FOTOS DE QUAN ERA PETITA

LA MEVA MARE I JO QUE ACI TENIA 8 ANYS, EN EL PARQUE GÜELL DE BARCELONA.

AMB EL MEU GERMA.JO TINDRIA UNS SET ANYS

JO, TINDRIA UNS CUATRE ANYS. ESTIC ENFADADA

Bon día:

No se el per qué, a les fotos que tinc de quan era petita, quasi sempre surto amb cara d´enfadada.

Recordo que el pare, avans de retratar-me. Es pasaba molta estona.

Deia: Nena quieta, posat, més endavant, ara més enredera.I al fin al per quedar amb cara de "mala llet".

La veritat es que a mi no m´agravada ser la petita.

I devegades amb posava tonta, potser perque tenia celets de la meva cosina qu´era més grand que jo, total 2 anys i mig.Però era molt alta e intel-ligen.La mare sempre l´alavaba.

I jo com verig explicar en una altre entrada sempre la volia imitar.Però me l´estimava molt i sempre volia estar amb ella.

I el meu germà, va ser la meva víctima, perque sempre l´estava "burxant".(molestándolo)

I quines ganes que tenia tonta de mi per ser grand.

En aquest escrit d´avui es com si la meva nena interior, es volgués disculpà amb el meu germà.

Però desprès, al ser mare.M´en adono que els meus fills tambè s´en burxat.

I aleshores, el meu pare pobret deïa-I jo que volia una nena¡¡¡

Però quan vaig fer la Primera Comunió, vaig fer un cambi molt grand.

I cada vegada amb vareig anar tornan més carinyosa.

Diuen qu´ amagaba els sentiments.

Com si amb fés vergonya.

I ara mireu sóc un llibre obert.

De vegadas penso.Que de tan repasar els meus records. Quan m´arribi l´hora de deixar aquest món.Li estalviaré feina al meu cervell.Ja no caldrá fer l´ultim repás.

PERÒ AIXÒ VULL QUE TARDI MOLT EH¡¡¡.

M´estimo molt aquesta terra.

Bè avui m´he fet jo mateixa una petita terapia, de la meva nena interior.

Que tingueu un bon diumenge.

PAU I BÈ, vos desitjo amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró