AQUEST ANUNCI L´HE TRET D´UNA PAGINA DEL DIARI DE BARCELONA DEL 25 DE DECEMBRE DE L´ANY 1960.GUARDADA ENTRE LES FULLES D´UN LLIBRE.Bones tardes:
Ara, mentres recollía la cuina, m´ha vingut un record de quan tenia uns set anys.
En el col-legi de Sta.Rosa. la senyoreta Mercedes amb va escollir, per fer de papellona, en una obra de teatre que es deia L ´ESCARBAT I LA PAPALLONA.
El paper de l´escarbat el feia un nen de la meva classe.Es deia i diu Eusebi Fernández.I jo era la Papellona. I comque vàrem interpretar en un Festival en el Orfeò Gracienc, en van poguer veure molts veins de Gràcia.
Entre ells estaven, la Candideta i en Joan Escoda, dos germanets més petits que jo, per cert la seva mare es deia Amparo i era Valenciana.
Ells amb podian veure jogar en el meu pati desde dos finestras de casa seva.
I l´endemà, mentres jugava en el pati de casa meva, vaig sentir una veueta que amb cridava -PAPALLONA, PAPALLONA. I jo vareig mirà cap amunt i alli estava la Candideta, el seu germà era molt petitò.Pero quina cosa, per ells sempre vaig ser la PAPALLONA.
Ara, mentres recollía la cuina, m´ha vingut un record de quan tenia uns set anys.
En el col-legi de Sta.Rosa. la senyoreta Mercedes amb va escollir, per fer de papellona, en una obra de teatre que es deia L ´ESCARBAT I LA PAPALLONA.
El paper de l´escarbat el feia un nen de la meva classe.Es deia i diu Eusebi Fernández.I jo era la Papellona. I comque vàrem interpretar en un Festival en el Orfeò Gracienc, en van poguer veure molts veins de Gràcia.
Entre ells estaven, la Candideta i en Joan Escoda, dos germanets més petits que jo, per cert la seva mare es deia Amparo i era Valenciana.
Ells amb podian veure jogar en el meu pati desde dos finestras de casa seva.
I l´endemà, mentres jugava en el pati de casa meva, vaig sentir una veueta que amb cridava -PAPALLONA, PAPALLONA. I jo vareig mirà cap amunt i alli estava la Candideta, el seu germà era molt petitò.Pero quina cosa, per ells sempre vaig ser la PAPALLONA.
Ara que visc a Valencia, de vegades m´enrecordo que la Cándida, cada any per Fallas, es vestía de fallera, ella perteneixia a la Casa de Valencia, ubicada a Barcelona, i s´en anava cap a Valencia.
Recordo una vegada, que vareig anar amb la senyora Amparo i els nens, als ALMACENES JORBA, (CAN JORBA), en un Festival, aquell día el seu pare va tocar en una Orquesta, era músic.I els nens i jo vàrem jugar molt.
A CAN JORBA, quand la mare anava a comprar amb portava un globo, amb la propaganda impresa dels magatzems.
I aquest record d´avui va dedicat, a aquells germans, veinets meus, que amb cridaven :-PAPALLONA, PAPALLONA...
Desde Valencia, amb carinyo, PAU, AMOR I ARMONIA. Montserrat Llagostera Vilaró
