









Bones tardes: Avui he posat moltes fotos i poca lletra.
Es un homenatge a la Maria, la tieta d´en Gabriel.
Li va fer de mare.Els ultims 6 anys de la seva vida va viure fitxa amb nosaltres.Avans venia a temporadas.
I avui al entrar a la seva habitació.He sentin unes llagrimas que corrien per les mevas galtes.
Aquet mes que comença demà, el dia 17, fara un any que es va mori entre els meus braços.
I encare que alguna vegada havien discutit, per coses tontes.Com perque no volie que els nois fecin rès de la casa. Que això era cosa de dones. Jo l´estimava molt. Tambè s´enfadava, quan teniam posades les T.V. en castellà.Tan catalanista com era¡¡¡.I ens deia. -Que sou catalans¡
Horas i horas amb vareig pasar en el seu dormitori al seu costat.Escoltan la seva vida.Crec que se més coses d´ella que el mateix Gabriel.
La Maria tenia el caràcter molt fort, però a la vegada era sensible.S´estimava molt els animals.Això si que m´ho va encomanà bè.
I malalteta com estava es preocupava més de la depresiò del Albert que d´ella mateixa i com ens estimava i ens renyava a tots. Quand el veia trist anava amb les seves croses a veurel i li deia.-Nanu, nanu...
Ara, poquet a poquet l´Albert es va posan millor.
I jo et dic Maria.Si estàs aprop de Dèu.Demana-li per ell¡.
Ara la Maria està enterrada a Barcelona, ja ho vaig dir en un altre apartat, amb el seu estimat Pere.Això si que va ser un verdader amor.Plè de sacrifici i estimaciò.
I acabo dient.Que guapissima erats Maria Esteller Querol.¡
Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario