LA PLANTA BAIXA ON VAREIG NEIXA

JO EL DIA DEL MEU CASAMENT, EN EL REBEDOR DE LA PLANTA BAIXA, ON VAREIG VIURE DESDE EL DIA DEL MEU NEIXEMENT

ELMEU FILL PERE, QUE ACI TENIA UN ANY I MIG, A LA PLANTA BAIXA ON VIVIEN ELS MEUS PARES

Bones tardes:
Ara parlaré de la planta baixa a on vareig neixa, i viure fins que amb vareig casar.

I havien dos entrades.Una la de l´escala i l´altra la del carrer.La porta del carrer, era una gran vidriera.

I a dins i havien unes portas antigas de fusta que tancavem a la nit, per protecció. A ma esquerra de la vidriera i havie una finestreta, que jo hi guaitava quand era petiteta junt amb la tia velleta que vivia amb nosaltres. I a una distancia de la porta hi havia un graonet, a mi m´agradava sentarmi a llegir T.B.O.S. Al rebedor era molt gran i li deiam, la botiga.

Entran a ma dreta hi havia el despatx del pare. I a ma esquerra la habitaciò dels meus pares. Seguidament entran el menjador. A ma esquerra hi havia la meva habitaciò. I a la dreta la del meu germà.

I a través d´una porta del menjador, entravem a la cuina i d´una altre entravem al taller del meu pare.

Sembla qu´ el vegi amb els sus bancs.La fogaina.La máquina de serrar. I al final el pati am el vell llimoner.El pare en un tros de pati si va fer una especie d´estudi per disfrutar de silenci, llegir, pintar i a estones tambè de una mica de solitud.Tinc que dir que jo sòc com ell.A mi tambè m´ agrada tenir el meu propi espai.

El pare s´estimava molt la planta baixa. I devegades que la mare es queixava perque entrava molta pols.Ell deïa .-A mi d´aci amb treurán de peus enfora.

Jo mi trovaba molt bè en aquella casa. I per la part del pati m´enfilava i parlava amb les veinas. I vareig viure desde el 26 de febrer de l´any 1949, dia en el que vareig neixa, la mare ens va tindre al meu germà i a mi a casa, amb ajuda de la comadrona, fins el día 28 de Gener de l´any 1970, día que amb vareig casar.

Però comque m´en vaig anar a viure molt aprop de casa.Concretamen al carrer Encina, junt a la Plaça del Nord. Cada día m´en anave a veure als meus pares.Fins qu´el Decembre de l´any 1975, ens en varem venir a viure a Valencia.

I mireu ara moltes nits, encare hi somiu amb la planta baixa i en els meus pares.I en els carrers de Gràcia.Jo quan m´en vaig a dormir dic.-Ara començo un altre vida, perque els meus somnis semblen ben reals.I encare que hem desperti varias vegades a la nit, torno a somniar.

I ara torno el present i plego, per avui. D´aci una estona m´en tinc d´anar a la Parróquia que avui tenim atenció Primaria de Cáritas i feina no en falta.

PAU I BÈ , desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró