QUINA ALEGRIA!!!, DE BON MATI, EL GATET PIPO, JA AMB VA DEVANT I DARRERA

AFEGIDA AVUI 4 DE JUNY DEL 2009. QUE N´ES D´ENTRAMALIAT¡¡¡

ACI EL PIPO TENIA TRES MESOS, LA NENA ES LA MEVA NETA LUCIA

MIRA QUE SI CAU!!!.LI VAREIG FER DE LLUNY. PERQUE NO S´ESPANTÉS.

AQUESTA COM ME LA VAREIG FER A MI MATEIXA, NO S´HEM VEU LA CARA, PERO EL PROTAGONISTA ES ELL

Bon día:

En PIPO, el meu gatet, es com un goset.

Fins i tot mossega.Carinyosament es clar.

Aquest mes ja fara un any que va neixa.

Jo ja he escrit varias vegades d´ell.

I es que no m´en puc estar.

Es tan preciós que sembla de cotò.

com va escriure Juan Ramón Jiménez, en el seu llibre PLATERO Y YO, ES TAN SUAVE QUE PARECE DE ALGODÓN.

Ahir li vareig fer mes fotos.

I ara en tornaré a posar una de quand era petitet, que el te agafat la meva neta, i que es la meva foto preferida, la vareig fotocopiar i sembla un cuadro.

En PIPO, busca la seva piloteta preferida i ens la porta amb la boca, com si fós un gosset.

Ara desseguida quand acabi d´escriure, m´en vaig a cambiarli l´aigua i netejarli les pedretes.

Es molt net.

Que passeu un bon día.

PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, vos desitjo de tot cor.

Montserrat Llagostera Vilaró