
Bon día: Quina al-legria,Dèu meu.El dissabte passat amb vareig retrobar amb la meva amiga,Montserrat Anglada. Va ser a la Trobada a Ribaroja dels Vaporistas de trens.
Va ser com tornar a ser petitas. MontaN en aquells trenets de vapor.Fets a escala dels de veritat.
El seu marit, en te un. I es fantástic, veure la paciencia d´aquestes personas. Com cuidadan i fan funcionar, aquets trenets.Alguns construits per ells mateixos.
La Montserrat, viu a Barcelona i jo aci a Valencia
Ella, la seva germana I jo, de petites, viviem en el mateix carrer.I erem veines i a la vegada amiguetes.
Jo era més gran qu´elles.I devegades, comque, jo era ·la niña tonta", que volia ser gran, Deia que eran massa petites. Però el pare, amb deia: -Aquestas nenas petitas, quand siguin grands, et pasaràn la mà per la cara.
La mà per la cara no me la va passar.Però,una bona abraçada, si que ens vàrem fer.
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario