AQUELL ESTIU DE L ´ANY 1968

Aquesta també es de l´estiu de l´any 1968(afegida el 15-7-2008)


Jo , al mateix any, al Poble Espanyol de Barcelona.

I comque fa molta calor. Una postal refrescan

Aci amb teniu amb 19 anys, l´estiu de l´any 1968

Bon día.Son les 8 del mati. I ara vaig a escriure sobre l´estiu del 1968.

Ara fa 40, anys. Amb els meus 19 anys recent estrenats i plena d´il-lusions, vaig iniciar l´estiu del 68.

El meu germà , feia 9 mesos que s´havia casat i jo estava a casa, sola amb els meus pares. No tenia novio i una completa llibertat per sortir amb les amigues.Jo era una persona molt sensata.Es clar que els ases també ho són, ja, ja...I ja m´havia guanyat la confiança del meu pare, que era sobreprotector.

Aleshores treballaba només pels matins, al Laboratorio Pecuario Regional Catalán i a la tarda, a casa rellenava les direccions de reembolsos, amb la máquina de escriure. I anava feta un llampèc, perque com més en feia, més diners guanyava.

Doncs bé, a les vacances del mes de juliol, ja podia anar sola a la platja amb les amigues m´enportava el entrepa i tornava. a la tarda i amb vaig posar molt morena.

Els diumenges a la tarda els continuava alternan entre les sardanas i el Club Elena. I també vaig sortir uns dias amb un noi, que va se molt noble amb mi.Perque amb va dir que no amb fes il-lusions, que ell sortia amb mi només com amic.Feia la mili a Ceuta. I ens varem escriure un mes.

I es que avans no era com ara. Jo no donava confianças als nois, ni amb feia petons(per aixó tenia que ser novio formal).Sortia per conexels. -Gracias Pau per haver sigut tan noble, si no no hauria conegut el Gabriel,el meu marit, desde el gener del 70, pare dels meus tres fills i tots dos avis de la Lucia.

El dia de Sant Jaume, la meva amiga Lluisa, amb va regalar dos pulseres ,(aros)una blanca i l´altra vermella, que encara conservo i amb poso tornan a estar de moda.

Doncs, l´estiu del 68, per mi va ser molt importan entre altres coses perque vaig coneixe al Gabriel i desde aleshores que compartim la nostra vida.

I pensar que d´això ja fa 40 anys¡¡¡. Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

EL PRIMER TREVALL

Aquesta sóc jo, amb 15 anys, l´any 1964, el día del casament del meu jefe al Sr. Rafael Gómez

Bon día: Als quince, quand vaig acabar el 3er curs d´Oficinistes.

Una noia que anava cusir amb la meva mare, la Rosa Maria, amb va presentar el seu promés que era el jefe de personal de la Empresa FINANCIERA NACIONAL DE SEGUROS Y REASEGUROS, de Barcelona. I després d´una prova, hi vaig entrar a trevallar.

M´havien preparat molt bé, el que passa que les máquinas d´escriure d´Oficinistas, eran d´avans de la guerra "cacharros" i amb aixó si que era molt patosa i a sobre aleshoras, encare no existien els paperets borradors., sino que eran unes gomes rodones, i de vegades s´estripavan a els papers, tampoc jo havia fet servir mai el paper carbò per les copies i deixava les meves emprentas. O sigui que varen tenir amb mi una paciencia que ni els budistas.Però per altra banda no tenia faltas d´ortografia i de taquigrafía i arxiu en sabía prou.

Allá també vaig apendre a atendre la centraleta, al posarse malalta una noia la Aurora Blasi, que era una rosa molt bonica, semblava estranjera.( Al cap d´uns anys de estar jo ja casada), per l´esquela del diari m´en vaig enterar que s´havia mort als 36 anys.

M´anrecordo molt, de la Mª Tersa Mut, la secretaria, amb quin carinyo amb tratava i com m´ensenyava, d´en Vericat i l´Isabel Solé, amb ells agafa el metro, doncs tots tres viviem a Gràcia.I el Sr. Rosario., que estava en el despatx de secretaria.

A Pólizas i havia un senyor que era molt simpatic i amb feia riure molt, el Sr. Camprubí. I el Sr. Matas, i també el Vicente Orozco, i en Bargalló que era tan gros com bó.I l´Ibáñez.També en Forns., els conserjes el Sr. Piedrafita i el Sr. Cristóbal Colón. El Sr. Alfonso, que era el chófer del Sr. Armengol i sempre s´estava posant amb mi (era com si fós el meu jefe, quand estava a la centraleta)I els botones, que devegades amb feian enrabià gastan-me brometes amb la máquina d´escriure, jo ja era prou patosa, que només amb faltava aixó.

Sempre he sigut molt obervadora, i aixó m´ajudat a apendre una mica de cada cosa. Dons, si ajudava a Pólizas, amb fixaba i aprenia el que era una póliza, o un sinistre, amb els borderós, també vaig apendre que els seguros es feian segons els CV. de cada coche. Ah hi també, amb ve a la memoria el Sr. Vidal, que era l´abogat i els inspectors. I no acabaria mai, parlo de les persones que més vaig tractar.

Avui agraeixo al Sr. Rafel Gómez que era el jefe de personal per haver tingut tanta paciencia.

I ara vos vaig a dir perque se m´ha despertat tan la memória.

L´any passat.Amb vaig passar moltes hores al Hospital, cuidan día i nit a la tieta, que vivia amb nosaltres i vaig aprofitar aquestas horas d´atenció i tranquil-litat, per fer regresiò i trobar-me a mi mateixa. Ja que desde als 21 anys que vaig tindre el primer fill , fins ara no m´havia buscat el temps per pensar.

Qui m´havia de dir que amb 59 anys, aprendria a fer sevir l´ordenador, escanejar i encare el que amb falta. I quasi tot per mi mateixa, perque els c meus fills, quand estudiaban -Mamà passam aquet treball a máquina. I desprès apa Montserrat ja t´apanyaràs. Bueno de quand en quand, també m´ensenyant una mica eh¡ Es que cadasqú te la seva feina.

Adèu siau a tots i que tingueu molt bon día. Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

M´AGRADA ECRIURE COSES BONIQUES

Quina tendresa m´aporta aquesta postal¡¡¡

BON DIA¡¡¡: Hi ha qui amb diu, que escric massa de color de rosa.

Jo pensso que les notcies de la T.V.ja s´encarrega prou d´ennegrirn-nos el día. I a mi m´agrada ser lo mes positiva que puc, ja que per ajudar els demés, primer s´ha de començar per un mateix, amb un pensament positiu, perque "la cara es el espejo del alma" i si una va amb la cara de pomes agras poc podrá fer per al-legrar el día. Encare que ja vaig dir en un altre apartat que també tenim dret a plorar, ja que no som de pedra.

Però el riure també es una pasada. I aci va el xiste:

Un catalá, com jo,

Es trova una tirita,

I va i es fa un tall per aprofitar-la.

Bé això es la fama que ens han posat, però hi ha persones molt generosas, com a tot arreu.

De tan en tan tots tindriam que treure el nen interior i gasta una mica d´inocencia.

Jo, de petita volia ser gran, i amb crepava el cabell, i amb 13 anys ja amb vaig posar una faldilla estreta.I ara si pogués tornar enrera, trenetas i mitjonets. Encare que els 19 anys, de vegades ja m´en feia de cuetas,Inclús de casada quand ja estave en estat del Pere.Aleshores ja amb sabia greu el temps perdut de petita.

Tinc una amiga que es pallassa sense fronteres i fa risoterapia. I vaig anar un parell de vegades. I vos puc dir que vaig disfrutar com una criatura.

I ara quand veig a la meta neta, amb torno altre vegade criatura i com disfruto jugant amb ella¡¡¡

Adeu siau i a intentar ser el mes positius que puguem. Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

L´ INSTITUT FRANCES DE BARCELONA

To el grup de la classe del curs 1967.Jo mi marcat amb una creu

Bones tardes: Amb ben dinat m´he posat a mirar la caixa de fotos.Cosa quem ho faig molt sovin.Doncs, a part dels albums, en tinc una caixa enorme plena. A mi aixó de la foto digital no m´agrada gaire. Prefereixo , la fotografia clásica.I he trovat una que amb vareig fer l´any 1967, amb els companys i companyas de clase.

Va ser el 1er any. I jo tenia 18 anys i anave al vespre.

Aquest Institut estava situat al carrer Tuset., prop de la Via Augusta.No se si el deuen haver cambiat de lloch.Ja ho miraré per Internet.

A mi sempre m´en agradat molt els idiomes.Però al casar-me i tenir el 1er fill tant jove, al acabar el curs superior, ja no vaig continuar. Be, si quan el Pere va cumplir el seu 1er any, el deixava a la meva mare i vaig anar a fer la repas del que ja havia estudiat.

Encare que estabam en régim franquista, allá ja si respiraba un ambient més avançat. Però aixis i tot men van dir que hi havia un alumna que era policia secreta.

Avui, que ja sóc avia, m´agradaria apendre l´ingles.Això es un proposit que tinc.Ara bé no se si ho faré.També vull anar clssses de catalá(bueno aci en diuen valencia), per corretgir-me l ´ortografia, dons Dèu ni do les faltes que faig.Adèu que tingueu bona tarda.

Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

LA PUBILLETA

Bones tardes:Avui diumenge, torno a escriure.
No sé si conexereu la poesia d´en Federic Sole(Serafí Pitarra).
Fa molts anys, que va escriure una poesia sentimental i dramática La Pubilleta.
Es la historia d´una nena, filla d´uns pagesos rics de una Masia Catalana, el Mas de Can Pi.
Era al-legra com una perdiueta I fantasiosa, tant que ja se sentia la mestressa de tot el mas.
Però un bon día va neixa el seu germanet i la gent, sensse penssar que podien despertar-li els gelos.Le deian: l´hereuet ja t´ha tret de caseta.
I mica mica, la nineta, es va anar apagant.Ja no menjaba, ni reia....
Jo tinc, un video aci al meu bloc, al mes decembre.Que recito aquest vers.(A ma dreta teniu els mesos, punxeu decembre)
Vos invito a veurel. Sino tambe podeu veuel per Youtube i deprés punxar youtube Broascard yourfel. I busqueu La Pubilleta. Jo he omitit algunes estrofes, perque es molt llarg i no he volgut fer-me pesada.
Avui dia en ple segle XXI, encare i han moltes pubilletas descriminades,en els treballs, la famlia i altres llochs.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

COME TU MISMO LA FRUTA-ANTONY DE MELLO,s.j.

Bon día avui una historieta d´Antony de Mello. La copio en castellà es del Llibre El Canto del Pájaro.

En cierta ocasión se quejaba un discípulo a su Maestro:

"Siempre nos cuentas historias,

pero nunca nos revelas su significado"

El Maestro le replicó:

"Te gustaría que alguien te ofreciera fruta

y la masticara antes de dártela? "

Nadie puede descubrir tu propio significado en tu lugar. Ni siquiera el Maestro.

--------------------------

Vos he de dir que jo també tindria que apendre una mica. De vegades m´he passat de mare sobreprotectora.Però es que voldria el millor per els meus fills. I m´agradat avisar dels perills.També amb passa amb les amigues i amb el meu marit. -No mengis aixó et fará mal....Amb sento com una gallineta cloca. Amb tot el meu carinyo.Desde Valencia.Montserrat llagostera Vilaró

EL GRUP ESCOLAR RIUS I TAULET

Aci ja més grans, tindirem uns 13 o 14 anys, jo ja estudiaba a Oficinistas, però aquell dia vaig anar a recollir un Diploma.Primer la nena Jiménez(no recordo el nom)
Montserrat Esparza,Neus Garsaball, jo, i Mª Teresa Castañer.La Directora,fent un petó a la Neus i entregant els diplomas.

