LA SARDANA DEL MEU COR

Bon día:

Avui m´he despertat sentimental.

Una mica anyorada de Barcelona, de les sardanes.I m´en he anat al Youtube, he buscat, la sardana del meu cor, que es diu LA SANTA ESPINA, i que avui le poso en el meu blog.

He triat aquest video, perque es el que se s´escolta millor el sonido. I aquest joves, m´encantan com ballan.

De vegades a casa quan estic sola amb poso una sardana i ballo una mica, pero sense saltar, sino els veins...

PAU, AMOR ARMONIA, desde Valencia, amb carinyo.

Montserrat Llagostera Vilaró

LA SRTA. ALBERO, UNA PROFESORA ENTRANYABLE, DE ORIENTACION CATOLICA PARA OFICINISTAS

JO ALS 13 ANYS, JA M´HAVIA FET LA PERMANENT I TRET ELS CREPATS.

JO L´ANY 1961, TENIA 12 ANYS

Bon día:

Amb quin carinyo m´enrecordo de la Srta. Albero.

Una de les profesores de ORIENTACION CATOLICA PARA OFICINISTAS que vareig tenir dels 12 als 13 anys.

Jo aleshores era una "mocosa", que volia semblar gran.

I tan en el meus pares , com a la Srta. Albero, no els hi agradava la meva manera de pentinarme.

Amb aquells crepats, que tapave la pantalla al que estava a la fila de darrera en el Cine.

Sort que això es va acabar quan un bon día, quan el meus pares amb van portar a la peluquería en que amb fessin la pemanent.

I la Srta. Albero, quand amb va veure a la tarda.(aleshores les classes eran a la tarda), va estar molt contenta.

Quan amb veig a mi mateixa, amb aquellas torres de cabell al cap, amb donaria un bolet i amb posaria trenetas.

La senyoreta Albero, era un encant de persona.

Dolça i a la vegada recta.

Una altre escena que recordo, es aquell dia que ens deia les que aprobariem el curs, i quan amb va tocar a mi va dir -TU LLAGOSTERA, DEPENDE DE LA DEPENDICION DE LA DEPENDURIA.

I es que la Srta. Albero, amb coneixia molt.Era molt bona psicóloga i sabia que si jo posava voluntad aprobaria, pero si amb posava pardalets al cap i distraccions suspendria.

Afortunadament, vareig aprobar.

De vegades parlava amb el meu pare de mi. i li deia que podia donar molt més si m´esforçava, però tenia aleshores el cap plé de tonteries.

Si la Srta Albero viu, ja deurà tenir més de 80 anys.

Per ella, tot el meu carinyo i records.

Desde Valencia PAU, AMOR ARMONIA, PER TOT EL MON.

Montserrat llagostera Vilaró

ESTIC CONTENTA PERQUE VA GUANYAR EL BARÇA-INDIGNADA PER TANTA SALVATJADA

Bones tardes:

Tant contenta com estic perque va guanyar el Barça.

I tant indignada per tanta salvatjada, per les destroses que vàren fer ahir a partir de les dugues de la matínada a les Rambles de Canaletas de Barcelona.

I pensar que estem a plé Segle XXI, i alguna gent cada día s´està tornant més salvatge.

Jo recordo quan era petita, el lloch de reunió dels senyors, per parlar de futbol, ja era a la Font de Canaletas. I allà feian les seves Tertùlias i Discusions.Pero mai aquesta salvatjada.

I aquestas actituts actuals tan violentes, fan que un Sport tan noble com és el futbol, el desmereixin, per culpe de quatre exaltats, que no saven Celebrar l ´Exit, sense emborraxarse i fer destrossas.

Ai Dèu meu quina vergonya i quina pena a la vegada.

Bè acabo per avui.

Desde Valencia, ENHORABONA CULÉS. I sobretot per els bons aficionats que saben respetar les coses i celebran el éxit amb educaciò.

Que acabeu de passar bè el dia, vos desitjo amb carinyo.

Montserrat llagostera Vilaró

ENAMORADA DE LA ZARZUELA

Bones tardes:
Cada día mica a mica vaig destapan la meva personalitat.

Desde ben petita, m´agradava escoltar la radio, i comque el meu pare era el que manava de les emisores, i tenia la radio el taller, i si feian zarzuela, doncs les escoltava.I quand jo feia vacances devagades entrava a fer-li companyia i també l´estorvaba.Però d´ell vaig apendre a estimar la bona música, el teatre, la zarzuela i la lectura.

Que bonica la zarzuela¡Quina llástima que a la T.V. ja no en fan es clar. Ara venen més les series violentas, les xafarderies, que també ho tinc de dir de vegades també les miro.Encare que no aguanto mai el final.

Doncs una de las Zarzuelas que més m´agradat desde que tinc ús de raó es DOÑA FRANCISQUITA.

De vegades algunas amigues amb diuen:-Ya salió la romántica empedernida.

Doncs si, sóc una romántica, pesi a qui pesi, amb fi i al cap no faig mal a ningú.

I per mi, la cosa més sencilla del món amb pot fer feliç.

No cal gastarse molts diners.Simplement una frase bonica.Simplement la sencillesa d´una cosa donade amb carinyo i bona voluntad.O sensillament una paraula sencilla, noble, amable.

Encare m´agrada badar, miran les estrellas.I penso que quantes persones estaran miranlas en aques moment i compartin aquest cel estrellat tan meravellós.

PAU, AMOR I ARMONIA, VOS DESITJO COM CADA DIA.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat llagostera Vilaró

EL MES DE MARIA

L ´INMACULADA DE MURILLO, JO LA TENIA A LA CAPCELERA DEL MEU LLIT, EN EL DORMITORI DE SOLTERA

Bones tardes:

Mentres a la TV. estaven fen un debat sobre la píldora de día después.

Jo m´estava enrecordan de quan era joveneta.

De quan anave al Colegi de Rius i Taulet i el mes de Maig, celebravem el mes de Maria.

I portavem cada alumne una flor per la Mare de Dèu.

Que bonica la Capella, tan guarnida de flors.

I aquella inocencia en els nostres cors.

Quina emociò sentia jo, que sempre he sigut devota de la Mare de Dèu.

Aleshores li resava a la Mare de Dèu, per aquell jove que havia de ser el día de demà el meu marit.

Jo li resava perque fos una bona persona i el día de demà un bon pare dels meus fills.

Perque el meu jove ideal tenia un fisic abstracte.

Jo li demanava a la Mare de Dèu que el protegis de tots els perills mundans, i li deia que amb conservés neta i pura, digna d´ell.

I la Verge amb va posar en el meu Cami en Gabriel. Moltes jovenetas ara s´enriurien de mi.

No seria millor que en contes de volguer sexe prematuramen, es preocupesin d´apendre a estimar.Perque avans les parelles manteniem una ilusiò molt gran.

I ara el que més rabia amb fa, es que a sobre, que entreguen desseguida els seus cossos, les maltracten.

Avans els novios, en excepciò d´alguns, adoravan a la seva novia, encare que ni havien que després de casats es treian la máscara.

Però es que ara hi han dones maltractades inclús sen novios.

La veritat es que per la meva manera de ser, dono gràcies d´haver sigut adolescenten en els anys 60.I la política no t´he rés a veure eh!.

Doncs l´entrada d´avui la dedico a la Verge Maria, ja que estem en el mes de Maig.

VERGE DOLÇA PROTEGEIX A LES NOIES,

LLIURELES DELS MALTRACTADORS,

AMPARALES SOTA EL TEU MANTO

LLIURELES DELS VIOLADORS.

A la meva habitaciò de soltera, hi tenia un cuadro molt gran de l´INMACULADA DE MURILLO.

PAU I BE, vos desitjo amb carinyo, desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

SENTIR EL TACTE D´UN LLIBRE MENTRES EL LLEGEIXO

JO, QUAN TENIA 13 ANYS, L ´ANY 1962, EN EL PATI DE CASA MEVA

UN LIBRE. DELS QUE TINC. ES UN PLAER LLEGIR I SENTIR EL TACTE DE LES PAGINES, ENTRE LES MEVES MANS

Bon día:

Per mi no hi a rés com llegir un llibre i sentir el seu tacte en les meves mans.

La veritat es que estic més atenta quand llegeixo, ben asseguda amb un llibre a les meves mans.

De vegades el fill que viu a casa amb diu:-Mama, vols que et gravi un llibre?

Jo li contesto-No fill, no.Per mi no hi a rés com tenir un llibre entre les meves mans i anarlo llegin página a página.

De petita m´enfilaba a la taula del despatx del meu pare per agafar-li els llibres. I ell devagades amb renyaba, perque alguna vegada n´agafava algún que no era adecuat per la meva edat.

Per reis estaba més contenta, amb un conte, que en un joguet.

Ara els nens, amb tans video-juegos i tan Internet, que a mi també m´agrada molt eh¡¡¡.No gaudexen tan del tacte d´un llibre.

I es que la lectura d´un bon llibre aguditxa l ´imaginaciò. I com es llegeix, mes ganes tens de llegir.

De vegades amb renyo a mi mateixa, perque degut a l´Internet ja no llegeixo tan com avans.

L´altre dia una senyora que jo aprecio molt, amb va enviar un llibre de poesias i jo tenin aquest llibre entre les meves mans, puc percibir e imaginar més els paisatges descrits en ell. I poquet a poquet anar pasan fulla per fulla, en molt de cuidado per no arrugarlo.

Hi ha persones, que tenen la mania per posar-se el punt de lectura de doblegar les pagines.

A mi això no m´agrada gens.Els llibres s´han de respetar i tractar amb carinyo.Per això hi han els separadors de páginas.

Desitjo que passeu molt bon día, amb PAU I ARMONIA i si podeu llegiu una mica, si pot ser un llibre entre les vostres mans, veureu que si presteu atenciò, disfrutereu del seu tacte.

Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

AVUI HEM ESTAT A SIETE AGUAS

LA MEVA NETA LUCIA I JO, AQUEST MIGDIA A SIETE AGUAS

Bones tardes:

Ara fa una estona hem tornat de SIETE AGUAS.

Un poble de Valencia, en que hem veranejat durant molts anys.

Es un poble de montanya, camí de Requena, del que jo n´estic enamorada.

I segurament aquest estiu i tornarem a anar.

Com disfrutava jo pasejant silenciosa pels camins, envoltats de farigola i romaní.

Escoltan el cant dels ocells i dels grills.

Allà va anari l ´Albert desde que va neixa, i els meus fills grans, el Pere desde els 8 i el Jordi desde els 5, fins fa tres anys que teniam la tieta d´en Gabriel malalta i no podiem anari.

En Octubre d´aquest any ja fará 2 anys que es va morir.

Jo cada vegada que vaig a SIETE AGUAS, el meu cor batega, la meva ánima es renova.

No importa que la gent siguin més aviat de parla castellana, perque com he dit pertany cap a la banda de Bunyol, Requena, Utiel.Tambè hi ha molta gent que parla valencià.

Tinc molta ilusiò per tornar a Siete Aguas, poguer disfrutar de la meva neta, igual que feia amb els meus fills quan eren petits.

Quina ilusió, tornar a veure i escoltar La Banda Municipal La Paz, els días que actuan a la Plaça del Poble. I tornarme a agenollar devant del Cristo de Los Afligidos i amb tot el meu Amor, resar

per els que més ho necesitan.

Plena d´ilusions vos desitjo PAU, AMOR I ARMONIA.

Amb carinyo, desde Valencia.

Montserrat Llagostera Vilaró