FOTO DE L´ANY 1966 JO, QUE ACI TENIA 17 ANYS AL MIG. A MA ESQUERRA, EL SR. FERNANDEZ DELGADO, (ERA EXTREMEÑO, PERO SEMBLAVA MEJICANO). I ÉL SR. BELTRAN.
Bon día: Que fàcil es avui día escriure amb l´ordenador.T´equivocas i desseguida pots corregir.
Vareig aprendre a escriure a màquina a Oficinistes.
Las màquinas d´escriure eran unes Underwood, d´avans de la Guerra.
I resulta que quan estava apunt la màquina, quan no es sortia la cinta, estava acabada i la tenia que cambiar.Total, que quan comançava a tocar el teclado, ja s´havia acabat l´hora de la classe.La veritat es que amb aquells caxarros.Vareig apendre més de mecànica, qu´escriure. Quan vareig començar a trevallar, no savia ni posar paper carbò entremig de les copias.
I amb posava els dits com una carbonera.Ja,ja,ja.
Allà on vareig estudiar a Oficinistes, quand acavabes ja sorties amb feina.Però a mi no amb calguè, perque amb varen enxufar en una Empresa de Seguros, LA FINANCIERA NACIONAL DE SEGUROS Y REASEGUROS, encare que amb varen fer un exàmen vaig sortir victoriosa de tot,de les matemáticas, historia, ortografía, menys de la mecanografia, que vaig fer varias faltes de teclado.D´alla recordo amb carinyo al Sr.Gómez, la Maria Teresa Mut, el Vericat, el Sr. Rosario, l´Isabel Solé,de l´Aurora Blasi,( que va mori molt jove, pobreta), dels botones que quan estava a la Centraleta, amb gastaven bromes i jo m´empipava.El Sr.Cristóbal Colón, qu´era el Conserje i el Sr. Piedrafita.El Sr.Barberá, que era el Director.I altres persones que no anomeno, qu´ eran companys i companyes.
I aixi com ara els estudiants quan acaban, entren a fer prácticas i no els hi pagan rés.Jo penso que això no està bè,perque encare que sigui poquet, sempre motivaria més a la gent jove.Jo ja vareig entrar amb un sou de 1.060 ptas el més, el any 1964, i només tenia 15 anys.
I en aquesta feina vareig apendre molt.Inclús amb varen ensenyar a funcionar la Centraleta.
I quan ja tenia 16 recent fets, amb vareig cambiar d´Empresa, perque una amiga meva,l´Elisa, amb va dir que faltava una noia a CONSTRUCCIONS GASPAR, i com anava a guanyar bastan més, doncs amb vareig cambiar.
A l´Empresa de Seguros, només treballava de 8 a 3 del mati., i a CONSTRUCCIONS GASPAR, era tot el día.
De CONSTRUCCIONS GASPAR, recordo amb carinyo a la Srta. Enriqueta, encare que devagades amb feia plorar, el Sr. Bas, el Sr. Sastre,la Sra. Gaspar al Sr. Godó, a la Nuria Corrius, al Sr.Porta, a la Maria Rosa Cases, i com no al Sr. Asensio, el cobrador, que amb va fer la fotografia que poso a dalt.
Jo era tasta olletes, i amb va agradar cambiar perque també vaig apendre més.A la primera Empresa, vaig enterarme de Pólices,Sinistres,Borderòs.A la segona, de Calefacciò Central, amb els seus radiadors, manguitos, colses, tuberies. Aci hi vareig entrar amb més experiencia, i ja no empastifava de paper carbò les cartes.Però encare feia serví aquellas gomas de borrar rodonas, que devagades trencaven els papers.
Més tard, els 17 anys, vareig deixar aquesta feina, per entrar al LABORATORIO PECUARIO REGIONAL CATALAN, que estava molt apropet de casa meva i només tenia un horari de 9 a 14 h., allà vareig trevallar fins que va neixa el meu fill Pere.També, avans de casarme, duran un any per la tarda, amb vaig buscar una feina, aquesta si que me la vàren donar a Oficinistes, en EL COLEGIO MAYOR VIRGEN DE NURIA.en aquestas dos últimes Empresas, vareig ser molt feliç, perque ja tenia molta més experiencia i seguretat en mi mateixa.
En el LABORATORIO PECUARIO REGIONAL CATALAN, fen els informes, aprenia de les enfermetats dels animals.I com que era del estat també redactava cartas que començava per Ilmo.Sr., i acavaben per Dios guarde a V.S. muchos s´en deian Oficios. Les técnicas ja havien avançad i ara ja no feia servir la goma de borrar que trencava el paper, sino uns paperets, que es posavan a sobre la lletra. I quan no hi havia massa feina, entrava a ficar el nas al Laboratori.Una vegada fins i tot vareig donar el biberò amb un anyell, que estava mol prim.Quan el vàren sacrificar, va sortir del intesti la solitaria,Mare de Dèu, era com una cinta de varios metres.
El pare va comprar una máquina d´escriure més moderna i a casa vareig practicar molt, fent reembolsos per una Revista, encare qu´ era molt explotat, vaig agafar molta velocitat amb el teclado.
En el COLEGIO MAYOR VIRGEN DE NURIA, i anava a les tarde 4 díes a la semana, com a Secretaria, aleshores era la seva Propietaria, Dª Inés Tarragona, i la Maisa, era la Directora, la recordo com si las veigés.I jo estava molt contenta perque tenia tracte amb les estudiants que s´hospedavan allà inclús ja redactava jo les cartes, però al casarme vaig deixar aquesta feina, i vaig continuar trevallan amb el Laboratori., durant nou mesos, fins que va neixa el Pere.
Amb tot el meu carinyo, m´enrecordo de la Pilar, qu´era la meva jefa i de D.Arsenio de Gracia Mira, un veterinari de molt pretigi qu´ era el Director.I dels veterinaris Srs. Beltrán,Fernández Delgado,Capdevila, de Pablo, Pardo,Guzmán, i d ´algún altre que ara no recordo el nom, i de laTeresa, la Lidia, la Basi, qu´ anaven treballar de manteniment i aseo del Laboratori.Tots varen ser molt bons companys i companyes.
A mi sempre m´agradat molt escriure, portar els contes.La feina d´Oficina. I qui m´havia de dir, que ara que soc una iaia, però ieie, ieie, eh¡ de 59 anys, escriuria amb un ordenador i seria tan fàcil corretgir.
I ara m´en vaig a fer altres feinas de la casa.
Com cada dia desitjo desde Valencia.PAU, AMOR I ARMONIA. Montserrat Llagostera Vilaró
.JPG)
.JPG)
.JPG)
