UNA FOTO DELS PRIMERS MESOS DE CASATS

EL GABRIEL I JO. FEIA CUATRE MESOS DE CASATS. EL MES DE MAIG DE 1970. FOTO D´UNA FESTA DE LA PRIMERA COMUNIO D´AQUESTA NENA.

Bon día Avui he tornat a remenar la caixa de fotos.

I n´he triat una dels primers mesos de casats.

Concretamen del mes de Maig del any 1970.

Ens la varen fer en la Celebraciò de la Primera Comuniò d´una nena qu ´era familia del tio avi d´en Gabriel.

Jo ja estava embaraçada del meu primer fill.

I m´agrada tan recordar les coses boniques.

De vegades penso, que recordar els nostres principis de casats, es positiu per viure el present.

I la fotografia que poso avui, amb porta tans bons records.

I amb molta il-lusiò en els convidats d´aquella Comunió, els hi explicava que estava embaraçada

I aleshores jo deïa que si tenia una nena li posariem Lidia. I si fos mun nen Pere.

Aleshores, no ens enteraven del sexe de la criatura fins al moment del part.

I quan el 29 d´Octubre del 1970, va neixa un nen.Li varen posar Pere Gabriel.

Ara, quan estic escribint són les 12,30 del migdia i estic sola a casa.

I comque ja estava una mica cansada.Me sentat el devant de l´ordenador., a mirar el correu i després a escriure una mica en el blog

Ara ja es hora de fer el dinar.

Aci Valencia està ploven, mentres escric, de tan en tan, giro una mica el cap, i veig per la finestra, com cauen les gotes de pluja (lluvia).

BENAVENTURADA LA PLUJA(LLUVIA),TAN NECESARIA.

Desde Valencia, amb tot el meu carinyo vos desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.,

Montserrat Llagostera Vilaró

FOTOS DEL MEU GATET PIPO DEVANT DE L´ORDENADOR

SI PUNXEU LES FOTOS AMB EL "RATON", LES VEUREU MES GRANS

Hola. Bona nit.

Fa una estona,mirant un correu que m´havien enviat, sobre els Evangelis del diumenge, resulta que el Pipo se m´ha posat sobre la taula de l´ordenador, a mirar la pantalla.Jo mi axecat correns a buscar la máquina de retratar i he fet un parell de fotografies.

I es que el meu gatet Pipo, es una passada de gatet.

Doncs desitjo que acabeu de passar un bon día i tingueu un BONA NIT.

PAU I BE, vos desitjo desde Valencia, amb carinyo.

Montserrat Llagostera Vilaró

ALGUNAS FOTOS DE L´ESTADA A RUBIELOS DE MORA

VISTA DESDE EL HOSTAL MASIA DEL CURA

EL GABRIEL I JO, 39 ANYS DE CASATS

EL HOSTAL LA MASIA DEL CURA, ON ENS HOSPEDAREM

EL GABRIEL I JO AHIR A LA NIT

LA CUPULA DE L´ESGLESIA

L´AJUNTAMENT DE RUBIELOS DE MORA, FOTO FETA AHIR NIT

UN CARRER DE RUBIELOS DE MORA, FOTO FETA AHIR NIT, 28-1-2009

Bones tardes.

Son les 17 h. aci a Valencia.I fa una estona que hem arribar de RUBIELOS DE MORA.

I varem anar ahir per celebrar el nostre 39 Aniversari de Noces.Ens acompanyaren els nostres fills Pere i Albert.L´atre fill en Jordi treballa.Però hem quedat tan contens de l´estada, que volem tornar anar, un altre día festiu amb en Jordi,la seva dona i la nena.

La veritat es que he sigut molt feliç.

Hem quedat molt contents de com ens hen tractat A EL HOSTAL LA MASIA DEL CURA.

Es un lloch molt acollidor i amb un tracte molt amable

A mi particularment m´encantat la decoraciò, la netedad i el confort.

Després d´esmorçar hem pasejat una mica per el poble i després hem anat a MORA DE RUBIELOS.

Més tard de tornada hem parat a dinar a Gilet

I ja cap a casa.

I mi relaxat, contemplant meravellada, la natura.

Avui només poso algunes fotografies.Les que he fet amb la meva máquina.

En una nova entrada en posaré més i aleshores es voran els meus fills.

Que acabeu de passar un bon día.

I com cada día desitjo PAU, AMOR I ARMONIA, per tot el món.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

EL DIA MES FELIÇ DE LA MEVA VIDA

BAIXAN LES ESCALES DEL ALTAR. JA ENS HAVIEM CASAT.

UNA DE LAS DOS ENTRADAS DEL CINE

L´ANUNCI DE LA PELICULA LAS LEANDRAS, QUE VAREM ANAR A VEURE

Bones tardes:

Sembla ahir. I demà si Dèu vol, ja farà 39 anys que el Gabriel i jo ens unirem en Matrimoni.

Escric aquesta memòria tan dolça ara.Perque demà segurament estaré molt enfeinada.

Era el día 28 de Gener de l´any 1970, justament tambè era dimecres, quan el Gabriel i jo ens diguerem el SI VULL (SI QUIERO), a la Parróquia de Sant Joan de Gràcia.

Eran les 5, 30 de la tarda.I acaban la Ceremonia varen anar al Restaurante Caribe, de la Plaça de Lesseps de Barcelona, a fer un lunch a base de pan tomàquet amb pernil(pan tomate con jamón ),canapés,entremesos, picoteo, i la tarta nupcial, mes café i licors.

Comque en altres entradas ja vareig posar fotos del nostres casament, avui només en poso una.

I en acaban, el nostre amic Jordi Leonart, ens va acompanyar casa nostre.

I desprès ens anarem cap EL NUEVO CINERAMA, a veure LAS LEANDRAS, que acavaben d´estrenar.

Jo era una fan de la ROCIO DURCAL, que per cert, feia uns 15 díes que s´havia casat, amb en JUNIOR.

I quan varen acavar ens anarem a casa i el demés ja no ho explico es personal e intransferible, ja,ja..

La veritat aquell día per mi va ser com un conte de fadas(hadas), enamorada i plena d´inocencia. Encare tenia 20 anys, amb faltava un més per cumplir els 21 anys.

De coneixens a casanse només varem tardar 16 mesos.

Desseguida encarregarem el Pere.Ens feia il-lusiò se pares joves. I va neixa als 9 mesos i un día, d´habernos casat.

I juntets, fins ara, hem anat creixent junts, conexense, apoianse i de vegades tambè hem discutit però sempre amb un gran carinyo.Cadasq´u amb la seva personalitat.

Fruit del nostra amor, en nescut els nostres tres fills(Pere,Jordi i l´Albert.)I tambè en companyia de les nostres mascotas.Primer el gat Tom, fins l´any 1990, despres els gats bessons zipi i zape, fins l´any passat i ara amb el petit Pipo.

I el més bonic de tot es la nostra neta Lucia de tres anys.

Demà si tinc temps.Escriuré una mica més.

PAU, AMOR, ARMONIA.

Com sempre desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Viláró

UNES LLETRES PER EL NOSTRE GATET PIPO

ARA FA MITJA HORA QUE LI ACABO DE FER AQUESTAS DOS FOTOS

Bones tardes:

Acabo de fer dos fotos el nostre gatet PIPO.

Com passa el temps.El día 5 d´aquest mes de gener, ja va fer 4 mesos que l´adoptarem, de la Protectora d´Animals.

I està fet un peluxe.

Quand no dorm tot el día amb va al devant i al darrera.

I quand li canto PIPO, PIPO, PI, PIPO, PIPO PA..Sáp que hi un requisit i s´en va correns cap a la cuina.

I ens porta la piloteta amb la boca, com si fós un gosset perque li tirem.

De vegades, igual que les criatures, ens fa enfadar. Perque fa entremeliadures.

Es vol enfilar per les cortines.

Però aleshores el renyem i cada día va aprenent més el que no ha de fer.

Al dematí amb ve a despertar i quinas llepadetas que fa.Si es que sembla un gos disfraçat de gat.

Perque ell no esgarrapa.Sino que mossega la má perque vol jugar.

I jo amago les mans.I aleshores s´hem puja fins el hombro.

La persona de la protectora que ens el va donar amb adopciò.Li feia pena despendres d´ell, perque es un gat molt especial.

De tan en tan la telefono i li envio fotos per l´Oulook

Quand jugo amb ell, amb fa sentir com una nena.

I quan la meva neta Lucia, truca per tfno.Sempre pregunta-Yaya y el Pipo,¿ como está el Pipo?.

La veritat es qu´ el Pipo, es un gat especial.

I ara el meu marit, m´esta dient que no escrigui tant sobre el gat, perque es pensereu qu´ estic grillada.Però a mi més igual. Si està grillada es estimar-se els animals.Doncs no m´importa.

Desde Valencia.Que acabeu de passar un bon diumenge.

PAU I ARMONIA.Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

FOTOS DE QUAN ERA PETITA

LA MEVA MARE I JO QUE ACI TENIA 8 ANYS, EN EL PARQUE GÜELL DE BARCELONA.

AMB EL MEU GERMA.JO TINDRIA UNS SET ANYS

JO, TINDRIA UNS CUATRE ANYS. ESTIC ENFADADA

Bon día:

No se el per qué, a les fotos que tinc de quan era petita, quasi sempre surto amb cara d´enfadada.

Recordo que el pare, avans de retratar-me. Es pasaba molta estona.

Deia: Nena quieta, posat, més endavant, ara més enredera.I al fin al per quedar amb cara de "mala llet".

La veritat es que a mi no m´agravada ser la petita.

I devegades amb posava tonta, potser perque tenia celets de la meva cosina qu´era més grand que jo, total 2 anys i mig.Però era molt alta e intel-ligen.La mare sempre l´alavaba.

I jo com verig explicar en una altre entrada sempre la volia imitar.Però me l´estimava molt i sempre volia estar amb ella.

I el meu germà, va ser la meva víctima, perque sempre l´estava "burxant".(molestándolo)

I quines ganes que tenia tonta de mi per ser grand.

En aquest escrit d´avui es com si la meva nena interior, es volgués disculpà amb el meu germà.

Però desprès, al ser mare.M´en adono que els meus fills tambè s´en burxat.

I aleshores, el meu pare pobret deïa-I jo que volia una nena¡¡¡

Però quan vaig fer la Primera Comunió, vaig fer un cambi molt grand.

I cada vegada amb vareig anar tornan més carinyosa.

Diuen qu´ amagaba els sentiments.

Com si amb fés vergonya.

I ara mireu sóc un llibre obert.

De vegadas penso.Que de tan repasar els meus records. Quan m´arribi l´hora de deixar aquest món.Li estalviaré feina al meu cervell.Ja no caldrá fer l´ultim repás.

PERÒ AIXÒ VULL QUE TARDI MOLT EH¡¡¡.

M´estimo molt aquesta terra.

Bè avui m´he fet jo mateixa una petita terapia, de la meva nena interior.

Que tingueu un bon diumenge.

PAU I BÈ, vos desitjo amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

AQUESTA ENTRADA VA DEDICADA ALS CANTANTS D´HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA)

Bon dia:

De vegades a través del youtube, veig videos de Cantautors de L´Hospitalet de Llobregat, que es la Ciutat Pubilla, dintre la Ciutat de Barcelona.

Jo que fa tans anys que visc a Valencia, devegadas sento "morriña de la meva terra".

Un dia, buscan videos del gran compositor de sardanes Toni Albors, autor de la sardana entre moltíssimas més Hospitalet Ciutat Pubilla, amb vareig topar per casualitat, amb el video Guitarra, del que es compositor y cantautor el seu fill el Mestre Toni Albors.

Amb aquest video, podia veure la Rambla de l´Hospitalet.

I aixi vaig coneixa altres cantans de la Ciutat de l´Hospitalet de Llobregat.Com són Meritxell Naranjo. Dani el Flaco,Tomás Pinel, Noelia del Pozo.I segú que m´en deixo molts altres.

Jo sóc filla de Gràcia, a l´Hospitalet de Llobregat hi vareig estar un parell de vegades en Concursos de Sardanas, quan era de La Colla Sardanista Vallvidrera. Alli hi viu familia, concretament a Bellvitge, i també he anat de visita.

Pero tinc molta simpatia per aquesta Ciutat Pubilla, bressol de grans músics.

I encare que fa un mes que ja ha passat Nadal. Poso en aquesta entrada el video que reuneix a alguns cantans de l´HOSPITALET DE LLOBREGAT.

Desde Valencia, vos dic AMUNT CANTANTS DE L´HOSPITALET DE LLOBREGAT(BARNA.)

I COM SEMPRE, PAU, AMOR I ARMONIA.

Amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

MARE, PER MI LA PARAULA MES BONICA

AQUEST VIDEO DE DIANGO VA DEDICAT A LES DONES DE LES QUE PARLO EN AQUEST ESCRIT

Bones tardes:
MARE (madre), per mi la paraules més bonica.
LA MARE TERRA
LA MADRE, li deiam a la monja, que ens donava religiò.
I LA MADRE TERESA DE CALCUTA.
Quina paraula més dolça, MARE, MAMA.
Per mi LA VERGE MARIA, també m´inspira AMOR, TENDRESA, ella la MARE DE JESUS.

I amb quin amor recordo la meva MARE.

I les mares que no són biológiques,però que porten dins del seu cor tot el su amor i cuidan de les criatures, les MESTRES DE PARVULARIS, LES DE LAS GUARDERIAS I LES MESTRES (MAESTRAS), QUE DONEN LA SEVA VIDA ENSENYAN I EDUCAN ELS FILLS DELS ALTRES, ELLAS TAMBE SON COM MARES.

BENEIDAS SIGUEU DONES VALENTAS.
Desde Valencia, amb tot el meu carinyo.
Montserrat Llagostera Vilaró

AFANY DE SUPERACIO

Bon día:

Centrada en aquest moment en l´avui 21 de Gener del 2009.

Son les 10,15 del matí.

I parlo del meu afany de superaciò.

De cada dia apendre coses noves.

Aquest matí, només m´hi axecat, a les 7,30 del matí.M ´hi posat a fer crucigramas.

M´agrada molt fer trevallar el "coco".

No faig servir mai les calculadores.

Quand vaig a comprar acostumo calcular mentalment el preu de les coses i quan arrivo a la caixa.

Casi sempre acerto.

Com podeu veure.No viatjo només el passat.Sino que tambè procuro viure el present.

Donar gràcies a Dèu, per està en aquest mòn, encare que devagades, com humana que sóc, m´entristeixi, per la situació que està passant aquesta societat.

El estar com a voluntaria de Cáritas, també amb manté i el ajudar els demés, amb dona un bon sentit de la vida.

Penso que en aquest món en contes de espitjant-se(ampujarnos), ens tindiem que donar tots la mà.

Però, amb afany de superar-me una mica cada dia dintre de les meves posibilitats, també es pot contribuir, posar un petit grà de sorra, en aquesta platja tan enorme que es aquesta Terra.

De vegades m´asento, respiro fondo, i amb poso a pensar en un món ple de Pau.

I penso amb les persones qu´estimo, qu´ están lluny i els desitjo que estiguin bè, que siguin feliços.

Si el ser humà tenim aquet dò tan gran del pensamen i l´imaginació.Penso que es pot emplear positivament.

I quan veig la T.V. amb aquestes Guerres, també penso i els trasmeteixo pensaments de PAU.

Pot-ser això meu es una utopia, però està Plena de Bona Voluntad. I si en aquet Univers hi han personas, que tinguin les creencias que tinguin, encare no siguin les meves, i pensin en La Pau, els nostres pensaments, es poden unir per el BE.

I no ers penseu que no tinc feina,en tinc molta.Com ama de Casa.Encare que no sigui ni agraida.Encare que sigui una feina invisible.Però jo li trovo molt de mèrit.

I cada día vull que sigui un día nou.Amb un afany de superaciò.

SOC REPETITIVA PAU, AMOR, ARMONIA, PER TOT EL MON.

Desde Valencia, amb carinyo. Montserrat Llagostera Vilaró

L´ANY 1962, QUAN TENIA 13 ANYS, ERA TAN ROMANTICA

JO L´ANY 1962,TENIA 13 ANYS, EN UN RACO DEL PATI DE CASA MEVA. QUE N´ERA DE ROMANTICA!!!

AMB AQUETS T.B.O.S, AMB GASTAVA, PART DE LES MEVES PROPINETES.

Bones tardes.

Avui viatjo cap a l´any 1962.

Jo tenia 13 anys.

A Espanya estaven de moda els cantans EL DUO DINAMICO, JOSE GUARDIOLA, ANDY ROUSSEL, GELU, LITA TORELLO, ELVIS PRESLEY, PAUL ANKA.

I jo feia els deures(deberes), escoltan la radio, amb els corresponents renys dels meus pares.

Amb deian: Nena, això no es manera d´estudiar.Però jo era tan romántica.

I es que a les meves orelles(oidos), sonaben tan dolças les cançons.

I jo somiaba, somiaba desperta, amb el meu noi ideal.

Un noi galan, més gran que jo, que amb cuidés i protegis.

Ja ho veieu si n´era de bleda(acelga).

Ara amb donaria a mi mateixa dos mastegots(cachetes), i en contes de tanta tonteria a jugar més a ninas.

Però es clar ara tinc 59 anys i la vida a canviat molt.

Ara algunes coses en canviat per bé.L´home i la dona, ja estudien junts i la gent es més realista.

I aleshores, amb 13 anys, agafaba una escombra(escoba) i amb posaba a ballar.L´escombra feia de novio. I l´imaginació transformaba aquell tros de canya amb palla seca,amb un princep alt ros amb els ulls blaus.

I amb gastaba les propinetes de cada semana, compran els T.B.O.S DE LA COLECCION CLARO DE LUNA. Es deian TU CANCION HECHA HISTORIA.I aquets T.B.O.S., incluian la foto del cantant de moda i de la cançò.M´enrecordo d´una que es deia ORO NEGRO.I portava la lletra de la canço del mateix nom, i la fotografia d´en JOSE GUARDIOLA.

Ja n´era de "somia truitas", ja.

I tan romántica i sentimental, que les llágrimas amb rodavan per les galtes, quan escoltava cançons d´amor.

Però no es penseu, que era jo sola no.Moltes altres nenes eran com jo.

Entre classe i classe ens explicavan les nostres il-lusions.I com idealitzaban els nois.

Jo fins i tot escribia poseias, que amagaba perque el meu pare no me les trovès.

Una estrofa era:

LOS SUEÑOS DE JOSE,

SE HICIERON REALIDAD,

SI MIS SUEÑOS FUERAN REALES,

!OH QUE GRAN FELICIDAD¡

Ara escribin tot això, penso que no viviem en aquest planeta.

A mi amb deian que sempra estava a l a LLUNA DE VALENCIA.

I això que aleshores vivia a Barcelona.

I ara que toco molt de peus a terra.Visc a Valencia.Però no estic a la Lluna.

Desitjo com cada día un MON PLE DE PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

RECORDS DE QUAN EL MEU GERMÀ M´ENSENYABA A LLEGIR

AMB UN LLIBRE COM AQUEST, EL MEU GERMÀ AMB VA ENSENYAR LES PRIMERES LLETRES

EL MEU GERMA I JO, ALESHORES ELL M´ENSENYABA A LLEGIR

EL MEU GERMA, LA MEVA MARE I JO, QUE TINDRIA UN TRES ANYS

Hola, Bones tardes:

Avui retrocedeixo, cap al any 1953.

Quand el meu germà, que amb porta 7 anys i mig. Tenia 12 anys i jo 4 i mig.

El meu germà tenia un sencill llibre per apendre a llegir, de quan era petit.

Era un llibre il-lustrat per el dibuixant Benejam.

Es deia KIKI Y LOLO, CON SUS LETRAS.

Y amb aquest petit llibre, el meu germanet m´anava ensenyant les primeras lletres.

I jo era bastan dura de pelar.

I el meu germà s´enfadava i amb deia :-B DE BURRO, B DE BURRO.

Això va ser el començamen. Perque al cap d´un temps vareig apendre a llegir molt depressa.

Desprès amb vareig convertir en molt bona lectora, sobretot de T.B.O.S., ja, ja, ja.

Pero la veritat es que m´encanta llegir.

Aquest llibre crec que el te ell, pero viu a Barcelona.

Jo n´he trobat un d´igüal a Internet i le escanejat per posar-lo al blog.

I amb aquest record de la meva infantesa, acavo per avui.

PAU, AMOR I ARMONIA.

Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró

FOTOS FETAS AQUEST MIGDIA

DON RAMON, BENEIN ELS ANIMALS, UN PER UN.

GENT QUE FAN CUA PER BENEIR ELS ANIMALS

EL PIPO I JO 18-1-2009

EL MEU PIPO, EL MEU PELUXE.FOTO FETA AVUI, 18-1-2009

EL MEU PIPO, FOTO FETA A LA UNA DEL MIGIDIA DEL DIA 18-1-2009

Hola bones tardes:

Aquest migdia he anat a veure com D. Ramón, el rector de la meva Parróquia del Cristo de La Luz, de Valencia, beneia els animals.

Per fi mi estranat com a "fotografa" i jo mateixa he aprés a col-locar de la máquina al scaner, les fotografies.També he fet noves fotos al Pipo i al Gabriel me n´ha fet un altre amb ell.

Cada vegada que aprenc a fer una cosa nova, amb sento com una nena que estrena sabates.Amb fa molta il-lusiò.

Que acabeu de passar un bon día.

Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.

.FOTOS DELS ANIMALETS QU´ HEN COMPARTIT LA MEVA VIDA DESDE L´ANY 1972

EL GOS DRALL, AMB ELS NOSTRES FILLS PERE I JORDI, L´ANY 1985. AQUELL ANY ES VA MORIR. VA VIURE 11 ANYS.

EL TOM, AMB EL NOSTRE FILL ALBERT. L´ANY 1983

ELS BESSONS ZIPÌ I ZAPE, EL PELROIG(ZIPI),VAN VIURE 17 ANYS I EL ZAPE 18 ANYS

EL NOSTRE GATET PIPO, AMB LA NOSTRE NETA,SETEMBRE 2008. FEIA POC QUE L´HAVIEM ADOPTAT

Bon día:

Ahir va ser San Antoni Abad.

Avui beneirán els animalets.

I jo vui fer un petit homenatje els gats i gos, qu´ hen compartit la meva vida desde l´any 1972.

Jo m´estimo els animals.

I crec que si s´els tracta bè.Són molt agraits.

Inclús els gats són dolços.

L´any 1972, vàrem comprar el gat Tom, al carrer Petrixol de Barcelona i ens va viure 18 anys.Va ser un gat molt estimat.

L´any 199o, la tieta Maria ens va portar a Valencia els bessons Zipi i Zape.Ella els havia recollit recent nescuts, d´un carrer del Poble Sec de Barcelona.

Varen viure 17 i 18 anys respectivamen.

El mes de Setembre de l´any passat adoptarem el nosatre Pipo.

El Pipo es un "terremoto". Pero quan es posa dolç, ens fa unes llepedetas!.

També venia a temporadas a Valencia el gos Drall, que era de la tieta Maria, que aleshores viva a Barcelona.

El Drall, era preciós.Fill d´una gossa de raça lloba i gòs de raça caçador.Es per això que tenia les orelles caigudes.Va morí l´any 1985.

El-logian a les persones qu´ estiman els animals, i desitjan un mòn de PAU I BE.

Desde Valencia vos desitjo un bon día.Montserrat Llagostera Vilaró

TRES MANERAS PERSONALES PARA APROVECHAR UN POLLO

LA MEVA MARE DE JOVE, ES DEIA CARMEN I EL MEU PARE LI DEIA, CARMENCITA LA BUENA COCINERA

UN POLLO CRIADO EN EL CAMPO, HOY CASI TODOS SON DE GRANJA.

Bon día, Buenos días:

Hoy escribo en castellano, en atención a personas de paises latinoamericanos, que siguen mi blog.

Hoy voy a contar mi manera de aprovechar un pollo.

CALDO

ESCALDAR LAS PATAS DEL POLLO Y PELARLAS,

LIMPIAR LA MOLLEJA.

SEPARAR LAS ALITAS , EL ESPINAZO,

SI EL POLLO ES MUY GRANDE, TROCEO LOS MUSLOS

Y PONGO DOS TROZOS.

LOS HUESOS DE LAS PECHUGAS, TAMBIEN LOS UTILIZO.

PONGO A HERVIR EL AGUA 1, 5 LITROS, PARA 4 0 5 PERSONAS,

CUANDO HIERVE, LO ECHO EN EL AGUA.

ENTONCES, PELO UNA PATATA, UNA ZANAHORIA, APIO, UN TROZO DE AJO PUERRO,

(LAS VERDURAS, PUEDEN SER A GUSTO DEL CONSUMIDOR.).

YO, LO HAGO CON LA OLLA A PRESION Y LO DEJO HERVIR 1/2 HORA

SI LO HIRVIERA CON OLLA NORMAL LO DEJARIA HERVIR UNA HORA

SI SE HA EVAPORADO MUCHA AGUA SE LE PUEDE AÑADIR.

LUEGO, LO CUELO, DESMENUZO,LA CARNE DEL POLLO,

LO MEZCLO CON EL CALDO Y AÑADO ARROZ, FIDEOS,

O LA PASTA QUE SE PREFIERA, TAMBIEN PUEDEN SER MACARRONES.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

LOS MUSLOS

A LOS MUSLOS LES QUITO LA PIEL,

LES ECHO PIMIENTA NEGRA , SAL,Y UN CHORRITO DE LIMÓN

Y LOS ASO A LA PLANCHA.

--------------------------------------------------------------------------------------------------

LAS PECHUGAS Y EL HIGADO

CORTO LAS PECHUGAS LAS HAGO A FILETES,

EN UN PLATO BATO DOS HUEVOS,BIEN BATIDOS,

EN OTRO PLATO HARINA DE PAN RAYADO,

PASO PRIMERO LOS FILETITOS POR EL HUEVO,

LUEGO POR LA HARINA DE PAN RAYADO.

Y LOS ECHO EN UNA SARTÉN O FREIDORA,

CON EL ACEITE BIEN CALIENTE.

CUANDO ESTEN DORATITOS LOS SEPARO,

ESCURRIENDO BIEN EL ACEITE.

SI SOBRA HUEVO,

SE PUEDE HACER UNA PEQUEÑA TORTILLITA.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

BUEN PROVECHO.

BON PROFIT.

Esta manera de cocinar el pollo, la aprendí de mi madre, se llamaba Carmen. Mi padre la llamaba Carmencita la buena Cocinera.

Esperando haber sido útil, con todo mi cariño. como siempre os deseo PAZ, AMOR Y ARMONIA.

Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

ELOGI ALS HOMES QUE SON BONES PERSONES

EL MEU PARE AMB MI DE PETITA. ELL VA SER MOLT BONA PERSONA

Bones tardes:

Aquest mati he anat al hospital a veure un familiar.

I a l´habitaciò hi havia un matrimoni molt gran.

El senyor m´ha dit que feia més de 60 anys que eran casats.

I que es varen posar a ser novios quan ella tenia 16 anys.

Me quedat admirada amb la tendresa que la tractava.

Era un senyor tot dulçura amb la seva dona.

I quina dedicació i paciencia, m ´han dit que estava la seu costat.I ella dolça amb ell.

I avui el meu escrit es un elogi els homes que son bones persones.

El meu pare va ser un d´ells.

Li agradava la poesia. L´educació, les belles arts.

Era sensible i a la vegada masculí.

Ell m´havia dit que més d´una vegada havia plorat, patin per mi.

Quand jo estava malalta era ell, el que sentat en el balancí, el costat del meu llit amb vetllava.

Ja he explicat, que va ser un pare protector.

Avui m´he donat conte, que de tan en tan a la T.V. també s´haurien de donar noticies de parelles que s´estimen i respetan.D´homes bons.

Ni han molts, molts.Però per desgracia aquets no són noticia.

Desde Valencia,PAU, AMOR I ARMONIA I DESITJO DE TOT COR QUE ELS HOMES QUE SON BONES PERSONES, SIGUIN CADA DIA MÉS NOTICIA.

Montserrat Llagostera Vilaró

LA GRACIA DE SER UNA DONA, DEDICAT A LA MEVA MARE

http://es.youtube.com/watch?v=1Dsf-LUjj5I
LA MEVA MARE I JO DE PETITETA

Bones tardes: Aci amb teniu jo, la Montserrat, una dona i orguillosa de sero.
Orgullosa de la meva mare.Una dona que es creia débil, però que en ralitat fa ser molt forta.

Una dona trevalladora que sense massa holgura económica, amb companyia del meu pare.Va pujar dos fills.

Una dona que deia que es trovaba malament, per que ho tirava tot endavan.

Alguna vegada havia dit:Es que més val neixa gos de casa bona, que dona.I això que el meu pare era un Sant.Tots tenim els nostres defectes.

I avui amb faig aquestes reflexions.

Que te psicologicament un home que no pugui tindre una dona?

Jo crec que l´unica cose que ens diferencia es la anatomia i la força física.

I això tambè hauria de veures si ells serian capaços de tindre més d´un fill.

Jo crec, que després de parir el primer, ja no s´atrevirien a tindre el segon.

Que maltractades en sigut les dones per la societat mascliste.

Hi havia un gran escriptora catalana, CATERINA ALBERT, que va tindre que publicar els seus llibres amb el nom VICTOR CATALA, es la autora de la novel-la SOLITUD.

I això per qué?.

Jo com a mare de tres fills, sempre he predicat l´igualdat de drets.El respeta entre els dos sexes.

I no hi ha dret que s´utilisint les criatures, per fer-se la punyeta lesd parelles separades.

A mi m´agrada ser una dona.Una dona que pugui contestar i protestar quan les coses no amb semblen bè, sempre respetan els demés.

An tigamen a les Masies Catalanes, hi haviá l ´hereu i la pubilla. I l´hereu era el amo i senyor de les terres y la pubilleta pasava a segon terme.Ara no se com están les lleis catalanes.

Ara explicaré en castella.

En esta entrada pongo un video leido por mi. Se llama LA PUBILLETA.

En las masias catalanas, antiguamente habia el heredero(hereu) y la heredera(pubilleta).

La lectura se trata de una niña de 5 años la heredera de una masia catalanaCAN PI, que cuando nace su hermanito, se deprime a causa de los celos provocados por la misma gente del pueblo, incluido por su padre, que le dicen que el heredero se lo ha quitado todo.La niña va enfermando poco a poco, hasta que se muere y la madre mientras da el pecho, le dice a su hijo.Tu eres el heredero de la masia, pero de mi corazón ella es la heredera.

Desitjan PAU I BE, acabo amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

QUAN ES TANCA UNA PORTA, S´OBREN DOS FINESTRAS

Bon día:

Començo amb frases positivas. QUAN S´ENS TANCA UNA PORTA DÈU EN OBRE DOS FINESTRES.Pels que no creuen, LA VIDA ENS OBRA DOS FINESTRES(VENTANAS)

CADA DIA UN DIA NOU.

I això ajuda a viure.

A tirar endavan.

A no ensorrarse (hundirse).

A mi m´en passat moltes coses.Bones i no tan bones.

La FE per mi es i ha sigut terapéutica.

Meditá frases positivas també.

El cervell l´hem d´alimentar, amb Pensaments d´Amor, d´Esperança, de Caritat.

Jo això ho he trovat, amb l´Educaciò Cristiana, que hem donaren de petita i que ara s´està atacan tan.

Però a les persones que no creuen, que jo les respeto molt, encare que algunas no respetin les meves creencias. Els hi dic, que siguin positivas. Que lluitin.que quan es TANCA UNA PORTA S´OBREN DOS FINESTRAS, quan menys ens ho pensem, en aquest cami tan plé de pedres que es la vida, es troba un altre caminan que ens apoia.

Vareig apendre que encare que Dèu no es vegi.Nosaltres hem de ser les seves MANS per fer el BÉ.

Crec que no es necesari gastar diners amb autobusos,per defensar la nostra FE, simplemen

procurá seguir el Camí que ens va marca Jesús: AMAOS LOS UNOS A LOS OTROS COMO YO OS HE AMADO.

I ja no jutjo ni busco, ni amb menjo el "coco". Penso moltes vegadas amb aquella frase del vers que amb va escriure el meu pare a l´Estampa de la meva Primera Comunió.AMB VOS BEN UNIDA FARE EL MEU CAMI.(CON VOS BIEN UNIDA HARE MI CAMINO).

Acabo per avui.Desitjan que arribi ben aviat la PAU per tot el món.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

FOTOS DE L´ANY 1990, ULTIM QUE EL MEU PARE VA VINDRE A VALENCIA

LA MARE QUE ACI TENIA 79 ANYS I JO 41 ANYS. A SIETE AGUAS. ABRIL 1990

JO, QUE ACI TENIA 41 ANYS, AMB ELS MEUS PARES. ABRIL 1990

ABRIL DE 1990, ELS MEUS PARES, AMB EL MEU FILL ALBERT, A LA TERRASSA DE LA CASETA DE SIETE AGUAS

Bon día:

Avui escric sobre l´ultim any que el meu pare va poguer vindre a Valencia.

Va ser l´Abril del any 1990. Al mes de febrer de 1.991, s´en va pujar al Cel.

Tenia 78 anys i ja no es trovaba gaire bè.Tenia molt poca energia i semblava més gran.

Nosaltres aleshores anaven a Siete Aguas, poble de montanya, de la zona de la Valencia Castellana, aprop de Requena.

Ara fa uns tres anys varem deixar la caseta, perque la mestressa(dueña) la va vendra(vendió) amb un constructor, que la va tirar, per contruir nou edifici. Ara l´obra está parada i jo quan i passo sento tristesa, perque aquella caseta tenia una gran terrasa, desde on podia disfrutá de la naturalesa.

Aleshores no varem buscar res mès, perque teniam l´avia(abuela) a casa(la tieta d´en Gabriel), i ja no hi podiem anar.

El meu pare era un enamorat de la montanya.Però aquell ultim any, ja no distrufava.

No se que amb passa que cada dia m´enrecordo més d´ell.

I les fotos que he posat avui son fetas a la caseta de Siete Aguas.

Jo no hem puc estar d´anari de tan en tan i m´agradaria tornar a llogar(alquilar) una caseta, en aquest poble, a on les aigües son tan bones i l ´aire tan pur.

Aquesta societat tan especuladora, va porta a enderrocar una caseta que encare estava molt bè,

I mireu ara les obres estàn parades i una bonica(bonita) caseta de poble, s´ha convertit en un esqueleto amb cuatre forats(agujeros).

I ara torno cap al present i m´en vaig posar a fer coses de la casa.

Per mi els meus records, son tresors, que mentres pugui, aniré alimentan, pesi a qui pesi.

Encare que la situació actual està plena de pesimisme.I les guerres no paren, com sempre amb tot el meu cor, desitjo PAU, AMOR, ARMONIA, per tot el món.

Amb carinyo desde Valencia. Montserrat Llagostera Vilaró

UNA HISTORIETA ANTIGUA DEL T.B.O.

SI QUIEREN AGRANDARLA PARA VERLA MEJOR, PINCHEN LA IMAGEN CON EL RATON


Hola:Ahora, escribo un poco en castellano.
Y he puesto esta historieta de un T.B.O. muy antigüo.
Quien la dibujó, fue el dibujante URDA.
Ahora me ha apetecido, poner un poco de humor en mi blog.
Y dar a conocer un poco a aquellos grandes dibujantes del antigüo T.B.O.
Pienso que de cuando en cuando una chispa de humor tambien es muy relajante.
Deseo terminen de pasar el dia lo mejor posible.
Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

RECORDO UN DIUMENGE AL MATI PASSEJAN AMB EL MEU PARE

EL MEU PARE L´ANY 1962. TENIA 50 ANYS

JO SENTADA AL PORT DE BARCELONA, ERA L´ANY 1962.TENIA 13 ANYS

Bones tardes:

Repasant fotografies i mirant aquesta qu´estic sentada en el PORT DE BARCELONA.

M´encordo un dels diumenges, quand jo tenia 13 anys i el pare 50.Que varem anar tots dos a passejar per STA MARIA DEL MAR I PER EL PORT DE BARCELONA.

A mi de joveneta, m´agradava molt passejar amb el meu pare, per els Antics Barris de Barcelona.

Amb ell aprenia moltes coses.

Era un home molt educat i amb molta cultura. I sempre anava amb traje i corbata.

Desprès jo, si sortia amb algún noi, també volia que anés ben vestit.això ja ho he repetit en altres entradas.

Passejar amb el meu pare, era disfrutar de la tranquilitat.Sempre he dit que no li agradava l´estrés, encare que era molt caminador i el seu pas era lleujer.

El pare, m´explicava moltes coses de l´Historia de Barcelona.

Recordo que aquell diumenge i a la fotografia es pot veure que jo portava un vestit camiser que m´havia fet la meva mare amb una tela que m´havia regalat el meu padrí.Doncs ell trevallava en el ram textil.

Jo explico detalls que no tenen importancia, però que ensenyan con en aquells anys 60.Una familia treballadora, podia sortinse de les coses encare que no hi haguessin massas ingresos.Sobretot si la familia estaba unida.

El meu pare, sempre deia que la mare sabia estirar els diners.D´una pesseta podia treure amb la seva traça amb el cosir i cuinar, el doble valor.

I aixi varen educanse.A no desperdiciar i a valorar les petites coses.

El pare, com a mi li agradave visitar Exposicions de Pintura i Museos.

I també alguna vegada anvem a passejar per el Clot i m´ensenyave els carrers del barri on va neixa.Es que era molt sentimental

Ara conforme vaig cumplin anys, veig que cada vegada mi asemblo més.

Ja ho diuen que les filles s´assemblan en els pares, i els fills a les mares.No se fins a quin punt, perque jo en tinc tres i cada un es diferent.

El día 19 de febrer ja fara 18 anys que va pujar el Cel.

Però jo cada dia el recordo tan amb ell com a la mare, i somio amb ells.

Destijo PAU I BE.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró