HOLA DE NOU:
Ahir tarda vaig ser molt feliç veient una de les pelicules més meravelloses per el meu gust,EL ARBOL DE LA VIDA.
Sabeu mentres le veia s´anaven despertan uns grans sentiments.
El poguer contemplar el miracle de la creació, amb l´aparició dels volcans, la creació del mar, les especies, tot amb maravellosos efectes especials, amb una música de fons per mi molt armoniosa.
El veurer com un dinosaure es carrega el seu company, s´hem va figurar com Cain i Abel.
Vareig plorar al veurer el naixement del fill del protagonista.
El pare que dona la sensació de ser una persona dura, pero en el fons es plé de tendresa.
Un dels fills que li demana a Deu en un moment d´enfado que es mori el seu pare, pero després l´estima
amb tot el seu amor i li dona el seu apoio.
I una de les sensacions més agradables es que amb va sentir com una sencilla i petitona criatura de Dèu en aquest Univers.
I també vareig sentir, que devant del Creador totes les races som iguals, ningú es més que ningú.
PAU, AMOR I ARMONIA.
Desde Valencia amb carinyo.
HOLA DE NUEVO:
Ayer tarde fui muy feliz viendo una de las películas más maravillosas a mi gusto EL ARBOL DE LA VIDA.
Sabéis, mientras la veia se me iban despertando unas sentimientos muy grandes.
El poder contemplar el milagro de la creación, con la aparición de los volcanes, la creación del mar, las especies, todo con unos maravillosos efectos especiales, con una música de fondo para mi muy armoniosa.
El ver como un dinosaurio se carga a su compañero, se me figuró como Cain y Abel.
Lloré al ver el nacimiento del hijo del protagonista.
El padre que da la sensación de ser una persona muy dura, en el fondo es una persona llena de ternura.
Uno de los hijos le pide a Dios que su padre se muera en un momento de enfado, pero después lo quiere con todo su amor y le da su apoyo.
Y una de las sensaciones más agradable es que sentí una sencilla y pequeña criatura de Dios en este Universo.
Tambien sentí, que delante del Creador todos las razas somos iguales, nadie es más que nadie.
PAZ, AMOR Y ARMONIA.
Desde valencia, con cariño, Montserrat Llagostera Vilaró