

Hola, Bon día: He trobat la foto dels nostres tres monstruitos.
Quina época més bonica.Tenian aleshores,15, 11 i mig i 3 anys.
Era el primer any que viviem el pis qu´ estem ara.I per Nadal els vàrem fotografiar a tots tres amb aquets caretos.
Aleshores jo era com una gallina lloca. Encare anavem a tot arreu junts. I devagadas amb posava histérica.I era normal, perque amb tres xicots a casa. De vegades i havia molt de jaleo.I a mi que m´agrada bastan el silenci.Ai Monserrat a on t´havies ficat¡¡¡.Però tambè hi havia molta al-legria.
La veritat es que es barallaven com a xinos.Desprès el meu fill gran es Cinturò Negre i Professor de Tai-Xi.
La veritat es que quand s´acavabem les vacances de l´escola jo deia:Que bè ara començan les meves vacances.
I els meus pares qu´els anyoravan tan.Quan passaven una temporada amb nosaltres, s´entornavan cap a Barcelona vacunats dels nois ja, ja.-Nena, amb deian vos anyorem molt.Però ara ja estem vacunats per una temporada.
I es que els meus monstruitos devegades es passaven una mica.eran com en Pinxo i en Panxo.
Per cert no el sabeu aques dit?:
EN PINXO, VA DIR A EN PANXO,
VOLS QUE ET PUNXI AMB UN PUNXÓ
I EN PANXO VA DIR EN EN PINXO,
PINXO PUNXAM,
PERO A LA PANXA NO
Bè doncs ells eren uns pinxos.Però en fi i al cap els meus pinxos.
Si sapiguesiu el feliç que sóc quan ens reunim tots¡¡¡
Ara a casa hi a un nou pinxo, en Pipo, el gatet, que no para d´anar a devant i darrera i si no li fem cas. S´ens enfila i mossega, flujet,i jo li dic tu no ets un gat ets un gosset.
I la dolça Lucia, la neteta.Quan truca per teléfono pregunta:¿ Yaya y el Pipo, como está el Pipo?.I ahir el meu marit, va dir:Mirala amb contes de preguntar per el iaio, pregunta per el gat.
Però desprès va parlà amb ell i el Gabriel tot content.
I amb aquesta al-legria de records.Vos desitjo com sempre amb carinyo PAU, AMOR, SALUT I ARMONIA. Desde Valencia Montserrat Llagostera Vilaró
jajajaj, que buenas máscaras señora, la verdad que son monstruitos:)
ResponderEliminar