ELS PALLASSOS I LA CARITAT DE FER RIURE

DOLÇOS PALLASSOS, QUE FEU RIURE AMB INOCENCIA


Bon dia:Són les 7,45 h. del mati.

Avui la página del meu blog l´escric en homenatje als pallassos, i sobretot els que no són gaire coneguts.

Per mi un els treballs més nobles es el que fan els pallassos.

En una etapa de crisis i de pesimisme, com la que estem passan a nivell mundial, una estona de riure va molt bè.I ningú com els pallassos per fe aquest miracle.

Quand era molt petita no m´agradavan gaire.Però el que anave vestit amb roba fosforecent, la cara pintada de blanc.No se per què aquest m´enamoraba era com si veigés un "mago".

Però desprès a mida que vareig creixe, cada vegada disfrutava més de les seves actuacions.

Amb molesta molt quan la gent emb tono despectiu referint-se a una persona diu-Aquest es un pallasso¡

I per mi son meravellosos.

A mi no m´agradan aquestes pel-licules que fan ara de terror, en que ells son els protagonistes.

Dolços pallassets, que feu riure els malats, i feu sentir als vellets, altra vegada nens.


Pallassets anònims.Que no surtiu a la T.V. pero la vostra labor es magnífica.


Jo ara al contrari que quan era petita del Circ, el que més m´agrada sòn els pallassos.


Enhorabona, fer riura amb inocencia, jo ho considero CARITAT.

I amb un sonriure, ben gran, desitjo un bon día per tothom.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

VIURE EL PRESENT, PERO SENSE OBLIDAR EL MEU PASSAT

UN PASSAT LLUNYA. LA MERCE LLANSANA I JO, LA MES PETITA

UN PASSAT RECENT. EL GABRIEL I JO AQUEST MES D´AGOST DE 2008, A VIGO

Hola a tots i a totes: El meu blog no segueix un ordre cronológic.Es espontáni.

I han dies qu´ explico coses de la juventud.Uns altres de l´infantesa.

I devegades amb centro amb el present, o en el passat inmediat.

I es que jo sòc aixi.Una persona que li agrada a estonas, recrearse en els bons moments viscuts.

Això si també toco de peus a terra, i faig bastantes coses.Perque també sòc tossuda i quan poso la banya amb un forat amb costa molt de treurela.

No acostumo fer massas projectes a llarg termini, es com una precaució per no endurmen massas desenganyis,si les coses no surten com es preveian.

I mireu quina con tradicciò, tot i que devegades amb recreo amb el passat, procuro que cada dia sigui diferent a l´anterior.M´ho puc permetre perque no trevallo fora de casa.La feina que faig es de voluntariat.Alguna ventatja tenim que tindre les "Marujas", ja, ja.Si tenim autoestima i sabem treure profit de ser mestressas de casa.Dic mestresses, no esclavas.Ens ho podem montar molt bé.

Avui he anat els tallers de pasicológia.M´ho he passat "pipa" i en aquells moments amb centrava en el present, disfrutan de la companyia de les altres alumnes i de la professora, i escoltan el que deian.

Si el meu fill es va trobant cada dia millor de la "depre", encare prodré disfurtar més i tindrem independencia tots dos.

A mi m´agrada molt viure i deixar viure.No jutjar a ningú i que hem deixen fer.

Del passat no m´agrada remenar les coses desagradables, procuro perdonar.Oblidar ja amb costa més.

En el blog moltes vegades deixo sortir la meva nena interior, i revisc moments de quan jugava amb les amiguetes. I aleshores amb diverteixo molt amb aquets records.

I ara plego m´en vaig a dinar que tingueu un bona tarda.Desde Valencia, amb carinyo, Montserrat Llagostera Vilaró.

AVUI EL MEU FILL PERE GABRIEL FA 38 ANYS

LA BOSSA DE PELADILLAS DEL DIA DEL TEU BATEIG.ESTA ESCRITA PER EL TEU PARE, EN GABRIEL

AMB LA MEVA MARE, LA IAIA CARME, JO AL MIG, I LA TIETA MARIA

AMB LA TIETA D´EN GABRIEL I EL MEU PARE, EL DIA DEL TEU BATEIG. ELLS FOREN ELS TEUS PADRINS

EL DIA QUE VAS FE TRES ANYS. AL COSTAT LA TIETA MARIA D´EN GABRIEL I EL MEU PARE.L ´ANY 1973

L´ESMERALDA, L´ALBERT AL MIG, I EL PERE, EN UNA FOTO RECENT

DIMECRES, 29 D´OCTUBRE DEL 2OO8

Bon día.El meu escrit d´avui va per tu Pere Gabriel

Fa 38 anys que vingueres al món.

Quand el pare i jo ens varem casar, la meva falera fa ser quedarme embarasada desseguida i això que jo estava apunt de fer els 21 anys i o vareig consseguir.

Una mica més neixas setmesò.Doncs, els 7 mesos vareig tindre unes contraccions.I no vegis la meva mare, com va patir-I si neix avans d´hora que dirà la gent?.

Però vares sapiguer esperar i els 9 mesos i un día d´haber-me casat, vas veure la llum, per primera vegada.

I quina alegria per tots¡¡¡

I erets preciòs, pesabas quasi 4 kgs.

La veritat es que varen valdre la pena aquells dolors tan for de ronyons que vareig passar, per portarte el món.A última hora en posaren el pentotal i varen tenir que treuret amb ajuda d´una

ventosa. Semblavas un nino.Jo vagi tarda unes horas en desperta-me del pentotal,sentia veus mig adormida es tingut un nen¡¡¡Aleshores no es coneixia el sexe de les criatures fins al moment de neixa.

Durant el part vareig estar molt ben acompanyada per el teu pare, els meus pares, la tieta Maria i el meu germà i cunyada.Tots et varen esperar veuret neixa .

Al dia següent et va vindre el iaio Antonio, pare del Gabriel, i el tiet Ramón

La tieta Maria, ja t´havia posat un osito al bressol de la Clínica Barcelona, on vares nexia.

Et va asistí el Dr.Masmitjà, semble que el vegi.Amb el seu pentinat de ralla el costat i unes olleres de vidre gruixut, i les faccions una mica axinades, tindria uns 40 anys.I la comadrona la Sra. Goñi, que també recordo molt bè el seu físic.

I comque al casarme vareig continuar vivin al Barri de Gràcia i aprop de casa dels meus pares, no ets pots ni imaginar la de visites i règals que vares tindre.

I acabo aquest escrit desitjante.-PER MOLTS ANYS PERE¡¡¡

Desde Valencia, amb carinyo. Pau i bè per tothom.Montserrat Llagostera Vilaró

FOTOGRAFIES FETES EL DIUMENGE PASSAT

LA MEVA NETA LUCIA I JO

LA LUCIA AL MIG, AMB LA SONIA QUE ES LA SEVA MAMA I JO, QUE SÓC LA IAIA


EL MEU FILL JORDI, QUE ES EL PARE DE LA NENA, I JO


JO AL MIG DEL MEU FILL PERE I L´ESMERALDA, EL DIA 26 D´OCTUBRE DEL 2008

Bon dia: Desde ben petita, que sóc una enamorada de les fotografies. I sobretot de les de paper.

Però ara, ja casi totas son digitals.

El diumenge varen venir a dinar a casa els meus fills.Celebràrem el cumpleanys d´en Pere, que demá fará 38 anys, i de l ´Albert que l´altre día en va fe 26. De l´Albert ja en vareig parlar l´Altre día.

I el Pere amb va fer unes fotografies.

En Gabriel i l´Albert no es varen retratà.

Quand tinc els tres fills junts, amb les dones, i la meva neta, i el Gabriel. Sento una energia de felicitat en el meu interior. I ara comprenc l ´enyorança dels meus pares, quand ens vinguerem a viure a Valencia.

Mirar fotografies per mi es reviure moltes coses.Tornar a trobar-me amb els meus pares.Tornar a ser petita.I això amb provoca un estat de pau i relaxaciò.

M´agrada molt contemplar les de meu casament. Perque penso que en el matrimoni, mirar enrera les coses boniques del passat,per mi són vitaminas per viure el present, perque la pau de dins es reflexa al exterior i això fa que amb bè amb les persones que amb rodejan

Desitjo a tothom un Pau i bè.Amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

FUGIR DEL STRÉS INNECESARI - HUIR DEL STRÉS INNECESARIO

LA RISA TAMBE RELAXA.

Bon día:Jo de naturalesa sóc una persona tranquila, però degut a diverses circunstancias viscudes de vegades l´strés m´arrastrat.

I la veritat, es que m´ho passo malament, perque moltes vegades el que porta això es al bloqueig.

Ja un refrán molt savi que diu"VISTEME DESPACIO QUE TENGO PRISA".

Per la meva vida han passat persones molt estresadas.

I ja qui diu que es posan dels nervis quan veuen una persona que es prén les coses amb tranquilitat.

I ara penso jo-Serà que tenen enveja?. Si l´importan no es corre més ni menys sino els resultats.


I jo sempre m´hi anat sortin de les dificultats i problemes.


I quan de veritat he hagut de corre si que he corregut, si.I amb la tieta cuantas corredissas que portava, quan estava malalta.


Quánta gent tenen que anar al psiquiatra per les Cadenas de Montatge.I el movin, i l´estrés de no trevallar a gust perque els companys es fan la punyeta.

Doncs, en els moments més durs de la meva vida.Es quan me n´he adonat, que val la pena pendres les coses en tranquilitat.La ment està més despejada i les solucions flueixen avans.

Aquest mati quan i anat a buscar el pá, he partat atenciò el cant dels ocells dels jardins, i he contemplat els arbres. I mentrestan ja no pensava en problemes. I si la persona es voluntariosa,les coses es fan.

Mireu a la cua del supermercat.Veus persones que es posen nerviosas.I jo penso total, hem tindre que esperar igual, i amb relaxo pensan coses boniques o be programan-me el que faré quan arrivi a casa.Una manera d´aprofitar el temps sense nervis.

Quan vaig el metge, sempre porto un llibre i aixi aprofito l´espera fer fer el que a mi m´agrada llegir.El mateix feia quan estava dies i nits a l´hospital amb la tieta, i també miraba per la finestra i contemplava els colomets.

Però devagades el que una persona se sápiga agafar la vida el millor possible, molesta a certa gent.I desseguida posan etiquetas. I les etiquetas només són això i una a après a arrancarse-les.

Desditjan-vos un día tranquil, plé de Pau, Amor i Armonia i que es resolguin els vostres problemes ben aviat.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

EL DINAR DE DESPEDIDA A L ´UNIVERSITAT POLITECTNICA DE VALENCIA

DISSABTE, 25 D´OCTUBRE DEL 2OO8

Bon dia: El meu escrit d´avui d´agraiment per els professors, de l´Universitat Politécnica de Valencia, que ahir varen fer un dinar d´homenatge de despedida per la jubilació d´el meu marit Gabriel i d´un altre professor.

Une de les coses que va valdre la pena venir a viure a Valencia, ha sigut coneixer aquestas persones, amb les cuals el Gabriel ha compartit uns anys com Professor d´Ingeneria de Materials.

La veritat es que sempre le vist molt conten del treballar a l´Universitat. I sempre comenta que li agradat molt l ´ensenyança.

Doncs, gràcies. El dinar d´ahir , el ram de flors, que amb donareu i els detalls que li vareu fer en el Gabriel., i sobre tot LA VOSTRA COMPANYIA, per nosaltres varen ser un règal que no olvidarem mai.

Que tingueu un día plé de Pau i Armonia. Desde Valencia, amb tot el carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

LA SENYORA DIVINA

LA SRA. DIVINA, SONRIENME, AL DIA DEL MEU CASAMENT, 28 DE GENER DE 1970

DIVENDRES 24 D´OCTUBRE DE 2004

Bon día: Son les 7 del matí. I buscan en el arxiu del meu cervell.M´hi enrecordat d una persona que ens varem estimar molt a casa, la Sra. Divina.

La Sra Divina, era la mare de les meves amigues Montserrat e Irene Anglada, i viviem a la mateixa cera del c/.Menéndez y Pelayo(Torrent de l´olla) del barri de Gràcia de Barcelona.

A casa l ´estimavem molt. Erem casi com de la familia.

Jo la vareig tractar molt, doncs anave a jugar a casa seva, amb les seves filles.

Recordo que era una persona carinyosa, positiva, molt alegre i cristiana devota.

De vegadas quand jo deia d´alguna persona-Pobre....Ella amb contestava-Pobre perque, no té crostes al ...

Era una persona molt detallista. El dia que vareig fer 15 anys.Al dematí(aleshores jo estudiaba per la tarda).Amb va vindre a felicitar amb un ram de flors molt bonic i una caixa de suro plena de mocadors.I va dir-Ara si que et passaràn els anys depressa.

Quanta raò que tenia.Vist i no vist ja tinc 59 anys.

Un altre bònic record es que algunes verbenas de Sant Joan, treiam les cadires a l´ acera i tiraban petardos.I com disfrutavan les nenes i jo, jugant el carrer.

Desprès quan amb 26 anys m´en vareig anar a viure a Valencia. Nomès la veia, quand jo anava alguna vegada a Barcelona, que anava a visitarla.L´ultima que la vareig veure va ser l´any 1983, que vaig anar a Barcelona, doncs allà varem batejar l´Albert i a la vegada, va fer la Comunió el Jordi i la vaig anar a veure a casa seva perque conegués a l ´Albert.

Desprès la trucava alguna vegada, desde Valencia.

I ara li resarè un Pare Nostre, doncs ja fa alguns anys que va pujar al Cel.

Desde Valencia amb carinyo, desitjo a tohom un día plè de Pau, Amor i Armonia.

Montserrat Llagostera Vilaró

AVUI L ´ALBERT FA 26 ANYS

L´ESTIU DE L ´ANY 1987, EL JORDI TENIA 14 ANYS I L´ALBERT 5 ANYS

EL DIA DE LA PRIMERA COMUNIO. EL MES DE MAIG DE 1991

L ´ALBERT I LA MEVA NETA LUCIA DE 3 ANYS

DIMECRES, 22 D´OCTUBRE DE 2008:

Bon día: Bufff com passa el temps¡¡¡.

Sembla com si fòs ahir, que vas neixa Albert. I avui cumpleixes26 anys.

Imb tot el meu cor desitjo que cada dia siguis més feliç.

Recordo, que tal dia com avui del any 1982, (jo tenia 33 anys), Amb vareig aixecar, amb unes ganes de que vinguessis al mòn¡¡¡ .Ja sabia qu´erats un nen.Una semana avans m´havien fet una ecográfia.Aleshores, no s´ hen feian només en cas de necessitat i com que tu et retrassavas...

Era divendres, i aquella semana havia plogut molt a Valencia.Va ser quan es va desbordar el Pantano de Tous.

Per la radio varen dir que no beguessim aigúa de l ´aixeta. I jo a veure si venies, vaig anar a la tenda d´en fron de casa(aleshores viviem al carrer Brasil), i vaig carregar una garrafa de 5 l. d´aigüa en Gabriel no hi era. I noi, al cap d´une estona ja amb van començar a fer mal els ronyons.

I a la tarda, varem anar cap a la Clínica del Consuelo.

Jo vaig volguer veure com neixias.Als altres els havia tingut amb ajuda del Pentotal.

I va ser una experiencia meravellosa. Erats blanc i ros com un fil d´or, amb uns ulls molt clars.

El Dr.Vila Monfort i la seva filla, et varen ajudar a venir el mòn.

I quand vareig trocar a Barcelona, el meu pare en va preguntar a quina hora havies nescut. I quina coincidencia que mentres tu naixies, ell li estava encenen un ciri a Sant Ramón Nonat.

L´endemà et vares posar groguet com un xinet i et varen tapar els ullets i et varen posar en una sala amb sol artificial. I jo al cap d´un dia m´en vareig anar a casa sola i trista. I anava a la Clínica a treurem la llet amb una máquina, perque et vareig donar de mamà un temps.Vareig fer lactancia mixta.

Aci Valencia, no tenim familia.I aleshores els meus pares ja eren molt grans i no es trovaban gaire bè .La tieta estava a Barcelona, amb el peu trencat.I agraeixo de tot cor a la Sra.AmparinFito, amiga meva, que es van endur el nens a casa seva.I una oraciò d´agraimen per la Sra. Paquita Arrastia,tambè una bona amiga `(que es va morí, ja fa anys). Ella venia a ferme companyia a la Clínica

I desprès, vares ser un nen alegra i actiu que no parava mai.

I estavas molt primet, amb costava molt que mengeisis i devegadas anaves a l´escola amb la bola de la carn a la boca.

I ara torno al present.

Ahir nit, varen venir a sopar el Jordi,amb la Sonia i la nena.

I li anticiparen un pastel. I la Lucia li va cantar el "Cumpleaños Feliz".

I si que va ser feliç, si amb la seva nebodeta. Sempre dic ella es la alegria més gran.El diumenge, si Dèu vol celebrem de nou el Cumpleanys, junt amb el del Pere, que el dia 28 fara 38 anys.

I demano a Dèu veure cada dia l´Albert mès conten i que desaperixi d´una vegada la tristesa i l´abatimen.

PER MOLTS ANYS ALBERT¡¡¡

Desde Valencia, desitjo a tothom, un dia plè de Pau i Bè.Montserrat Llagostera Vilaró

---------...---------...--------...-------...-------...-------...-------..-------...-------...-------

--------...----------...-------...--------...-------...-------...-------...-------...------...-------

--------...---------...---------...-------...-------...-------...-------...-------...------...--------

-------...---------...----------...--------...------...------...------...---------...-------...-------

-------...---------...----------..--------...-------...------...-------...--------..-------...-------

-------..---------...----------...--------...-------...------...-------...--------...------...-------

CARITAT AMB ELS ANIMALS

QUINA TENDRESA¡¡¡ QUE HI HA EN AQUESTA POSTAL

Bones tardes: Avui tinc que felicitar a aquellas persones, que fan voluntariat i ajuden a la protectora d´animals.

Això tambè es Caritat.

Enhorabona aquellas persones que donen menjar els animalets abandonats.

Jo al adoptar el Pipo,( aquest, nom li he posat jo, avans es deia Teo).He tingut la sort de coneixar a dues persones, qu´estimen els animals.Son les persones de la protectora que m´el donaren en adopciò.

Una d´ellas, els acull a casa seva i els cuida fins que son adoptats i quin carinyo i tendresa més gran, que trasmet aquesta senyora, amb els gatets que cuida.

Ahir tarda vareig estar molt contenta perque varen venir a casa, aceptan l´invitaciò, perque veiessin com a crescut el Pipo, i el carinyo que li tenim.

I es que quand s´acull un animalet s´el ha de cuidar i estimar.

-Gracias Palmira y Mercedes por haberme dado a Pipo en adopción.

De vegades aci els jardins d´on visc, hi ha persones que donen menjar els colomets. I hi a gent que ho troben malamen.Però per mi no hi ha imatge més tendre, que veure els avis i les criatures tiran menjar els colomets.

Tambè hi ha gent que es queixan dels gossos.Però pitxor son les persones que trenquen les papeleras i els bancs, i embruten les parets i tantes destrosses.

Tambè hi ha qui diu que els que estan tan per els animals no estan bè.I jo dic que els que no están bè son els que els maltracten.

Tan agraits com son els gossos i els gats. A algúns només els hi falta parlar.

I acabo dient.TRACTEU BE ELS ANIMALS PER CARITAT¡¡¡.

Vòs ho diu una voluntaria de Cáritas de la seva Parróquia, i que estimo molt, molt a les persones.

Amb tot el meu carinyo, vos desitjo,Pau, Amor i Armonia.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró.

UNA ENTREVISTA A JOAN MANEL SERRAT, PUBLICADA A LA REVISTA PATUFET EL 23 D´OCTUBRE DEL 2OO8

LES REVISTAS PATUFET, DELS ANYS 70, UN TRESOR PER MI

UNA PAGINA DE LA REVISTA PATUFET ANY 1970

Bon dia: Tinc cuatre volums de Revistes PATUFET dels anys 70.Per mi son un petit tresor.

Aquestas, revistas m ´encanten, perque sòn humorísticas i culturals, molt respetuosas.

Jo en algunes páginas del meu blog li poso acudits.

En ellas igüal i puc trovar un acudit del Sr. Peñarroya, o una entrevista al Sr. Miracle. I tambè vinyetas antigas dels anys 1930. La veritat es que val la pena conservar-las.

I també hi han entrevistas i fotos dels cantans de la Nova Cançò, com en J.M.Serrat, la Nuria Feliu, Guilermina Motta i d´altres.Aleshores eran molt joves.

M´agradaria sapiguer si continuen editan EL PATUFET.

I adèu-siau. Desde Valencia, molt de carinyo per tothom.Montserrat Llagostera Vilaró

ESTIMADA BARCELONA

L´ARC DE TRIUMF

JO, ACI TENIA 19 ANYS, DEVANT DE LA DAMA DEL PARAIGÜAS, SITUADA EN EL PARC DE LA CIUDADELA, L´ESTIU DE L´ANY 1968.

Bon dia a tothom.

Estimada Barcelona: Recordo el teu Barri de Gràcia, el carrer Menéndez Pelayo(Torrent de l´olla) on vaig neixa. Els llochs on vaig jugar a la Plaça del Diamant, La Plaça de la Creu, ( ara de Lesseps), La Via Augusta. El Mercat de La Mare de Dèu dels Desamparats, on anave a comprar amb la mare, el carrer Verdi, amb el seu Cine del mateix nom.La Plaça Rovira, on tambè hi havia un Cine. La Travesera de Gràcia.L´Esglesia de Sant Joan on amb varen batejar i desprès amb vaig casar i tambè batejaren els dos primers fills.L´Esglesia dels Jossepets, situada a la Plaça Lesseps, on vareig fer la Primera Comunió.

Tambè Sant Josep de la Montanya, on anave alguns diumenges a Misa amb la mare, i després ens acostavem fins al Parc Güell.

La Plaça de Nord, i el carrer Encina, situat en aquesta Plaça, on varem anar a viure quand ens varem casar el Gabriel i jo, i desprès els nostres fills Pere i el Jordi, fins a finals de l´any 1975, quan vinguerem a viure a Valencia.

I els Colegis de Sta.Rosa, de Rius i Taulet, situats tambè a Gràcia .

I com recordo les Rambles., jo hi passava cada dia per anar a l´escola d´Oficinistas,com cantava a les hores l´Aladi en el programa del desaparescut i estimat Salvador Escamilla, Radio Scop:

LES RAMBLES,

LES RAMBLES, LES RAMBLES,

JO HI PASSO CADA DIA,

LES RAMBLES, LES RAMBLES, LES RAMBLES,

JO HI VAIG A PASSEJAR,

LES RAMBLES,LES RAMBLES,LES RAMBLES,

ENS DONA L´AL-LEGRIA,

LES RAMBLES, LES RAMBLES, LES RAMBLES,

AL COR DEL CATALA

I el Barri del Clot, on hi vivia familia meva.I La Sagrada familia, amb la Plaça del mateix nom, on anava a jugar alguna vegada amb la meva cosineta Rosa, que vivia molt aprop.

L´Hospitalet de Llobregat, on hi vivien amigues mevas, i jo havia anat a ballar sardanes, junt amb la Colla Vallvidrera.I ara hi tinc familia, concretamen a Bellvitje.I miro videos a través del Youtube de catautors de l´Hospitalet.Ara m´agrada molt la Mireia del Pozo,Toni Albors,Tomas Pinel, Dani el Flaco, i d´altres

I Sta. Coloma de Gramanet, on hi viuen el meu germà i cunyada.

El Poble Sec, on fins fa poc teniam el pis, on el Gabriel havia viscut de solter, junt amb la seva tieta Maria.

I el Tibidabo, Montjuich, L´Arc de Triomf, el Parc de la Ciudadela, on alguns diumenges al matí i anava a ballar sardanes.

Tants i tans llochs que no anomeno

A la teva terra, estimada Barcelona, descansen els meus, pares, avis, tiets, tane i tans familiars.Amb tu en quedan les meves arrels.Jo no t´oblidaré mai.

Però ara aci Valencia, hi tenim la nostre vida.Els fills, la neta, el pis.

I saps,Barcelona estimada.Jo considero a Valencia, com una germana teva, a la que tambè m´estimo molt. Jo no amb poso mai en politica. No val la pena enfadar-se. Si el que amb diuen no m´agrada.Callo i ja està.O cambio de conversa.

El meu pare sempre amb deia:Nena, amb la familia i els amics, quan parlin de Politica o Religió, escolta i calla. Encare que per mi callar es molt dificil.I de vegades expreso els meus sentiments i no amago la meva manera de pensar. Sempre amb un respeta.

I desde Valencia, la Terra de les Flors, de la Llum i de l´Amor, amb despedeixo de tu estimada Barcelona.I amb molt de carinyo Pau i Bè per tohom. Montserrat Llagostera Vilaró

AVUI FA UN ANY QUE T´ENTERRAREM TIETA MARIA

LA MARIA I EL PERE, AL COMENÇAMENT DE CASATS . QUINA PARELLA MES BONICA¡ I COM ES VAREN ESTIMAR SEMPRE¡¡¡

EL NINXO A ON ESTA ENTERRADA LA TIETA MARIA, JUNT EL SEU ESTIMAT MARIT.



DISSABTE, 18 D´OCTUBRE DEL 2008


Bones tardes:No pensaba escriure avui.Però el meu fill Jordi amb va dir ahir.-Mamà per què no poses la fotografia del ninxo on està enterrada la tieta Maria?.

I ara mateix que estava recordan, que fa una any varem anar a Barcelona per enterrarla, al Cementiri de Montjuich, en el ninxo, on descansan les restes del seu estimat marit.

La tieta del Gabriel, quan es va quedar vidua, només tenia 37 anys.Va fer posar a la lápida els noms PERE I MARIA.I jo un día li vareig preguntar:-I aixó perque tieta?.I ella amb va respondre:-Mira Montserrat , quand es va morir el meu Pere, el meu cor va queda enterrat allà dins, encare que vareig continuar vivin, treballan, cuidan d´en Gabriel..

Fa uns mesos ja vereig parlar d´aquesta historia d´amor, que amb tinc ben apresa.Doncs ella me l´explicaba moltes vegades. I com se l´ il-luminaven els ulls.I a mi m´agrava tan escoltarla.

Si ara amb puguèssiu veure com estic escribin i les llágrimes amb van rodan per les meves galtes.

Recordo la seva sencillesa i elegancia a la vegada i el dia que va vindre a casa a coneixer els meus pares.Com ens explicaba quan li va anar a demanar la mà en els seus pares del seu Pere .-I era tan elegant ens deia.¡

I per les fotografies que tinc sé que tenia raò semblava un artista de cine.


Quan es van casar la tieta tenia 23 anys i ell 33.I quina parella més bonica i ben avinguda.¡¡¡


Sempre amb deia:- El meu Pere desprès de casats, es va continuan portanse com un novio.


No varen tenir fills i varen adoptar el meu marit, que era el seu nebot.

I a mi m´agrada escriure tot això. Perque sembla que avui dia, nomès siguin noticia la gent que viuen malamen.I ara el Pere i la Maria, estàn junts per sempre les restes mortals en el ninxo i les seves animetes estic segura, que en el Cel.

Amb despedeixo per avui.Desde Valencia amb carinyo,Montserrat Llagostera Vilaró .

UN ANY SENSE LA TIETA MARIA

EL RECORDATORI, A LA TAPA DE DAVANT, ENCARE QUE ACI NO ES VEU, HI HA LA MARE DE DÈU DELS DESAMPARATS


UNA FOTO MOLT ANTIGA DE LA TIETA MARIA, ACI ERA MOLT JOVENETA

LA TIETA MARIA BUFAN LES VELAS DELS SEUS 80 ANYS, EL DIA 21, DE DECEMBRE DEL ANY 1996. EL GABRIEL NO HI ES, PERQUE FEIA LA FOTO. JO , ELS TRES FILLS,I LA SONIA QUE ENCARE NO S´HAVIA CASAT AMB EL JORDI

Bon día: Avui, DIVENDRES, 17 d´OCTUBRE de 2008(la data del blog, porta un dia de retrás), fa just un any que la tieta Maria, va deixar aquest món.Es va morir.

Era al demati, en aquell moment, estavem a casa l´Albert i jo. I el costat de tots dos se li va anant apagan la llumeta de la seva vida.



El Gabriel s´en havia anat, perque no ens pensaven que fós tan rápid.Pero va tindre el nostre carinyo.Fins el últim moment.

El dia avans, li donaren l ´Extremaunció. Va vindre D., Ramón Ruiz a casa.Ell es el rector de la nostre Parróquia el Sant Crist de la Llum.


La portaren al Tanatori d´aci Valencia, on el día següen li feren una Missa.Jo li vareig recitar el Cant Espiritual de Joan Maragall. Portarem les seves cendrers a casa nostre i al día següent, les trasladarem a Barcelona.Un vegada allà l´enterrarem al Cementiri, amb el sesu marit Pere, la Bandera Catalana, i una foto del seu gos Drall qu´ella s´havia estimat tan.


Jo com a creien, reso per ella i penso que la seva ánima està al Cel.

I comque en altres páginas del meu blog, ja vareig parlar d´ ella i en el youtube el Jordi li va penjar un video d´homenatje a ella el video es diu MARIA ESTELLER QUEROL.I surt amb el seu germà Ramòn i les seves cunyades Enriqueta i Teresa. El Ramón i l´Enriqueta tambè es van mori.Aquest video està gravat fa uns cinc anys, pero quan es va morí la tieta, el Jordi li va afegi el cant dels segadors i la dedicatoria amb la bandera.

Desitjo a tothom un bon dia.Desde Valencia amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró.

----------...----------...--------...--------...---------...---------...--------...--------...--------..----






---------...----------...---------..--------...---------...---------...--------...---------...-------...----

AVUI UN DIA PLÈ D´ILUSIONS

Bon dia:Son les 7,45 del mati.I m´hi axecat amb ilusions.

A las 9,30 del matí.Començarè a anar a les clases dels de psicològia.I amb retrovarè amb companyas i gent nova.I les estimadas profesores.

Puc dir que sóc molt feliç a classe.

Desprès al migdia.Vindrà a dinar el meu fill gran, el Pere.

I a la tarda a Càritas de la Parròquia, a atendre a inmigrants i la gent que vingui.

Espero que no s´hem torcin els esquemas.

I tambè estic contenta perque l´Albert ahir es trovaba mès bè.Però comque té dies de tot.

I si s´hem cambia alguna cosa, tampoc passa rès.He après a agafarme la vida el millor que puc.

I ara m´en vaig a fer feina.Doncs, entro a classe a les 9,30.

Amb carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

AVUI STA. TERESA D´AVILA

AQUEST LLIBRET M´EL REGALÀ EL MEU PARE


DIMECRES 15 D´OCTUBRE DE 2008


Bona nit: Avui Sta.Teresa de Jesús, felicito a todas les Teresas.Aquest matí quan m´he axecat, he escrit d´un altre tema, pero no se perque el meu blog porta un dia de retràs.


Doncs felicito a totes les Teresas.


Sta. Teresa d´Avila es la meva preferida.


La considero una de les dones més valentas i savia de l ´historia. Ella va ser capaç d´enfrentar-se amb una societat masclista.


Tot hi estan malalta dels nervis., va fundar molts convents.


Ja hi explicat en un altre página, que quand estic molt preocupada.Penso amb aquesta estrofa
d´una poesia d´ella.:

NADA TE TURBE,

NADA TE ESPANTE,

DIOS NO SE MUDA,

LA PACIENCIA TODO LO ALCANZA

QUIEN A DIOS TEME,

NADA LE FALTA,

SOLO DIOS BASTA.

Fa set anys que vareig estar a Avila.I vareig visitar la petita alcova del convent on vivia.I puc dir, qu´ era petitissima i d´una extrema austeritat.

Sta. Teresa, o Teresa d´Avila, va tindre la seva Fe i Amor a Jesús Crucificat.Amb un Amor Místic, fins a l´extrem.

Hi ha una altre estrofa d´una poesia que jo de joveneta la llegia molt,

TE DIRE LO QUE ES AMOR

CUANDO EL AMOR ESTA OBRANDO

LO QUE TIENE OBLIGACION,

SI SE CANSA, SI DESMAYA,

NO ES AMOR.

AMOR ES EL DULCE AFECTO.

DEL ALMA PARA CON DIOS...

y no recordo rès mes.Estaba, en un llibre de text de l ´escola.

Fa uns anys el meu pare amb va regalà un llibret de Poesias de Sta.Teresa,San Juan de la Cruz i Santa Teresita.Es diu LIRA MISTICA y per mi es un petit gran llibre.

I vos desitjo que descansseu bè.Desde Valencia.Bona nit i bona hora, fins demà si Dèu vol.

Montserrat Llagostera Vilaró

EL BALL DE RAMS I LA BETTY BOOM

LA BETTY BOOM, UN TENTETIESO,FABRICAT AMB MATERIAL DE CELULOIDE ELS ANYS 1930







LA MARE D´EN GABRIEL I L´ANTONIET, UN GERMANET QUE VA MORI ANYS AVANS DE QUE NASQUÈS ELL

Bon dia: Avui mirant a la llibreria del menjador, he observat en deteniment un ninot, la Betty Boom, que encare que ara torni estar de moda.Aquest es de l´ época del charlestón.

Aquest petit ninot de la Betty Boom, fet de celuloide, li regalaren a la Teresina, la mare d´en Gabriel, un día de festa que va anar a ballar, seria a principis del any 1930,li va donà un noi quand tocava ballà el ball de rams.

Antigamen hi havia la costum, que quand tocaven el ball de rams.El noi que treia a ballar a la noia, li regalava un petit detall que venian al mateix saló.

Ah i els nois tacanyos, s´en anaven al lavabo quan tocava aquest ball ja, ja...

La tieta Maria, explicava, que la mare d´en Gabriel, el meu marit, havia sigut molt alegre i balladora.I pobreta, tan jove com es va morir, ell només tenia 2 anyets.

A finals dels anys 1960 i principis del 70, encare a les verbenas, es ballava el ball de rams.Jo recordo que amb van regalà el ninot del Topo Gigio, quan tenia 17 anys, i aleshores estava de moda aquest personatje.Però quina rabia, el vaig tirar, i ara voldria conservarlo.Però comque sempre m´estàn dien que tiri enredos.

I encara sort que no vaig que cas i la Betty Boom la vaig guardà .El Gabriel ho acepta, era de la seva mare.

Bè vos desitjo una dia de molta Pau. Amb carinyo, això no ha de faltar mai,ja, ja.. Montserrat Llagostera Vilaró.

HA SORTIT EL SOL A VALENCIA

UN XISTE ANTIC DEL T.B.O.


