BON DIA:
Per fi he pogut acabar d´arreglar uns pantalons.
Buffff, amb pensaba que no acabaria mai de cosir.
I d´això en te la culpa el senyor de la casa, el PIPO.
Només m´ha vist amb l ´agulla i el fil. apa, a jugar..
Aquest mes fa dos anys que va neixer i en Setembre dos que el varem adoptar a la Protectora d´Animals.
Tan petitó com era.
I ara está fet un adolescent juganer i carinyós.
I jo li canto PIPO, PIPO, PIPO, PIPO,PA, LA,LARALARITO, LA,LA,LA LA,RA., i ve correns i amb comença a fer mimos.
I es qu ´en PIPO, es el meu estimat pelutxe vivent.
Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró
BUENOS DIAS:
Por fin he podido terminar de arreglar unos pantalones.
Buffff, pensaba que no terminaria nunca de coser.
Y de esto tiene la culpa el señor de la casa el PIPO.
Enseguida que me ha visto con la aguja y el hilo, anda a jugar...
Este mes hace dos años que nació y en setiembre tres que lo adoptamos en la Protectora de Animales.
Tan pequeñito como era.
Y ahora es un adolescente cariñoso y juguetón.
Y yo le canto PIPO,PIPO,PIPO,PIPO,PIPO,PA,LALALARITO,LA,LA,LA,LA,RA y viene corriendo y me empieza a hacer mimos.
Y es que PIPO es mi querido peluche viviente.
Desde Valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró.
Yo tengo un perro, así que entiendo tu amor por tu gato.
ResponderEliminarUn abrazo.
JOTA ELE:
ResponderEliminarAquí en la foto de tu perfil te veo con dos.
Parece mentira como llegamos a querer a estas criaturas.
Y lo agradecidos que son y los perros no digamos, lo son más que las personas.
Un abrazo, Montserrat
Estáis los dos muy fotogénicos. A mi también me gustan los gatos, perros y demás.Por so tuve,uan granja de comejos, de gallinas, patos, 12 cabras, un caballo, un criadero de perros pastores alemanes, una tienda de artículos de animales, una escuela de adistramiento...quieres más aninales y todos los gatines que nacían en casa. Criaturas todas lloat a mi Señor.
ResponderEliminarUn abrazo para vosotros y para Pipo, una caricia detrás de las orejas
Sor.Ceilia
SOR CECILIA:
ResponderEliminarTodos, todos Criaturas del Señor.
Gracias, por tu comentario y que el Señor te beniga.
Una abraçada germana, Montserrat
que majo es Pipo y como te ayuda a coserte el pantalón pero como te coja el ovillo del hilo estás lista...gracias de tu visita y que te vaya gustando mi poesia...un abrazo
ResponderEliminarMarina
MARINA-EMER.
ResponderEliminarMuchas gracias, por tu visita, estoy muy contenta de haberte conocido.
Y me gusta mucho tu Poesía. Un abrazo, Montserrat
Un día te contaré a quién llamaban los niños PIPO en África y te diré por qué. Un abrazo: Joan Josep
ResponderEliminarJOAN JOSEP.
ResponderEliminarYa me tienes intrigada.
Podrías hacer un post en tu blog.
Gracies per el teu comentari.
Una abraçada, Montserrat
Mi abrazo a Pipo, amiga Monserrat. Yo también puedo decir que por fin puedo visitar los blogs de los amig@s . Ayer con mi santo me fue imposible y hoy acabo de llegar de Valencia.
ResponderEliminarY lo primero, las ¡visitas!. Y publicar mi última excursión ¡Qué maravilla!.
Que tengas un feliz día, Monserrat.
Un beso.
Luis.
LUIS G.
ResponderEliminarUY FELICIDADES, CON RETRASO Y UN ABRAZO, Montserrat
Les mevas nenas sempre em demanen un animalet i aquest any per fi! els hi regalarem una tortuga i un ocellet. Pot ser que el proper sigui un gatet tan formós com el Pipo
ResponderEliminarROSA MARIA:
ResponderEliminarHola cosineta,:
Si pero amb la tortuga i l´ocetllet haureu de vigilar que el gatet, no els agafi.
Molts petons per tots, Montserrat
Hermosa imagen amiga, imagen de la felicidad, del amor de la mascota hacia su dueña y viceversa.
ResponderEliminarFelicitaciones por tu Pipo y por haber terminado de coser el pantalón, seguro que el destinatario, agradecido, ji ji ji.
Besosssssssssssssssssssssssssssss
avera montserrat si ara entro amb bloc .i et dire que tens un gat mol maco joana
ResponderEliminarNOPRMA:
ResponderEliminarPues si, es que n o pàraba, no me dejaba enhebrar la aguja.
Y le he dicho a Gabriel, que cogiera la máquina y nos fotografiara.
Muchos besos, Montserrat
JOANA
ResponderEliminarSi ara si ques pogut fer el comentari.
Gracies.Una abraçada, Montserrat
Preciosa foto.
ResponderEliminarUn beso
MARPIN Y LA RANA.
ResponderEliminarBuenas noches.
Muchas gracias, Montserrat
Estimada Montserrat,
ResponderEliminarQuan dies sense entrar al teu blog, ja que el divendres passat vaig anar a Lleida amb les meves amigues per fer els curtmetrages. Bé, a mi m´agraden molt els animals, el gener es va morir el meu gos gran, estava molt malalt. Ara tinc una gata, com et vaig dir l´altre dia. Que tinguis una félix son i una merevollosa nit amb les estrelles brillants com tens el teu cor, ets una encantadora.
Molts petonets, carinyo.
AY, MI MONSE....TE LEO Y ME ESCUCHO CUANDO HABLO CON MIS BICHOS Y MIS NIETOS, CREO QUE ESTAMOS MUY, PERO MUY PIRUCHAS POR AQUELLOS QUE AMAMOS,
ResponderEliminarTE ABRAZO MI QUERIDA AMIGA
Hola Montserrat: Tens un peluche molt maco tocaia.
ResponderEliminarAmb el teu taranmà, no m'estranye gens que t'estimi tant. Adeu maca!
NOEMI.
ResponderEliminarAra quan llegeixo l teu comentari son les 8 del mati, et dono les gracies de tot cor.
Els animalets son molt mimosos el meu gat es una pasada. De vegadas dins amb llepa la cara, com si pos un goset.
Petons per tu i la nena, Montserrat
LA ABUELA FRESCOTONOA:
ResponderEliminarSi abu, si, tienes razón, yo estoy "lela", por todos mis seres queridos.
Beos, Montserrat
MONTSERRAT SALA:
ResponderEliminarSi ara ja esta rondan per la casa, quan m´axexo jo, s´axeca ell.
Que tinguis un bon día, Montserrat
Monserrat, yo también te podría contar mucho de esos momentos que no te dejan hacer nada, ya que ellos quieren ser los artífices directos de todo. Son una belleza que nos enseñan a tanto...
ResponderEliminarUn abraciño,
Rosa María
Nota : Ya me gustaría tomar un trozo de la Coca, pero soy celíaca. En fin, me conformo con la foto.
ROSA MARIA - GALICIA.
ResponderEliminarBuenos días te pongo, al lado Galicia, pues también me ha comentado, mi prima que tambien se llama Rosa Maria, aunque ella lo ha hecho en catalán.
Y mi marido es diabético, v con sus pastillitas.
Yo siempre soy muy pesada, pues ha veces se salta un poco el régimen.
Pero hace mucho deporte.
Un abraciño, Montserrat