Aci al mig, jo amb 14 anys, amb un Aplec
Bones tardes: El gran poeta Joan Maragall va escriure:
LA SARDANA
1
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil-lant.
Ja es decanta a l´esquerra i vacil-la,
ja torna altra volta a l´esquerra dubtant,
i s´en torna i retorna intranquil-la,
com mal orientada l´agulla d´imant.
Fixa´s un punt i es detura com ella...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana es la dansa més bella
de totes les dances que es fan i es desfan.
2
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d´una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptan,
Sacerdots els diríeu d´un culte
que en mística dansa s´en vénen i van
emportats per lo símbol oculte
de l´ampla rodona que els va agermanant .
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para´s, suspesa de tal meravella...
El ritme tornant,
La sardana es la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan .
3
El botó d´eixa roda, quin era
que amb tal simetria l´anava centran?
Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d´aquest ull gegant?
Potsé un temps al bell mig s´hi apilaven
les garves polsoses del blat rosejant,
i els suaus segadors festejaven
la prodiga Ceres saltant i ballant..
Del contrapunt la vagant cantarella
sembla estrafeta passada d´aucella
que canta volant:
la sardana es la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
4
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d´altres desaparellant:
es la dansa sencera d´un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suament se deslliga;
desfent-se, s´eixample al volant;
cada mà. tot deixant a l ´amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornarán de parella en parella¡
Tota ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles dian:
la sardana es la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Preciosa poesia la de Joan Maragall, dedicada aquesta dança que uneix als macos i lletxos als alts i baixos, a totes les races i cultures. Amb aquesta anella no hi i ha descriminació.
Quina llástima que aci Valencia, no en facin¡¡¡
La sardana es la dança de les energies, doncs tot donan-se les mans ens unim amb una armonia i pau al compás de la tenora, el floviol i demés instruments. Adeu-siau amics de las sardanes.
Desde Valencia, Montserrat llagostera Vilaró.
Aci teniu a l´Escolania San Agusti de Sabadell, interpretan la sardana Record de Calella.M´encisa com cantan aquets nois.
