

Bon día: El silenci si que es importan i a mi de vegades, m´agrada disfrutar-lo.
De fet quan els meus fills eran petits de vegades desitjava quedarme sola i silenciosa de tan que m´atabalaven.
Però el parlar, escoltar, la bona comunicaciò entre la familia.Es molt importan.
De vegades proposo a casa.Algún día hauriem de dinar sense Tele, ni Radio i parlar, explicar coses.A mi m´agrada.Es que inclús dinar, conversan, es menge més a poc a poc.
I que m´en dieu d´una bona conversaciò entre pares i fills.
De vegades sapiguerse escoltar sense jutjarse, evitaria molts problemes, a la juventud.Perque es tanquen en ells mateixos i els consells de fora de casa sino són de bones persones o amics amb seny, els posen amb molts embolics i problemes.
I encare que vagin al psicòleg, que ho trovo bè. Si a casa hi a estimaciò, es crea un vincle d´ajudarse els uns els altres.
Moltes vegades en tenim la culpa els pares mateixos, de l´incomunicaciò amb els fills, perque de petits, ja els aparquem, devant de la T.V. o d´un videojoc, perque ens deixin tranquils.
Jo reconeixo que sóc molt xarraire, i més d´una vegada amb fan callar.
El que no m´agrada es que parlin tots a la vegada, com passa en alguns debats de la televisió i aleshores s´arma un guirigall, i un no s´entera de res.
Ara si que devagades trovo a faltar a la tieta Maria, perque encare que era sorda, però portava aparell, totes dues conversavem molta estona i m´explicava moltes coses.
I ara recordo que quan era petita, i anava amb la mama, ella es parava amb la gent que conexie i començavan a parlar i explicarse coses.Preguntaven per la seva salud, era com una especie de terapia sense sapiguero.Mireu si la meva mare, s´entretenia parlan, que jo l´estirava perque m´aborria.I el mateix pasava quen anavem al comprar a la Plaça.Conversavam amb les carniceras, les pexeteras i les veinas.
I ara sempre anem corren i amb estrés.
Acavo opinant que el silenci es molt bò, la comunicaciò tambè.El millor una mica de cada cosa.
PAU I BÈ.Amb carinyo desde Valencia, Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario