
Els meus pares amb el Pere, el primer any de viure a Valencia
ElEl

En Pere i el Jordi (les floretes del meu pare).Aquestes dos fotografies les he tret del album que el seu avi els hi va dedicar junt amb el vers.

Bon día: Avui Sant Joan. Era el nom del meu pare. I quin sacrifici més gran per ell va ser que ens en vinguessim a Valencia. I va fer un album de fotos dels seus dos nets grans.L´Albert, va neixa l´any 1982.I a la primera página va escriure aquest vers:
Als meus nets
Son les flors de la meva vellesa,
Que enriolaben mon humil jardí
Cel blau i claror de porta encesa,
estrella lluminosa del meu cançat camí
Raig de sol que mon cor reviscolava
pedut entre les boires de mon viner trist
que feliç era quan m ´enomenavan,
que feliç mirant-vos sense ser vist.
Adormits com dos angels contemplava
i de ma infantesa llunyana eréu mon dolç record
Tota la tendresa de mon cor brollava
que éreu a la vora per mon dolç cohort.
Atzarts de la vida que el temps capdellava,
adeu..alegries, tendreses. amors.
vers a uns altres aires la Vida us portava
deixant-vos sense avi, i a mi sense flors.
Joan LLagostera - 8 d ´Octubre 1976.
Pare meu, si desde al Cel amb pots veure,he posat al meu bloc aquest vers, com homenatge al día del teu Sant. Desde Valencia Montserrat Llagostera Vilaró
ElEl
No hay comentarios:
Publicar un comentario