Aquesta fotografia me la van fer per entrar al Grup Escolar Rius y Taulet, jo tenia 9 anys

Bon día: Aquesta nit hi somniat amb el Grup Escolar Rius i Taulet. I això te una explicació, es que avans d´ahir la meva amiga Cristina, que viu a Barcelona, amb va dir que avui dissabte a la nit es celebra el 50 aniversari de la seva fundació.I amb va quedar gravat. I ara començo a explicar la meva estada en aquest col-legi.

Va ser el setembre del any 1958, jo tenia 9 anys, quand vaig anari per primera vegada. Surtia del Col-legi de Sta.Rosa.

Mes o menys m´enrecordo de la Directora, una senyora bastan jove i amb olleres, crec el seu nom es o era Antonia.Al conserge que era un senyor al i prim , amb el cabell gris pentinat amb ralla el costat i bigoti.

La primera mestre va ser la Srta. Gastesi, després al Srta.Valles, una senyora gran i molt dolça, que a part ens donava classes de cant i va formar un coro.També recordo a la Srta.Cecilia una molt joveneta, que ens donave clases de mecanografia .La madame que ens ensenyava francés i dibuix.Però aquestas clases eran extra escolars.Mes tard vaig passar de classe amb Dª Prudencia,que era molt beata i els tenia molt ben posats. Sabia ensanyar molt bé.Però jo li tenia una mica de por.Ella volia que jo anés al Institut i fes el Batxillerat, però al final vaig anar a l Orientació Católica per Oficinistas(bueno avans era Orientación, questió del Regim).M´enrecordo molt de les companyas de classe. i dels seus noms, las que més Cristina Montero,Lucia Gallego i la seva germana Mª Dolores,,Pepita Martínez, Mª Luz Pueyo,Rosa Ana Subirana, Ureta, Montserrat López, Eulalia planas,Neus Garsaball, Ana Maria Boronat, Mª Teresa Freixas, Mª Teresa Castañer, Pilar Gil, Julita Galán, les meves amigues Montserrat e Irene Anglada, Gea,( que sabia cusir molt bé), unes que eran molt amigues Beatriz Rojas i Serrato, la Carmen Borrull, (que era molt morena , amb uns ulls verts preciosos,), Montserrat Esparza, Nin de Cardona, Lasa, Giménez,Rosa Maria Almazán. Aznar,Felicidad, Montserrat Reina i la seva germana(amb el cabell pel roig) les germanas Santafe, Guerra, Cristian, Quinquilla ,la Margarita Pertegás, molt deportista ella i avançada per aquell temps, dons ja reveindicava el vestir a lo xico i no s´amagava de les seves preferencias( es que d´algunas m´enrecordo només del conom i d´altres del nom.) i d´altres les recordo, pero s´en oblidat els noms.Mentres vaig escribint, les puc vizualitzar d´una manera molt clara. Ah de manera que m´en vagi recordant les aniré afegin. Companyes vos desitjo el millor a totes¡¡¡

Fa 50 anys aquest col-legi estaba molt ben montat.Doncs, tenia els seus menjadors,( on els les tardes ens donaven de berenar llet amb polvo ).La sala de gimnás, la sala d´actes i la capella.

Jo el gimnás no el vaig fer sevir mai, perque era una negada pels deports, pero en camvi , allà a

la sala d´actes, si que vaig pujar a l´escenari. El record més dolc, es l´any que vaig fer de Mare de Dèu , a la representació dels Pastorets.També vareig coneixer al pare Vidal, que ens donave clases de Religió i jo deprés vareig continuar tratan-lo com a confessor i el feia servi de psicóleg, doncs com ja he explicat amb un altre página li contave els meus problemes.Anys desprès ens va casà al Gabriel i a mi.

El Grup Escolar Rius i Taulet está situat a la Pl. de Lesseps, suposo que ara deu haver canviat molt.

Amb aquest escrit faig homenatge al Grup Escolar Rius i Taulet i a totes les companyas i professoras que van compartir aquells anys amb mi.Desde Valencia amb tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.