Bona vesprà: Avui saludo en valencià.


Desprès de dos días i concretament a les tardes plovent a bots i barrals. Per fi a sortit el sol.


Torna fer una mica de calor.


Esperem que aquesta pluja hagi servit per netejar l ´ambient, encare que tambè a fet algunes destroses a algún lloch.


I per aixecar el bon humor he escanejat un xiste antic del T.B.O.


Acabeu de passar un bon día.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

EL GATET PIPO,AMB FA CADA ENTREMALIADA ( TRAVESURA)

EL GATET PIPO I JO


Bon día:El nostre gatet Pipo, ens fa riure molt.Tant entremaliat(travieso), com es.

L´altra dia, a la una de la nit el buscavem per tota la casa. A la una de la nit vaig baixar el carrer a veure si el trovaba.I quand en vaig posar a enretirar el sofá-llit i a brir-lo.Sento un miau-miau, que no savia d´on venia.I sort que vaig obrir el calaxi de la llibreria del menjador i el estava entre les tovallons, i les estovallas. I es que un esmolet, en un moment es posa per tot arreu.

Li donem pinso per menjar i del mllor, d´acord amb els tres mesos que te.Però el senyor gat.Vol menjar de lo nostre i a l´hora de dinar amb toca tancar-lo al pasillo, perque sino s´enfila a la taula.I no ens deixa menjar tranquils.Vaig consultar amb el veterinari i li puc donar solit. O sigui, que quan faig sopa de peix li destriu les molletes i amb una mica de caldet i tambè arrós blanc i de quan en quan li dono trocets de pernil de york. Tinc que guarda bè el menjar, perque es un lladret, ja.ja...

I dels gats qui hi tingut.aquest es el més espabilat.Només li falta parlar. Quand el renyem ens mira amb una careta de murri.

I el més bonic de tot. Es que vol molt a l´Albert i ell tambè al gatet.I el fa riure i jugar.El meu gatet es una cucada.Sembla de cotò.La senyora de le protectora d´animals que ens el va donar en adopció, el tenia a casa seva.I ella, això que te molts gats.Diu que el troba a faltar. Jo li convidat que vingui a casa perque vegi que ha caigut en bones mans i de passo el pugui acaricià.Es que el meu gatet es adoptat, amb papers i tot. El divendres passat li donarem la ultima vacuna trivalent, d´aquest any.I li posen de quan en quan, una pipeta al clatell, perque no tingui pusas.

El mati, ens ve a despertar i vinga llepadetas, esgarrepadetes i tambè mossegates ay¡¡¡.Com li agrada jugar.

De vegades quan estic escribin al ordenador, s´en puja al hombro, com la moneta dels dibuixos animats de la serie antiga de la T.V. Marco.

I a mi amb cau la baba.

Veieu, com una persona que estima les persones, també pot volguè als animalets.Dèu els va crea avans que les personas que de vegades maltracten els animales i embruten la naturalesa, que es la nostra vida i la de tots els sers de la terra.

I els animalets quan s´els tracta bè, tene un instin de carinyo i fidelitat, més gran que el de moltes persones.

Que tingueu un dia ple de Pau,Bè i sobretot Alegria.I estimeu els animalets¡.Desde Valencia, amb el carinyo de sempre.Montserrat Llagostera Vilaró

AHIR A LA CAPELLA DE LAS SIERVAS DE LA PASION, EN LA CASA CUNA DE VALENCIA

LA VERGE MARIA I STA. ISABEL

Bon dia: Ahir a les 7 de la tarda, vareig asistir a la Ceremonia de la Profesión Religiosa de Cristina Almaraz y Judith Acevedo, dos noies molt joves sudamericanas, una mexicana i l´altre venezolana.

Quina emociò, quin acte més bonic¡¡¡

Va durà una hora i mitja.I a mi s´en va fe curta. La Coral de Sot de Xera, van acompanyar amb les seves cançons.I quines veus mes boniques¡¡¡

Acabat el acte, ens van obsequiar amb entrepans, i coses de picar i tambè refrescos.

I la gran labor que fan aquestas monjes a la Casa Cuna.Ni han moltes de sudamericanas i algunes d´africanas.

La Casa Cuna acull ha mares solteres, sense recursos i els hi donen habitaciò i primeres atencions, duran un temps, fins que ja poden valdres per si mateixas.Moltes d ´ aquestas noies son inmigrants.La majoria le seva parella les hen deixat embaraçadas i desprès si te he visto no me acuerdo.I es que molts homes encare son cavernaris i ellas molt poc informades.Dixòs machisme¡.A mi això amb posa de molt mal humor.

Sòc cristiana i a la vegada defensora dels drets de la dona.

I per acabar felicito de tot cor a aquestes monjas que dedican la seva vida, servin a Dèu ajudan als demès.PER MOLTS ANYS¡¡¡.

Desde Valencia, amb tot el meu carinyo, vos desitjo Pau i Bè.Montserrat Llagostera Vilaró

QUAN S´ENS TRENQUEN ELS ESQUEMAS, ELS PROJECTES...

AQUEST ERA EL MEU PARE, QUE VOLIA QUE AMB CASES AMB UN NOI DE BARCELONA. I JO, AL CAP DELS ANYS M´EN VAIG ANAR A VIURE A VALENCIA

Bon dia: Avui parlo dels projectes trencats. I sempre escric, sobre les meves experiencies personals i no voldria ofendra a ningú.

Doncs, quand era petita, era una nena molt tossuda, que sempre volia sortir amb la seva. I el meu pare era molt recta.Encare que alguna vegada per no sentirme cedia.Però si m´havien dit que aniriem algùn lloch i deprès per el que fòs o perque m´havia portat malament i amb castigavan amb deseparava i vinga plorar. I moltes vegades eran tonteries.

Recordo qu´ una vegada a Tarragona, a casa d ´uns familiars, dormia en un llit de matrimoni amb dues cosinas.I cada dia una es posava el mig.I el dia que amb va tocar a mi.No mi varen deixa posar perque amb vellugava molt i donava patades.I jo un disgut.I repetia:-M´ho hen dit, m´ho en dit, que dormiria al mig i ara no hem deixan.Tindria uns 9 anys.

Aixi era jo¡¡¡

I dic era.Perque he après molt de la vida.De treure importancia a les coses que no en tenen i a ser tot el feliç que puc.

Mireu, moltes vegades el tindre massas apegos a les cosas, no es bò.

El meu pare, quan era joveneta patia perque a la Plaça de San Jaume, tenia alguns amics qu´eran de fora de Barcelona, i estudiaban o trevallaban en aquesta ciutat.I amb deia:Nena, amb tans nois que hi han que viuen a Barcelona, encara et casaràs amb algùn noi de fora.

I va passar que hem vareig casar amb un noi de Barcelona, i vareig anar a viure a Gràcia, molt aprop de casa d´ells.Però al cap de 6 anys, per questions de la feina d´en Gabriel varem vindre a viure a Valencia.I total per al cap de 18 anys per trancarse tots els nostres esquemas de la feina.Però això, comque ens estimavam i ens estimen molt ens va unir encare mès i junts varem tirar endavan.

O sigui que el meu pare, que no volia que em cases en cap noi de fora de Barcelona.Va tindre que conformarse.

Per això, jo sempre he dit que els fills s´els ha d´estimar i aconsellà, que els pares, hem de procurà no se egoistas.I cuantas vegades he dit jo, que preferiria, veure el fill que tinc a casa, lluny però feliç.Això seria senyal de salut.I no hem fa cap nosa, no .Egoistamen m´agrada tenir-lo aprop. Tot són contradiccions.

Sin no ens aferressim tan a les coses materials, els traumes, serian més lleus.

Ara he après a no fer massas projectes a llarg termini.

A la nit, dic:Bona nit i bona hora, fins demà si Dèu vol.I desseguida m´adormo.Encare que hi han nits, que m´axeco a veura que fa el noi, que devades es posa a fumar, i el faig relaxà perque es torni a dormi i jo desseguida m´ en vaig cap el llit i torno agafar el son.Això si somio molt.Es com si quan tanco els ulls tinguès une altre vida.Inclùs m´enrecordo del que somio.Però mai tinc pesadillas .

Desprès al axecar-me dic.Un nou día.I vaig fen camí.

Es per això, que sempre dic que la Fe, m´ ajuda molt.I l ´esperança no diguem.Sempre procuro veure el got mig plè.

Per mi trevallar de voluntaria, no es cap sacrifici.Tot el contrari, amb dona una força molt gran.Es una sensaciò de Pau interior.Si molts joves en contes de beure en excés i malgastar les nits fense malbè la salut. Gastessin aquestes energies ajudant els demès, sentirien una euforia natural i que a mès a mès els ajudaria a creixa.

Va bè divertir-se. Es fantástic.Però tot dintre d´una mesura.Sense pendre porqueries i quan el cos demana dormi.Doncs a dormir.Que la naturalesa es molt savia.

Perque sino desprès es trenquen molts esquemas en la feina i els estudis., i ve "Doña Depresión".

I ara encare que devegades s´hem hagin trencat els meus projectes i esquemas.Procuro treuren una lliçò.I penso·"Pot-ser el que jo volia, no es el que més amb convenia". Encare que tambè sóc tossuda i torno a començar de nou, però amb al-legria i conformaciò.Ja no agafo aquellas iiutils rabietas.

I ara per acabar com sempre amb carinyo desde Valencia desitjo un día plè de Pau, Amor, Armonia...Montserrat llagostera Vilaró

LA LLUITA D´UNA MARE

ELS MEUS FILLS I JO EL MES DE MAIG ANY 1983


HI ESCANEJAT AQUESTA ROSA NATURAL, PER TOTES LES MARES AMB FILLS AMB PROBLEMES MENTALS



Bon dia:Avui día de LA SALUT MENTAL Sobretot bon dia i forces per les mares i pares de fills depresius i altres trastorns mentals.

Sobretot, penseu que això no es cap vergonya.Penso que s´ha d´assumi i es la manera més facil de combatre i tiran endavan i que aquestas persones puguin fer la seva vida el més normal possible.

Normalment són persones amb una sensibiltat i bondat més gran i per això es deprimeixin més sovint o s´els hi desperti algún altre trastorn a causa de desenganys.

Jo desde fa molt temps m´agradat ajudar a amigues amb problemes i ferli costat. I mireu per on, més tard m´ha tocat amb el fill més jove.Un noi amb els seus estudis, carnets.

De jovenet va patir la violencia escolar en un Institut.Això ja va crear trauma.Perque a ell li agradava molt l´automociò.Mès tard va estudiar altres mòduls i va acabar-ho.Desprès va tindre novia i va ser fomador de porros i va pendre altres substancies, entre ellas alcohol. I això que diuen que por un porro no pasa nada.Es mentida.Perque una cosa porta l´altre . I encare que només es prenguin porros pot despertar malaties mentals. I sobretot el va afectar molt quan el va deixar la novia.

Però aci estàn el Gabriel i la Montserrat.Primer pares, desprès amics.Que él sabem escoltar i l´apoiem.I a la vegada li aconsellem el que està bè.

Jo soc molt pesada en que es prengui la medicaciò. De vegades amb diuen que soc massa sobreprotectora. Però que voleu que vos digui.SOC UNA MARE.

I estic molt agraida als metges, que m´el porten i a la terapeuta.

A mi amb va costar molt aceptar el que li passava el meu fill.Però quan s´acepta i es lluita, tot es molt mès fàcil. I cada dia es un dia nou.I vos puc assegurà que ni han de bons.

Però com diu la canço de DIANGO:

LI BESA LA CARA,

LI BESA EL FRONT,

L´AMOR D´UNA MARE,

EL MÈS GRAN DEL MÒN

I AMUNT MARES AMB FILLS DEPRESIUS I ALTRES PROBLEMES. Desde Valencia, vos envio tot el meu carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

CAVALGATA EN CONMOMERACIÒ DE L´ENTRADA DE LES TROPAS DEL REI D. JAUME A VALENCIA A L´ANY 1238

Bona nit:Tal com he escrit aquest mati, avui ha sigut Festa Gran a Valencia.

Aquesta tarde hi hagut una Cavalgata, molt bonica.S´ha fet en conmemoraciò l´ entrada de las Tropas del Rei Jaume I, per conquerir Valencia i lliurarla dels moros, l ´ any 1238.

L´hen trasmés per la T.V. Valenciana i semblava ben bè que ens trovessim a l´época medieval. Quin desfile de gent, vestits de nobles,de princeses, d´esclaus, de soldats, de vasalls.I fins i tot els cavalls anaven ben ornamentats.

El que passa que ha plogut i això ha sigut una llàstima.Però dono a l´enhorabona als organitzadors i a tota la gent que ha col-laborat .

Desde Valencia, amb carinyo,vos desitjo bona nit.Montserrat Llagostera Vilaró

DIADA DE L´ESTIMADA VALENCIA I LA MOCADORÀ

UNA BARRACA VALENCIANA


AVUI DIA DE SANT DIONIS I HA COSTUM DE REGALAR UN MOCADOR AMB DOLÇOS A LA NOVIA O ESPOSA

Bon día:Avui 9 d ´Octubre es celebra la diada de l´estimada Valencia. I tambè el día de San Dionis i la mocadorà.

La mocadorà es una tradiciò, que la comparo amb la rosa de Sant Jordi de Barcelona.

Per Sant Dionis. ja la costum de regalà un mocador de coll, junt amb dolços, a la novia o la esposa.

Avui aci a Valencia i es celebraran diversos actes entre ells una Gran Cabalgata.Aquesta festa es celebra en honor al Rei Don Jaume I.

Aquest any moltes empresas d´aci faràn un pont llarg,al ser avui dijous.

Desprès sortirem cap el Centre a veure l'ambient.

Com sempre, vos desitjo un bon dia, desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

EL GRAN VALOR DE LES COSES MES SENCILLES

DOS PULSERAS DE PLASTIC, QUE HEM VA DONAR LA MEVA AMIGA LLUISA FRAXANET, EL 18 DE JULIO DE 1968, ENCARE ME LES POSO I TORNAN A ESTAR DE MODA. I JO DIC TOTA ORGULLOSA. FA 40 ANYS QUE LES TINC.

UN SENCILL PALILLERO, QUE QUAN JO VAREIG NEIXA, JA ESTAVA A LA VITRINA DE CASA ELS MEUS PARES

UNS PETALS DE ROSA QUE VAIG DISSECAR FA MOLTS ANYS

Bon día:Només me aixecat, fullejan un llibre de versos de Joan Maragall, m'he trovat aquets pètals de rosa, que fa molts anys vareig dissecar.

I es que per mi, les coses mès sencillas, tenen un gran valor sentimental.

Tambè guardo algun llapis de "carpintero" del meu pare, de quan tenia el taller.

Figuretas que no tenen cap valor material, però per mi si.

De vegades amb diu el Gabriel, podries llençar tot això i amb un parell de figuras de Lladrò i de calitat, ja en tindriem prou.

Però, es que per mi, el valor de les coses es el sentimental.

Una de les figuretas que més estimaciò li tinc, es un vell palillero que quand vaig neixa ja estava a casa i està molt deslluit, es un peix.

Tambè guardo una pedra que amb va donar a la platja un dels meus quan era petit.I tonterias, que per mi són importans.

I no diguem de les fotografies. Quan amb diu el de llençarne i quedanse unes quantas, jo poso el crit al Cel.

Jo no sóc amiga de les marques, i de les etiquetas.Si un vestit m´agrada tan se val que sigui del mercadito, com d´una boutique.I els meus fills els hi ensenyat aixi.I deprès casqu´u desideix.

De joveneta, els nois amb deian que seria una noia molt econòmica.I a mi això amb picava perque no sóc cap mercancia.El que pasa que aprecio molt la sencillesa i això, tambè dona benestar, perque es molt fàcil tenirme contenta.Encare que devagades, ja qui disfruta fen la punyeta, perque quan et veuen contenta i sonriure o ajudan als demès alguna vegada m´hen dit-Mira, pareces Teresa de Calcuta.I jo he contestat-Que más quisiera parecerme aunque fuera un poquito a ella.Per mi ha sigut una dona petita fisicamen, però inmensament gran en bondat i sabiduria.

Bueno, mica a mica vaig despatan la meva ánima.

I ara m´en vaig a preparar els esmorçars. Que tingueu molt bon dia.Desde Valencia, amb carinyo.Montserrat Llagostera Vilaró

RICS QUE SON POBRES I POBRES QUE SON RICS.

NO ES MAS FELIZ O RICO EL QUE MAS TIENE, SINO EL QUE MENOS NECESITA

Bones tardes: La T.V. no para de bombadejanse amb la Bolsa. I ara nomès faltava, aquest asessinat familiar i posterior suicidi a causa de la crisis financera.

Es que la persona nomès val per els diners que tè?.

Amb sembla mentida que en una societat que diem avançada, passin aquestas coses.

O potser que l´abùs dels adelantos i la contminaciò puguin portanse a aquestas situacions.

I el volguer cada dia tindre mès i mès coses materials en comptes de volguer tindre mès i mès temps per la familia i els fills.

Veiem juventud que ho tenen tot en 20 anys, cotxe, moto, novia-o, amb dret a llit.En fir que viuen tan depressa i despres... La depressió, l ´insafisfacció, el buscar un per qué sense resposta.

I es que si le gent ens paressim a respirar i per un moment centranse amb la naturalesa.Amb les

coses gratuites.Amb tantes coses i coses boniques que hi han.Però es que els mitjos d´informaciò fan propanganda de l 'indifelitat i ja esta de moda posar caducitat el matrimoni.I es clar no combè mirar enredera, no fòs cas, que tinguessim massas arrels .

Doncs mireu devegades, jo si que miro enredera, i els hi explico als meus fills, com quand tenia 15 anys i vivia a Barcelona, amb guardava alguns dies no tots, la peseta del metro i l´autobùs, i m´en anave caminan( i no per que fòs tacanya), desprès igual invitava a una amiga amb una coca-cola, però sempre pasava amb el que tenia.

I quina il-lusiò quan venia el diumenge i compraven la gaseosa i la Coca-cola¡

El meu pare m´explicava qu´ ell de petit amb una caixa de cartò i un cordillet era un nen molt feliç.

Ara estem omplin a les criatures de tants juguets que no saven ni per on començar. I quan no tenen el que volen, venen les rebeldies.

I aquesta mania de volguer aparentar.Bufff, quina feinada, volguer semblar el que no ets.¡¡¡ Això crea una cadena. I desprès que dirá la gent?.

Tinc l esperança que algùn dia s´eduqui a les persones a SER MES QUE A TINDRE- A SER MAS QUE A TENER.Perque les persones tenim un potencial d´amor i de saviduria que no hem sapigut trovar.

I encare que sigui dificil, aquesta tarde dic a les persones que el mes importan es SER BONES PERSONES, el demès poc a poc es va solucionan.I per favor que s´aferrin a la vida, que no facin disvarats.Amb tot el meu carinyo desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró

AVUI SI ELS PARES VISQUESSIN FARIEN 68 ANYS DE CASATS

LA TIETA MARIA D´EN GABRIEL, AMB EL NOSTRE FILL ALBERT, 6 D´OCTUBRE DE L ´ANY 1990

QUE DOLÇOS ELS MEUS PARES. EL DIA 6 D'OCTUBRE DE L ÁNY 1990 CELEBRAVEN EL 50 ANYS DE CASATS

EL GABRIEL I JO AMB ELS MEUS PARES .6 D'OCTUBRE DE L´ANY 1990

ELS MEUS PARES I A DARRERA, EL GABRIEL, JO, EL MEU GERMÀ I LA MEVA CUNYADA ISABEL . 6 d'OCTUBRE DEL ANY 1990

ELS MEUS PARES, AMB ELS TRES NOIS, QUE SON ELS NOSTRES FILLS,PERE, JORDI I EL PETIT L´ALBERT I LES NENAS, QUE SON LES NEBODES DE LA MEVA CUNYADA ISABEL. 6 d'octubre de l'any 1990

Bones tardes:Ara mi enrecordat que si els meus pares visquessin celebrarien 68 d´anys de casats.Però serian molt vellets.Tindrien 96 i 97 anys.

El pare es va morir, l ´any 1991, als 79 anys i la mare l´any 2001 als 90.

L´ultim aniversari que van celebrar,va ser els 50 anys de casats.Les bodes d´or.Nosaltres ens varem trasladar a Barcelona.I varen fer una festa grossa.Un segon casament.Jo vareig avcompanyar al meu pare a l´altar i el meu germà a la meva mare.I amb la marxa nupcial de fons.

A l´hora de dinar el meu pare que era molt emotiu.Va llegir un escrit que s´havia preparat.I un amic seu ,el senyor Federic Manau,( que ja es al Cel),es va axecar i va dir unes paraules.

Va ser una celebraciò amb molts convidats, amics i familiars.

Acabada la festa, nosaltres ens tornarem a Valencia.

Per acabar vos desitjo que passeu bè la resta del dia.Desde Valencia.Montserrat Llagostera Vilaró