I COMENÇA UN NOU DIA

Desitjo un bon dia a tothom: Ja sabem que cada dia es un día nou. I no sempre les coses surten com voldriem, pero hi ha que plantar cara.

Les coses d´avui son boniques per mi.De moment..

Si no s´hen torcen,vindrá la meva neta, amb el meu fill, I a la nit tinc un sopar amb la Associació de dones. Demá ja en parlaré.

Jo ja fa temps que dic si Dèu vol i les circunstancies m´ho permeten.D´aquesta manera si s´hem cambien les prespectives. ja no m´enrrabio tan.Una mica si eh¡

Un altre truco que tinc per no desilusionar-me. Es no pensar amb el que m´agrada fins que casi estic disfrutanto. I aleshores es ja una il-lusió que s´está fen realitat.

Aleshores els moments bonics, els deixo ben grabats al meu cervell i en els moments que per mi son pesats, amb poso a recordar.Per exemple com feia quand estava a l´hospital a les nits, amb la tieta Van servir per trobar-me a mi mateixa i encare els els mals moments també els recordo, sempre selecciono.

Per exemple, també aprofitava l´estada a l´Hospital per llegir.Coneixa gent nova. I també a la matinada mirava per la finestra, contemplan els colomets i els arbres del jardi.

M´ha costat aprendre,Però al final ho estic consseguint. Desde Valencia amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

EL VIROLAI

Postal de Montserrat, efegida el 20-7-2008

Verdaguer en "La Font del Desmai".Oleo de Mariano de Picó, fechado en 1.870.El original está en el Museo Episcopal de Vic.Copia en el Museo Verdaguer, situado en Vil.la Joana.Vallvidrera(Museo de la Historia de la Ciudad.Barcelona) - Postal de la Amistad-Ediciones Fisa.

Mossen Cinto., amb la vestimenta de pagés catalá.Aci era molt jove

Bon dia a tothom.

He trobat aquesta estampa de la Mare de Deu de Montserrat, amb la lletra del Virolai, escrit per Mossen Cinto Verdaguer. I aci la teniu.Amb tot el meu carinyo, vos desitjo un dia ple de Pau i d' Amor.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

EL PERIQUITO

Als principis dels anys 60, el pare amb el perico, la tia Genara i la meva mare.

Bon día: Ahir miran la tenda d´animalets, m´enrecordava del periquito que teniam a casa , a principis dels 60.Era d´un color blau fort, mascle i xerrava pels descosits. Aquests ocells son el revés de nosaltres, els que xarren son els mascles, les famelles només emiteixen sonidos.

Era la mascota del meu pare.Tenia predilecció per ell a mi amb picava.

Cada día en ben sopat li obriam la gabia, volaba pel menjador i es posava sobre la calva del seu amo.Després corria per sobre la taula, picant les molletes de pa.I li deiam balla perico i es posava a donar voltetes. Jo, tenia una argolla que era de fusta i tenia el cap d´un urbano doncs, era el seu joguet li parlava, mentres li picava el nas.

Xerrava amb la claretat d una persona i deia frases senseras com:Bona nit i bona hora fins demá si Dèu vol. Bon día Joan, bon día perico, bon día reiet.I donava petonets.De sentir-me a matins dir:Faré tard. faré tard.També o va apendre i Patim, patam, patum´i cantava el Ah,ah , ah de la Juanita Banana, i tantes i tantes coses.

El pare tenia un carinyo molt gran per ell. Teniam un trevallador que no es creia que el perico pogués parlar tant.Però un día, que estava trevallant al taller i el perico penjadet amb la seva gavia va començar a xerra, que xerra, amb molta més claretat que els lloros.I el Sr. Benito es va quedar pasmat¡¡¡ i va dir que si no ho arriva a sentir, no so hauria cregut mai.

Però, un mal día, l´endemá de Sant Joan(es per això que avui escric del perico), ens vem despertar i estava mort.Bé el meu pare el va veure fatigós aquella nit i s´el va posar arrupidet a sobre d´ell. El que va passar es que el día de Sant Joan van anar gent fumadora a casa i el perico estava el menjador. I pobret es va intoxicar del fum¡¡¡

No vos podeu imaginar el disgust del meu pare¡¡¡ Tots ho varem sentir pero amb ell li va afectar molt. Després varem tenir altres pericos.Un d´ells també parlava, i era vert.Però com aquest cap.Desde Valencia, amb carinyo.Una persona que s´estima als animals.Montserrat Llagostera Vilaró.

SANT JOAN

Un altre foto del album.El meu Pere, l éstiu de 1976, uns díes que va anar a Barcelona, a casa dels meus pares, en el despax del seu avi, oferint una rosa, al retrato de Mossen Cinto Verdaguer.

Els meus pares amb el Pere, el primer any de viure a Valencia

En Pere i el Jordi (les floretes del meu pare).Aquestes dos fotografies les he tret del album que el seu avi els hi va dedicar junt amb el vers.

Bon día: Avui Sant Joan. Era el nom del meu pare. I quin sacrifici més gran per ell va ser que ens en vinguessim a Valencia. I va fer un album de fotos dels seus dos nets grans.L´Albert, va neixa l´any 1982.I a la primera página va escriure aquest vers:

Als meus nets

Son les flors de la meva vellesa,

Que enriolaben mon humil jardí

Cel blau i claror de porta encesa,

estrella lluminosa del meu cançat camí

Raig de sol que mon cor reviscolava

pedut entre les boires de mon viner trist

que feliç era quan m ´enomenavan,

que feliç mirant-vos sense ser vist.

Adormits com dos angels contemplava

i de ma infantesa llunyana eréu mon dolç record

Tota la tendresa de mon cor brollava

que éreu a la vora per mon dolç cohort.

Atzarts de la vida que el temps capdellava,

adeu..alegries, tendreses. amors.

vers a uns altres aires la Vida us portava

deixant-vos sense avi, i a mi sense flors.

Joan LLagostera - 8 d ´Octubre 1976.

Pare meu, si desde al Cel amb pots veure,he posat al meu bloc aquest vers, com homenatge al día del teu Sant. Desde Valencia Montserrat Llagostera Vilaró

ElEl

LA SANTETA DE LA MEVA DEVOCIÓ

Bona nit: Que descanseu tots bé. I a la santeta de la meva devoció.Resaré per tota l´humanitat.Desde Valencia.Montserrat LLagostera Vilaró.

AHIR

La Lucia les passades Festes de Nadal

Bon día: Avui, parlo d´un passat recent.Ahir 21 de juny del 2008.
Va ser un dia fantástic.

La guarderia FANTASIA on va la meva neta, que es de la germana de la meva nora i una altra socia i tambe i travalla la meva nora, o sigui que la nena a compartit aquest primers anys de la seva vida, la classe amb els seus cosinets i amb la mare i la seva tieta aprop. Está molt bén acondicionada. Es alegre i plena de colors , amb un gran jardi, en el que poden disfrutar. Jo he sigut una iaia cómoda i contenta de que la nena no li falti res. Aquest any que bé ja anirà a l´escola doncs ja fará tres anys a l´agost.

Bé doncs Fantasia, ahir va organitzar a la Sala Canals d´aci Valencia un Festival de Fi de Curs. I com ens queia la baba, als avis i familiars veient aquells "enanitos", fen teatre, ballan i cantan¡Van interpretar. Ballet, troços de La Bella i la Bestia.El Libro de la Selva i d´altres.

També estic feliç, perque el divendres van venir el meu germà i la meva cunyada de Barcelona. I ahir varem compartir junts la Festa de la nena despres dinarem tots plegats a un restaurant del Perelló.M´agrada veure els tres fills junts.També vingueren a dinar la germana de la meva nora amb la seva familia, i uns amics.

Vaig arrivar a casa tan cansada i tanta són, que mén vaig anar a dormir sense sopar i m´hi aixecat a las 7,30 del matí.

I avui anirem, si Dèu vol a fer una costellada a la terrassa de casa el meu fill gran , el Pere i també vindrán en Jordi, la Sonia i la nena.O sigui que tinc molta il-lusió.Que tingueu un día ple de Pau, Armonia i Felicitat.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera i Vilaró

SIETE AGUAS

Jo a la terrassa de la caseta de Ser Aigües, l´ escaleta verda puja a una altre tarrat molt gran, jo mi sentava a comtemplar les montanyas i a fer relaxació.Aquesta foto es del mes de juliol de l´any 1986.

Carreras Populares infantils l´any 1984, el meu fill Jordi es el de la camiseta verda, el mig.El Samuel i a ma dreta, el meu fill Albert, en el Festival de Play-Back, l´estiu de 1993, tots dos tenian 10 anys. Interpretavan una cançò del Grup U2.

La Sociedad Musical La Paz

La Font dels Siete Caños

Vista d´aquest preciós poble. Siete Aguas , Villa Frondosa, diu la cançò.

El Gabriel, els nens i jo a dal del Cerro, l´any 1980

L´Albert, el Jordi, jo i el Pere, l´any 1985

La Font de la Vallesa, en Pere i en Jordi amb els meus pares l´any 1981

Bon día: Avui vos parlaré, d´un poble d´aci Valencia, en el que he passat, junt amb la familia, maravellosos moments, envoltada per la naturalesa. Es diu Siete Aguas. Degut a la font dels Set Canyos. També hi a la Fon del Caçador, la del Retiro i la de la Gota, perque l´aigua cau molt lentament.Diuen que aquestas aigües sont molt bones per el runyó i per el fetge.

Hi vem anar el any 1980. Aleshores el Pere tenia molta tos i ens van recomanar, anar a passar les vacances a un poble de montanya.

Hi varem llogar una caseta a Siete Aguas. Aquest poble, que está situat aprop de Requena, es parla bastan el castellá(en diuen la Valencia Castellana).Aci a Valencia cap a la zona d´Utiel, es parla un castellà, que sembla de la part d ´Aragó. Diuen que es perque l ´ejercit del Rei Don Jaume, que es va instalà , aquestes terres eran aragonesos i la part que es parla valencià catalans.

Recordo que el primer estiu. Per la verbena de Sant Joan, va anar en Paco Muñoz i ell si que va cantar en valencià. Aleshores l´alcalde era socialista i es feia La Semana de la Cultura Popular.

I com disfrutavem els meus nois.

A l´estiu i vanien a passar uns díes els meus pares i també el meu germà i cunyada.

La caseta era de poble, pero nosaltres.I nosaltres estavem amb un atic amb dos terrasas.Una que donave a la cuina i tenia una escala de fusta que es pujava al terrat bastant gran i allá es veia el campanar de l´esglesia que el teniam en fron mateix.I a la nit contemplavan les estrellas. A l ´escaleta de fusta.Jo mi assentava, i meditava amb la naturalesa, respirava fons, I podia contemplar un paisatge preciós. Les montanyes.I badar contemplan els ocellets.

El segón estiu jo ja estava embarassada de l´Albert. I allà estiguerem tots, amb els meus pares, el gos Drall(la tieta s´havia trencat el peu i el varem tenir que portar a Valencia) i el gat Tom. El gos es pujaba a la taulada que estava arran de terrat a perseguir als gats.Vos imagineu gos llop a dalt d´una taulada?.El molt gamberro va fer goteres.Tambe hi havia un balcó que donava a dos habitacions i veiam el carrer.La Plaça del Ajustament la teniam quasi al devant.I si voliam veiam les Festes de la Plaça sense sortir de casa.

I per Sant Joan comencen les Festes dels Bous.Però a mi no m´agraden

Aquest poble. L´Albert ja hi va començar a anar de recent nascut. Ell es valenciá.Pero a casa parlem tots en catalá i posem la T.V.3. Ara amb la antena digital terrestre.

Vos parlaré també de la Banda de la Sociedad Musical La Paz, d´aquest poble i dels concerts a l´aire lliure, que hem pogut disfrutar. Es una de les millors bandas de Valencia.

En Gabriel, els diumenges també jugava a futbol.

I després del Gran Fondo.La carrera popular que s´organitza més o menys desde l´ any 80.En Gabriel també formava part de l´organització. Els nois participavan de la carrera i jo disftutava repartin fruita i aigua conforma anaven arrivan els atletas.

També feiam excurssións. I torradas de carn a fora la terrassa.

Ara fa tres anys.Un constructor va comprar la casa.I varem tenir que deixarla., perque la varem enderrocar, per fer-hi un edifici de pisos.La veritat es que aquell tros de carrer ara el veig lleig.Avans tenia un aire més de poble.Crec que l´han desgraciat.Coses de la societat de consum¡.

Be fa tres estius que ja no hi anem(la casa la teniam per tot l´any pero quan la drsfrutavam més era l´estiu). I no amb varem llogar cap més perque teniam a la a la tieta molt velleta i mal-lalta i ultimament casi que jo no hi anavam.

Ara encare moltes nits i somnio.Algún diumenge hi anem a pasetjar i dinem allà.

De vegades dic que quand amb mori esparceixin les meves cendres per las montanyas.

Aquest poble es molt sá per les seves aigues i montanyes.Per`ara ja s´está fent una zona turística, inclús i volen posar un camp de golf. A mi m´agrada més la sensillesa.

Que tingueu día magnific.Desde Valencia.Montserrat llagostera Vilaró.