
Bones tardes:
Aci estic amb el meu ordenador KIKO escribint un petit i dolç record.
El pare quand tindrie uns 7 anys, amb va regalà un conte troquelat, tipo com els de l´escritor Ferrándiz.
Pero no era un conte, sino el PARE NOSTRE, escrit en català i dibuixat.
La mala sort es que no el tinc.
Però a la meva memòria, el tinc perfectament gravat. I el que recordo més un mini llibret que estava lligat a les mans de l´angelet de la portada.
Cada pagineta portava una petita Oració.Com la benedicció de la taula.
Però la més bonica i la que jo resava al mati quan amb rentava la cara deïa així:
VOS QU´HEU FET AQUESTA AIGUA TAN BELLA,
FEU QUE LA MEVA ANIMA SIGUI COM ELLA.
I es per això que dono tan de valor a l´aigua.
Que sempre estic rondinant, quan es deixen l´aixeta oberta, o la deixan anar amb massa presió.
Jo la veritat es que no hen bec gaire.De fet bec molt poc de tot.
I s´ha de beure molta aigua.
L´aigua es un regalo de Dèu, o de la Naturalesa, com li vulgueu dir.Jo sóc molt creient.
Amb despedeixo desitjan molta PAU, molt AMOR, molta ARMONIA.
Desde Valencia amb carinyo.Montserrat llagostera Vilaró
Agua clara, cristalina, pura, agua que mana del fondo de tu alma. Beber de ti quiero cada día. Eres tan transparente como tu agua. Un abrazo. Higorca
ResponderEliminarMil gracias Higorca.
ResponderEliminarPetons Montserrat